és un exjugador de tennis suís. Considerat un dels millors tennistes de la història, va romandre un total de 310 setmanes com a número 1 del rànquing individual masculí, de les quals 287 consecutives, superant el rècord de Pete Sampras amb més setmanes al capdamunt del rànquing individual, tot i que el març de 2021 Novak Djokovic va trencar la marca de Federer. Fou el tercer tennista de l'Era Open a superar les 1000 victòries en partits individuals.
Durant la seva carrera ha guanyat un total de 20 títols de Grand Slam i és un dels set únics tennistes a completar el Grand Slam durant la carrera, ja que ha guanyat els quatre torneigs de Grand Slam. A més, també és l'únic tennista a disputar almenys cinc finals de cada Grand Slam i un dels pocs que ha disputat la final de tots els torneigs ATP Masters 1000. Ha disputat un total de 30 finals de Grand Slam, deu de les quals consecutives, i també 23 semifinals de Grand Slam consecutives. En el seu palmarès també hi ha 6 Copes Masters i 27 títols Masters. Una altra fita important fou la medalla d'or de dobles masculins fent parella amb Stanislas Wawrinka en els Jocs Olímpics de 2008 celebrats a Pequín, tot i que no s'ha prodigat gaire pel circuit de dobles durant la seva trajectòria. En la següent cita olímpica celebrada a Londres 2012 arribà a la final individual però no pogué superar a Andy Murray, guanyant la medalla d'argent i quedant-se a les portes de completar el Golden Slam (els quatre Grand Slams i la medalla d'or olímpica). En el seu palmarès hi un total de 103 títols individuals, segon tennista amb més títols per darrere de Jimmy Connors.
La seva rivalitat esportiva contra Rafael Nadal i Novak Đoković han estat considerades dues de les més grans de tota la història de l'esport. És un tennista molt respectat pels seus rivals i seguidors del tennis, fet que demostra haver reconegut com el tennista favorit pels seguidors de l'ATP durant nou anys consecutius (2003-2011). Fruit del seu èxit esportiu fou guardonat amb el premi Laureus World Sportsman of the Year com a millor esportista de l'any en cinc ocasions, quatre d'elles consecutives (2005-2008). A vegades se'l coneix amb el sobrenom de "Federer Express", abreviat també "FedEx". L'any 2026 va ser inclòs en el International Tennis Hall of Fame.
El 15 de setembre de 2022 ha anunciat la seva retirada del tenis professional als 41 anys, amb un comunicat emès a les xarxes socials. Roger Federer s'acomiadà del tenis en un partit de dobles amb Rafael Nadal el 23 de setembre.
Biografia Federer va néixer el 1981 a la petita ciutat de Binningen (a prop de Basilea, Suïssa), de pare suís-alemany (Robert Federer) i mare sud-africana (Lynette Federer), té, a més, una germana més gran. La seva parella és Miroslava "Mirka" Vavrinec, exjugadora de tennis eslovaca que va conèixer l'any 2000 durant el Jocs Olímpics de Sydney. Es va retirar el 2002 a causa d'una lesió i des de llavors va esdevenir la seva representant en relacions públiques. L'11 d'abril de 2009 es van casar en una cerimònia molt familiar i es van establir a Oberwil, Suïssa. El juny del mateix any de donar a llum a dues bessones anomenades Myla Rose i Charlene Riva. El 6 de maig de 2014 foren pares novament d'una parella de bessons, en aquest cas de dos nens, Leo i Lennart.
Roger Federer ha estat lligat a diverses tasques humanitàries que van començar amb la creació de la Roger Federer Foundation l'any 2003, entre les seves tasques destaquen l'ajuda a nens discapacitats (sobretot a Sud-àfrica). L'any 2004, arran del Tsunami de l'oceà Índic va encoratjar a altres jugadors de tennis perquè unissin esforços per aconseguir diners per a les víctimes. El 3 d'abril de 2006 va esdevenir ambaixador de bona voluntat de l'UNICEF. Comunicat de premsa del nomenament El 2007 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
La seva llengua nadiua és l'alemany, tot i que també domina el francès i l'anglès.
Torneigs de Grand Slam Individual: 31 (20−11) Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador 1. 2003 Wimbledon Mark Philippoussis 7−6(5), 6−2, 7−6(3) 2. 2004 Open d'Austràlia Marat Safin 7−6(3), 6−4, 6−2 3. 2004 Wimbledon Andy Roddick 4−6, 7−5, 7−6(3), 6−4 4. 2004 US Open Lleyton Hewitt 6−0, 7−6(3), 6−0 5. 2005 Wimbledon Andy Roddick 6−2, 7−6(2), 6−4 6. 2005 US Open Andre Agassi 6−3, 2−6, 7−6(1), 6−1 7. 2006 Open d'Austràlia Markos Bagdatís 5−7, 7−5, 6−0, 6−2 1. 2006 Roland Garros Rafael Nadal 6−1, 1−6, 4−6, 6−7(4) 8. 2006 Wimbledon Rafael Nadal 6−0, 7−6(5), 6−7(2), 6−3 9. 2006 US Open Andy Roddick 6−2, 4−6, 7−5, 6−1 10. 2007 Open d'Austràlia Fernando González 7−6(2), 6−4, 6−4 2. 2007 Roland Garros Rafael Nadal 3−6, 6−4, 3−6, 4−6 11. 2007 Wimbledon Rafael Nadal 7−6(7), 4−6, 7−6(3), 2−6, 6−2 12. 2007 US Open Novak Đoković 7−6(4), 7−6(2), 6−4 3. 2008 Roland Garros Rafael Nadal 1−6, 3−6, 0−6 4. 2008 Wimbledon Rafael Nadal 4−6, 4−6, 7−6(5), 7−6(8), 7−9 13. 2008 US Open Andy Murray 6−2, 7−5, 6−2 5. 2009 Open d'Austràlia Rafael Nadal 5−7, 6−3, 6−7(3), 6−3, 2−6 14. 2009 Roland Garros Robin Söderling 6−1, 7−6(1), 6−4 15. 2009 Wimbledon Andy Roddick 5−7, 7−6(6), 7−6(5), 3−6, 16−14 6. 2009 US Open Juan Martín del Potro 6−3, 6−7(5), 6−4, 6−7(4), 2−6 16. 2010 Open d'Austràlia Andy Murray 6−3, 6−4, 7−6(11) 7. 2011 Roland Garros Rafael Nadal 5−7, 6−7(3), 7−5, 1−6 17. 2012 Wimbledon Andy Murray 4−6, 7−5, 6−3, 6−4 8. 2014 Wimbledon Novak Đoković 7−6(7), 4−6, 6−7(4), 7−5, 4−6 9. 2015 Wimbledon Novak Đoković 6−7(1), 7−6(10), 4−6, 3−6 10. 2015 US Open Novak Đoković 4−6, 7−5, 4−6, 4−6 18. 2017 Open d'Austràlia Rafael Nadal 6−4, 3−6, 6−1, 3−6, 6−3 19. 2017 Wimbledon Marin Čilić 6−3, 6−1, 6−4 20. 2018 Open d'Austràlia Marin Čilić 6−2, 6−7(5), 6−3, 3−6, 6−1 11. 2019 Wimbledon Novak Đoković 6−7(5), 6−1, 5−7(4), 6−4, 12−13(3)
Jocs Olímpics Individual Resultat Any Campionat Oponent Marcador 4t lloc 2000 Jocs Olímpics, Sydney, Austràlia Arnaud Di Pasquale 6−7(5), 7−6(7), 3−6 Argent 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Andy Murray 2−6, 1−6, 4−6
Dobles Resultat Any Campionat Parella Oponents Marcador Or 2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina Stanislas Wawrinka Simon Aspelin Thomas Johansson 6−3, 6−4, 6−7(4), 6−3
Carrera esportiva Inicis (1998−2002) miniatura|Roger Federer al US Open (2002). En la seva etapa de júnior, el primer gran èxit fou a Wimbledon l'any 1998, quan es va imposar en les proves individual i dobles. Individualment va superar a Irakli Labadze en la final, i en dobles va superar a Michaël Llodra i Andy Ram fent parella amb Olivier Rochus. El mateix any també fou finalista al US Open en ser derrotat per David Nalbandian en la final. També va guanyar el prestigiós Orange Bowl derrotant Guillermo Coria, i va acabar la temporada com a número 1 en categoria júnior.
El primer torneig com professional que va disputar fou a Gstaad l'any 1998 però va caure davant Lucas Arnold Ker. El 2000 va disputar la seva primera final a Marsella però el va derrotar el seu compatriota Marc Rosset. A l'estiu va disputar els Jocs Olímpics celebrats a Sydney amb 19 anys, i va romandre a les portes del podi després de perdre en la final de consolació contra Arnaud di Pasquale. L'any següent va disputar la Copa Hopman representant Suïssa junt a Martina Hingis i es van endur el trofeu superant la parella estatunidenca formada per Monica Seles i Jan-Michael Gambill. El primer títol individual el va guanyar a Milà el 2001, imposant-se a Julien Boutter. Aquest mateix any va arribar als quarts de final del Roland Garros i de Wimbledon, superant pel camí al defensor del títol i heptacampió d'aquest torneig, Pete Sampras.
L'any 2002 va arribar a la final del Masters de Miami però caigué enfront d'Andre Agassi en la final. Es va recompondre ràpidament per imposar-se en el Masters d'Hamburg superant a Marat Safin en terra batuda. Aquesta victòria el va introduir al Top 10 per primera ocasió. Eliminat a primeres rondes de tres dels quatre Grand Slam, cal destacar d'aquest any la pèrdua en un accident de trànsit del seu entrenador i mentor, l'australià Peter Carter. Durant aquesta temporada va participar activament en la Copa Davis representant el seu país, va guanyar tres partits contra els Estats Units i també dos individuals contra Rússia derrotant dos antics números 1, Marat Safin i Ievgueni Kàfelnikov. Fins aquest any, Federer va disputar deu finals però només es va imposar en quatre, i també va disputar sis finals en dobles. En aquesta categoria va destacar el títol de Masters d'Indian Wells junt a Maks Mirni. Acabà la temporada en el sisè lloc del rànquing ATP, fet que li va permetre disputar la seva primera Tennis Masters Cup, però va perdre contra Lleyton Hewitt a semifinals.
Inflexió i domini (2003−2007) Inicià la temporada 2003 guanyant consecutivament els torneigs de Dubai i Marsella superant a Fèlix Mantilla i Jonas Björkman respectivament. Al Masters de Miami va aconseguir el seu primer i més important títol de dobles fent parella amb Maks Mirni. Posteriorment s'emportà el torneig de Múnic derrotant Jarkko Nieminen i sense perdre un sol set en tot el torneig. Fou finalista al Masters de Roma en caure davant Mantilla, però aquesta trajectòria no evità la derrota en primera ronda del Roland Garros contra Luis Horna. Ràpidament es va refer en arribar els torneigs sobre la seva superfície preferida, la gespa, i s'imposà a Halle. La data clau en la seva carrera fou el 6 de juliol quan es va coronar a Wimbledon enduent-se el seu primer títol de Grand Slam. En la final va derrotar a Mark Philippousis. Posteriorment fou finalista a Gstaad en caure davant Jiri Novak. Al Masters del Canadà fou semifinalista en ser derrotat per Andy Roddick. Malgrat ser el seu màxim rival en aquell moment i pressuposar-se una gran rivalitat en el futur a causa de la joventut d'ambdós, aquesta seria la darrera derrota contra Roddick fins a l'any 2008. En el US Open avançà fins a quarta ronda on coincidí amb Nalbandian, la seva bèstia negra, ja que després de cinc enfrontaments encara no l'havia pogut vèncer. Posteriorment, Federer va guanyar el torneig de Viena superant a Carles Moyà. Acabà la temporada imposant-se en la Copa Masters celebrada a Houston, guanyant tots els partits. En la fase inicial va derrotar a Agassi, Nalbandian (per primera vegada) i Juan Carlos Ferrero, mentre que a semifinals va superar a Roddick i en la final a Agassi. En la Copa Davis va contribuir decisivament perquè Suïssa arribés a semifinals del Grup Mundial. Durant la temporada va disputar un total de nou finals individuals, de les quals va guanyar-ne set, i va arribar al número 2 del rànquing mundial. Després de quatre anys, Peter Lundgren deixà de ser el seu entrenador.
2004
El 2004 Federer va tenir d'un dels anys més reeixits i dominants de l'època moderna del tennis. Guanyà tres dels quatre Grand Slams, fita que no s'aconseguia des de Mats Wilander el 1988, un total d'onze títols, no va patir cap derrota contra un top ten i guanyà totes les finals a les quals arribà.
miniatura|Federer durant els Jocs Olímpics d'Atenes (2004).