La classificació TAS (de l'anglès, Total Alkali Silica) és una metodologia que permet definir una roca volcànica sobre la base de la relació entre el contingut de minerals alcalins (Na₂O i K₂O) i el contingut de silicats (SiO₂).R. W. Le Maitre (editor), A. Streckeisen, B. Zanettin, M. J. Le Bas, B. Bonin, P. Bateman, G. Bellieni, A. Dudek, S. Efremova, J. Keller, J. Lamere, P. A. Sabine, R. Schmid, H. Sorensen, and A. R. Woolley, Igneous Rocks: A Classification and Glossary of Terms, Recommendations of the International Union of Geological Sciences, Subcommission of the Systematics of Igneous Rocks. Cambridge University Press, 2002.
Aquests paràmetres químics són útils quan la quantitat relativa de minerals alcalins i silicats té un paper determinant per a determinar la mineralogia real de la roca.
Va ser introduït en 2002 per Le Maitre i altres, com a recomanació a la Unió Internacional de Ciències Geològiques (Union of Geological Sciences, IUGS), Subcomissió de Sistematització de Roques Ígnies.
Diagrama TAS El diagrama TAS consisteix en un gràfic bidimensional simple on: l'eix X és el percentatge en pes d'òxid de silici (SiO₂) l'eix Y és el percentatge en pes d'òxid de sodi (Na₂O) + òxid de potassi (K₂O).
L'anàlisi es realitza mitjançant l'eliminació de CO₂ i H₂O present al material. Llavors es calcula el percentatge del pes total del material residual de SiO₂ i de Na₂O + K₂O i es trasllada el resultat al gràfic de TAS.
Aquesta classificació permet distingir tres sèries magmàtiques, segons el contingut de Na i K: Sèrie hiperalcalina Sèrie alcalina Sèrie subalcalina
Ús de la classificació TAS Abans d'utilitzar la classificació TAS o qualsevol altra classificació cal tenir en compte les següents paraules d'Albert Johannsen (1937):
El subtítol del capítol de classificació de Johannsen (1937) és «Chacun a son goût» (al gust de cadascú).
S'ha d'observar, com es discuteix amb detall en Le Maitre i altres (2002), que aquesta classificació no pot aplicar-se a totes les roques volcàniques. Certes roques no poden nomenar-se usant el diagrama. Per a unes altres, s'han d'usar criteris addicionals mineralògics, químics, i de textura, com per exemple amb els lampròfids.
La classificació TAS s'ha d'utilitzar únicament amb les roques on la mineralogia de les quals no pot ser determinada, en cas contrari, s'ha d'utilitzar un esquema sobre la base de la mineralogia, com el diagrama QAPF o un dels altres diagrames semblants.Albert Johannsen, A Descriptive Petrography of the Igneous Rocks. Volume 1, Introduction, Textures, Classifications, and Glossary. The University of Chicago Press, Chicago, Illinois, 1937. La classificació TAS també s'utilitza si la roca volcànica conté vidre volcànic (com l'obsidiana).
Referències
Vegeu també
Diagrama QAPF
Categoria:Diagrames Categoria:Mineralogia Categoria:Roques volcàniques