miniatura|esquerra|Fruits de Cissampelos pareira durant el mes d'octubre Cissampelos pareira és una espècie de planta de flor de la família de les menispermàcies.
Morfologia És una planta enfiladissa de tija prima i tomentosa. Les fulles són peltades, de 2,5–12 cm de llargada i 2,5–11,5 cm d'amplada, de forma triangular-ovada o orbicular, obtuses, mucronades, amb la base cordada o truncada i ± tomentoses per ambdues cares; el pecíol és pubescent.
Les flors són de mida petita i els pedicels filiformes. Les flors masculines s'agrupen a l'axil·la d'una fulla petita; tenen 4 sèpals de forma obovada-oblonga i pilosos a l'exterior; tenen 4 pètals units formant una copa de 4 dents, pilosa per fora; tenen 4 estams amb una columna curta i anteres connates que envolten la part superior de la columna. Les flors femenines s'agrupen a les axil·les de bràctees imbricades, grises i orbiculars; tenen 1 sèpal i 1 pètal; el carpel és únic i densament pilós; l'estil és breument trífid. La drupa fa 4–6 mm de llargada i 3–4 mm d'amplada, és subglobosa, comprimida, pilosa-pubescent, de color vermell quan és fresca i negra quan és seca; l'endocarpi té costelles transversals i és tuberculat. Les llavors tenen forma de ferradura.
Usos medicinals miniatura|esquerra|Fulles de la planta. La Cissampelos pareira s'utilitza en la fitoteràpia xinesa, on s'anomena xí shēng téng () o yà hū nú (). L'espècie també és coneguda com a abuta i rep el nom de laghu patha en la medicina aiurvèdica. A Tamil Nadu s'anomena ponmusutai i s'empra per a diversos fins medicinals. S'ha prestat atenció a aquesta planta a Kenya, Tanzània i altres llocs per les seves suposades propietats antimalàriques en particular, així com a l'Índia per les seves propietats antivíriques, especialment contra el virus del dengue.
Referències
Categoria:Menispermàcies