La cova de Fingal (en anglès: Fingal's Cave) és una cova marina d'Escòcia situada a l'illot de Staffa, a l'arxipèlag de les Hèbrides Interiors, que forma part d'una reserva natural. Està formada per basalt hexagonal, similar en estructura a la Calçada dels Gegants a Irlanda del Nord, amb qui comparteix el mateix origen de flux de lava. La seva grandària, el seu sostre d'arcs naturals i els esgarrifosos sons produïts pels ressons de les ones li donen l'ambient d'una catedral natural. El nom gaèlic de la gruta, Uamh-Binn, significa "gruta de la melodia".

La cova va ser descoberta al pel naturalista Sir Joseph Banks l'any 1772.Show Caves of the World La va anomenar com Gruta de Fingal (Fingal's Cave), ja que Fingal (Fionn mac Cumhaill) va ser l'heroi epònim d'un poema escrit pel poeta i historiador escocès James Macpherson).Behind the Name: View Name: Fingal) through a misapprehension of the name which in old Gaelic would appear as Finn. La composició de Mendelssohn, l'obertura Die Hebriden ("Les Hèbrides" op.26), inspirada en els ressons de la gruta, rep popularment aquell nom.

Dimensions Wood-Nuttall Encyclopaedia, 1907: 69 m (227 ft) deep, 20 m (66 ft) high.Wood-Nuttall Encyclopaedia, 1907 National Public Radio: 45 m (150 ft) deep; 22 m (72 ft) high.National Public Radio Show Caves of the World: 85 m (279 ft) deep; 23 m (75 ft) high.

Galeria

Referències

Categoria:Geografia física d'Escòcia Categoria:Columnes basàltiques Categoria:Coves d'Europa