La Sonata per a piano núm. 4, en mi bemoll major, op. 7, de Ludwig van Beethoven, també anomenada la «Grand Sonata» (Gran sonata) va ser composta a Bratislava, el novembre de 1796, durant la visita de Beethoven al Palau de Keglević. Està dedicada a una alumna seva, Babette, la comtessa Anna-Luisa de Keglević. Fou publicada per Artaria a Viena, el 1797.
Té una estructura habitual de quatre moviments. Pel que fa a la durada, és la segona sonata de Beethoven més llarga, després de la Sonata «Hammerklavier» que compondria 20 anys després. Una interpretació pot durar al voltant de 28 minuts. Aquesta característica pot fer pensar en una obra complexa del Beethoven simfonista, però tot i que és molt llarga, és un treball bastant senzill que segueix les convencions de l'època.
Estructura Té l'estructura habitual de 4 moviments: Allegro molto e con brio, en compàs de 6/8 Largo, con gran espressione, en compàs de 3/4 en do major Allegro, en compàs de 3/4; el Trio està en mi bemoll menor Rondo: Poco allegretto e grazioso, en compàs de 2/4
I. Allegro molto e con brio center|500px
II. Largo, con gran espressione center|500px
III. Allegro center|500px
IV. Rondo: Poco allegretto e grazioso center|500px
Referències
04 Categoria:Composicions musicals del 1796 Sonata Piano Beethoven 04