Daniel Rabinovich (Buenos Aires, 18 de novembre de 1943 – Buenos Aires, 21 d'agost de 2015) fou un actor i humorista argentí, integrant del grup argentí de música i humor Les Luthiers. miniatura|Final del recital de Les Luthiers titulat Los Premios Mastropiero. Daniel Rabinovich és el segon des de la dreta.
Trajectòria El 1969 es graduà com a escribà públic, professió que no exercí mai. Pertanyia al grup Les Luthiers des de la seva fundació el 1967. Tocava la guitarra i el violí, a més d'instruments informals com el "bass-pipe a vara" o el "calephone". El 2012 li concediren la nacionalitat espanyola.
Instruments que tocava miniatura|Daniel Rabinovich (esquerra) amb Marcos Mundstock. miniatura|Inici del recital de Les Luthiers titulat Los Premios Mastropiero, amb una reverència formal de tots els membres del grup menys de Rabinovich, que destaca per la seva expressió histriònica.
Informals
"alt-pipe a vara" "bass-pipe a vara" "caita de càmara" "calephone" "llatí"
Formals baix elèctric bateria bombo legüero conga flauta guitarra melòdica rototom sintetitzador sousafó tambura tarola timbales trombó vibraslap violí
Llibres Cuentos en serio. Ediciones de la Flor (2003) (pp 176) El silencio del final (Nuevos cuentos en serio). Ediciones de la Flor (2004) (pp 160)
Cinema Protagonitzà escenes de la pantalla gran:Página/12 del 21 d'agost de 2015 1983: Espérame mucho, de Juan José Jusid, com a Rissatti 2007: Cine negro, com a entrevistat 2007: ¿Quién dice que es fácil?, de Juan Taratuto, com a Simón 2008: Bolt, veu de Paloma en la versió espanyola i llatinoamericana 2011: Mi primera boda, d'Ariel Winograd, com a rabí 2012: Extraños en la noche, d'Alejandro Montiel, com a Héctor 2015: Papeles en el viento, de Taratuto
Televisió Participà en cicles televisius d'humor: 1989: Peor es nada, presentat per Jorge Guinzburg i Horacio Fontova 1991: Juana y sus hermanas 1996: Continuará 1999: La Argentina de Tato 2004: Tiempo final 2006: Algo habrán hecho por la historia argentina 2011: Recordando el show de Alejandro Molina
També a les sèries: 1996: Leche 2012: La dueña, amb Mirtha Legrand.
Salut i defunció El desembre de 2012, mentre Les Luthiers es trobaven de gira per Uruguai, patí un preinfart que no li permeté fer les últimes presentacions. Degut a problemes cardíacs, morí el 21 d'agost de 2015, amb 71 anys.
Bibliografia Masana, S.: Gerardo Masana y la fundación de Les Luthiers. Buenos Aires: Belaqva, 2004. Samper Pizano, Daniel: Les Luthiers de la L a la S. Buenos Aires: Ediciones de la Flor, 2007.
Referències
Enllaços externs Lloc web oficial de Les Luthiers
Categoria:Humoristes Categoria:Actors de Buenos Aires Categoria:Jueus argentins Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Morts de càncer de pròstata Categoria:Actors jueus Categoria:Músics de Buenos Aires Categoria:Morts de càncer a l'Argentina Categoria:Nascuts el 1943 Categoria:Morts el 2015 Categoria:Músics jueus Categoria:Actors argentins nascuts al segle XX Categoria:Actors argentins morts al segle XXI