S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de franc a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.
És l'acció d'ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.enciclopedia.cat
Beneficència és l'acció de fer bé, especialment als més necessitats.
És una característica primordial de la beneficència la de no tenir finalitat de lucre.
Història La beneficència pública s'ha articulat al llarg de la història a través de diverses institucions, recollides en les lleis i regulades per reglaments particulars. Les més destacades dels temps antics han estat les següents:
Cases d'expòsit, on es recollia els infants abandonats o de pares desconeguts Cases de misericòrdia. Institucions on es donava acollida i refugi a les dones que concebien il·legalment i volien amagar l'embaràs o el part. Cases de maternitat. Suplien les mateixes necessitats que les cases de misericòrdia. Cases de socors. Establiments on s'acollia els orfes majors de 6 anys. S'hi establien tallers per a proporcionar-los en el futur una ocupació laboral. Hospitals de malalts. Hospitals de convalescents. Hospitals de bojos o manicomis. Socors domiciliaris. Atencions als necessitats en el seu domicili.
Referències
Categoria:Organitzacions sense ànim de lucre Categoria:Solidaritat