La Masia és un edifici de Masquefa (Anoia) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Va ser construïda a finals del o principis del i la finca era dedicada al conreu de la vinya. El primer propietari documentat va ser el cavaller de Verges Pere Nolasc de Marimon-Corçà i Serralta, de qui no se sap li va heretar o adquirir. Casat amb Narcisa de Vilosa i de Gayolà, de la Bisbal del Penedès, fou succeït pel seu fill primogènit Ignasi de Marimon i de Vilossa, que el 1777 es va casar amb Francesca de Padró i Montoriol. La dona va morir jove i Ignasi va marxar a Madrid, on seria tinent del regiment de Gualadajara. Anys més tard, ja vell i dement, va tornar al seu poble, i el 1840 va morir quan anava a cavall des d'Esparreguera a la masia.AHPB, Domènec Gibert i Saurí, manual 1.243/40. f. 136-138v, 26-04-1834. Establiment d'unes cases al carrer de Sant Pau de Barcelona per Tomàs de Marimon i de Padró a Josep Morlà.
A la seva mort, la finca va ser posada en subhasta i al cap d'alguns anys va ser adquirida per Francesc de Marimon i de Lloret, net de Tomàs de Marimon i de Padró, fill i hereu d'Ignasi, que la va arrendar a un masover. Casat amb Montserrat de Padró i d'Ornós, fou succeït pel seu fill Josep Maria de Marimon i de Padró, casat amb Maria d'Oròvio i Ribot, amb qui va tenir Maria Pilar de Marimon i d'Oròvio, que heretà la propietat a la mort del seu pare el 1936, durant la Guerra Civil. Aquesta la vengué al seu cosí Joaquim Castellon de Marimon, que el 2008 en va vendre una part a un promotor per a la construcció d'un polígon industrial. A canvi de la requalificació dels terrenys, l'Ajuntament va obtenir la cessió gratuïta de la masia i dels camins que hi condueixen.
Descripció Masia a dos vents, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb barri i edificis a dos vents al voltant, obrats el segle passat. S'hi entra per un portal adovellat de mig punt a un gran vestíbul amb un magnífic arc gòtic, capelleta a la paret i escala al fons que condueix al pis superior. La cuina té amb rajoles antigues i restes de la campana del foc a terra sense els escons. Als baixos, cal remarca l'antic estable amb dos magnífics arcs gòtics. L'escala condueix a una gran sala superior distribuïdora de les habitacions, un conjunt moblat amb objectes i mobles valuosos.
Al pis superior hi ha finestra dita «de la francesa», d'estil gòtic tardà amb cares esculpides. Hi ha un rellotge de sol, datat el 1820. A cada angle de la casa i com a símbol d'estatge pelegrí, hi havia quatre xiprers, però actualment només hi queden dos.
Referències
Vegeu també Casa Marimon Mas Vilossa Cases Bach i Morlà
Bibliografia
Masia Categoria:Patrimoni monumental de Masquefa Categoria:Edificis de Masquefa