Bernard "Bernie" Sanders (Brooklyn, 8 de setembre de 1941) és un polític estatunidenc i senador júnior per Vermont. Fou candidat per ser el candidat demòcrata a les eleccions presidencials de 2016 dels Estats Units, però perdé la nominació davant Hillary Clinton. Membre del Partit Demòcrata des del 2015, Sanders havia estat el congressista independent dels Estats Units que més temps havia servit. Sanders és el líder de l'oposició al Comitè del Pressupost del Senat des del gener de 2015.
Sanders va néixer i créixer a Brooklyn, Ciutat de Nova York, i es va graduar a la Universitat de Chicago el 1964. Quan era estudiant, era un organitzador actiu de protestes pels drets civils pel Congress of Racial Equality (Congrés d'Igualitat Racial) i el Student Nonviolent Coordinating Committee (Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent). Després d'establir-se a Vermont el 1968, Sanders va fer diverses campanyes fallides per ser governador de Vermont i senador dels Estats Units entre principis i mitjan anys 70. Com a independent, va ser elegit alcalde de Burlington —la ciutat més poblada de Vermont— el 1981, on va ser reelegit tres vegades. El 1990 va ser escollit per representar el districte congressual major de Vermont a la Cambra de Representants dels Estats Units. El 1991, Sanders va cofundar el Caucus Progressista Congressional. Va exercir de congressista durant 16 anys, abans de ser elegit al Senat el 2006. El 2012, va ser reelegit amb un 71% del vot popular.
Sanders es va fer conèixer a nivell nacional després del seu discurs filibuster del 2010 en contra de l'extensió proposada de les reduccions d'impostos. Dona suport a polítiques similars a les dels partits socialdemòcrates d'Europa, especialment al model escandinau, i manté postures progressistes vers la igualtat d'ingressos, l'assistència sanitària universal, l'absència laboral per maternitat, el canvi climàtic, els drets LGBT i la reforma al finançament de campanyes polítiques. Sanders ha criticat la política exterior estatunidenca i va ser un oponent a la Guerra d'Iraq. És conegut també per haver lluitat a favor de les llibertats civils i els drets civils, criticant especialment la discriminació racial al sistema judicial estatunidenc, com també amb polítiques de vigilància massiva com la Patriot Act i els programes de vigilància massiva de la NSA.
El 19 de febrer de 2019, Sanders va anunciar una segona campanya per les eleccions presidencials de 2020.
Primers anys Bernard Sanders va néixer el 8 de setembre de 1941 a Brooklyn, un dels cinc boroughs de Nova York. El seu pare, Elias Sanders, va néixer a Słopnice, Polònia (llavors a la província austrohongaresa de Galítsia), en una família jueva; el 1927, va immigrar als Estats Units amb 17 anys.New York Passenger Lists, 1820–1957 immigration record: Eliasz Gitman, sailing from Antwerp, mother Jetti Gutman, citizenship in 1927 as Elias Sanders La seva mare, Dorothy Sanders (née. Glassberg), va néixer a Nova York el 2 d'octubre de 1912, en una família d'immigrats jueus de Polònia i Rússia. Molts dels parents d'Elias que es van quedar a Polònia van morir durant l'Holocaust.
Sanders ha dit que es va interessar per la política de petit: "Un home anomenat Adolf Hitler va guanyar unes eleccions el 1932. Va guanyar unes eleccions, i 50 milions de persones van morir per culpa d'aquestes eleccions durant la Segona Guerra Mundial, incloent-hi 6 milions de jueus. Així que el que vaig aprendre de petit és que la política és, de fet, molt important."
Sanders va viure a l'East 26th Street a Midwood (Brooklyn).Horowitz, Jason. "Bernie Sanders's ‘100% Brooklyn' Roots Are as Unshakable as His Accent", The New York Times, July 24, 2015. Accessed February 21, 2016. Va estudiar al centre d'educació infantil i primària P.S. 197 a Brooklyn, on va guanyar un campionat del borough amb el seu equip de bàsquet. Anava a l'escola jueva durant les tardes, i va celebrar la seva bar mitsvà el 1954. El germà gran de Bernie, Larry, va dir que, durant la infància de Bernie, a la família mai els va faltar ni menjar ni roba, però que despeses més grans, "com cortines o una catifa", els eren difícils de permetre.
Sanders va estudiar a la James Madison High School, també a Brooklyn, on va ser capità de l'equip d'atletisme, i quedà tercer a la cursa indoor d'una milla de Nova York. Al batxillerat, Sanders va perdre les seves primeres eleccions, quedant últim dels tres candidats per president del cos d'estudiants. Poc després de la seva graduació de batxillerat, la seva mare va morir el juny de 1959 als 46 anys; el seu pare va morir tres anys més tard el 4 d'agost de 1962, als 57 anys.
Sanders va estudiar a Brooklyn College durant un any el 1959–60 abans de ser transferit a la Universitat de Chicago i graduar-se amb un Bachelor of Arts en ciències polítiques el 1964. Més tard, va ser un estudiant de graduat a la New School for Social Research a Nova York. S'ha descrit com un estudiant de carrera mediocre perquè la classe era "avorrida i irrellevant," mentre que la comunitat va donar-li el seu aprenentatge principal.Talbot, Margaret. "The Populist Prophet", The New Yorker (October 12, 2015).
Carrera inicial Inicis a l'activisme polític Mentre era a la Universitat de Chicago, Sanders es va apuntar a la Young People's Socialist League (les joventuts del Partit Socialista d'Amèrica), i va ser actiu en el comitè pels drets civils com a organitzador del Congrés d'Igualtat Racial (CORE) i el Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent. Sota la coordinació de Sanders, la branca local del CORE es va unir amb la branca de la universitat del SNCC. El gener de 1962, Sanders va liderar un míting a l'edifici d'administració de la Universitat de Chicago per protestar contra la política d'allotjament segregat al campus. "Creiem que és una situació intolerable que els estudiants negres i blancs de la universitat no puguin viure junts en apartaments de la universitat," digué Sanders a la protesta. Sanders i 32 altres estudiants van entrar després a l'edifici i van acampar a fora de l'oficina del president, fent la primera acapmada pels drets civils en la història de Chicago. Després de setmanes d'assegudes, Beadle, el president, i la universitat van formar una comissió per investigar la discriminació. Sanders va passar un dia enganxant pòsters contra la brutalitat policial, però més tard es va adonar que el seguia un cotxe de la policia de Chicago traient-los tots.
Sanders va anar a la Marxa de Washington pel treball i la llibertat de 1963, on Martin Luther King, Jr. va fer el seu discurs "I Have a Dream".Frizell, Sam. "The Radical Education of Bernie Sanders" , Time (May 26, 2015). Aquell estiu, va ser acusat de resistència a les autoritats en una manifestació contra la segregació a les escoles públiques de Chicago i va ser multat 25 dòlars.
A més del seu activisme pels drets civils durant els anys 60 i 70, Sanders va ser actiu en diversos moviments pacifistes i en contra de les guerres. Va ser membr del Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent i la Unió estudiantil per la pau mentre era a la Universitat de Chicago. Sanders va sol·licitar l'estatus d'objector de consciència durant la Guerra del Vietnam; la seva sol·licitud va ser denegada, però ja era massa gran per ser conscrit. Malgrat que s'oposava a la guerra, Sanders mai criticà els que van lluitar-hi i es dona suport a les ajudes als veterans.
Carrera privada Després de graduar-se, Sanders retornà a Nova York, on va treballar fent diverses feines, entre les quals professor Head Start, ajudant de psiquiàtra i fuster. El 1968, Sanders es va traslladar a Vermont, ja que "havia quedat captivat per la vida rural." Allà va treballar de fuster, cineasta amateur, i escriptorBernie Sanders: From hippie migrant to would-be president The Washington Post, April 30, 2015 que creava i venia "tires de pel·lícula radicals" i altre material per escoles.The 25 best things we learned from Bernie Sanders' book MSNBC, May 28, 2015
Campanyes amb Liberty Union Sanders va començar la seva carrera política electoral el 1971 com a membre del Liberty Union Party, que es va originar al moviment anti-guerra i al People's Party. Va ser candidat per Liberty Union a governador de Vermont el 1972 i el 1976, i com a candidat a senador el 1972 i el 1974.Sen. Bernard Sanders (I-Vt.) RollCall.com. Retrieved August 19, 2015. A la cursa al Senat de 1974, Sanders fou tercer (5.901 vots; 4%), per darrere de Patrick Leahy (D, VI; 70.629 vots; 49%) i el llavors representant Dick Mallary (R; 66.223 vots; 46%)."Election Results Search: 1974 Election Results", sec.state.vt.us; further: pdf for "1974GEUSSen.xls". Citation for votes (total for Leahy and percentages calculated from spreadsheet). Retrieved May 2, 2015.Nelson, Garrison, "Jim Jeffords: Reluctant Rebel" Section: "1974: Changing the Congressional Guard", vtdigger.org, September 14, 2014. Citation for other candidate's full names and brief bios. Retrieved May 2, 2015.
La campanya de 1976 fou el moment de màxima influència de Liberty Union, i Sanders va aconseguir 11.000 vots per a governador. Això va forçar que els càrrecs de Tinent Governador i Secretari d'Estat es decidissin per la legislatura de l'estat quan el seu vot total no permetia que els republicans o els demòcrates aconseguissin la majoria de vots. La campanya va drenar els fons i l'energia de la Liberty Union, i l'octubre de 1977, menys d'un any després de la campanya de 1976, Sanders i la candidata a fiscal general del partit, Nancy Kaufman, van deixar el partit.
Posteriorment, Sanders va treballar com a escriptor i director de l'American People's Historical Society (APHS).Arena Profile: Sen. Bernie Sanders . Politico. Retrieved August 19, 2015. Allà, va fer un documental de 30 minuts sobre el líder estatunidenc socialista i candidat a president Eugene V. Debs.Bernard Sanders (1979). Eugene V. Debs: Trade Unionist, Socialist, Revolutionary, 1855–1926 – Introduction on YouTube. Retrieved July 13, 2015.
Alcalde de Burlington Campanyes El 1981, a proposta del seu amic Richard Sugarman, professor de religió a la Universitat de Vermont, Sanders va concórrer a les eleccions a alcalde de Burlington. Va derrotar el demòcrata Gordon Paquette, que portava 6 mandats com a alcalde, per un marge de tan sols deu vots, en unes eleccions amb quatre candidats celebrades el 3 de març de 1981. Posteriorment, fou reelegit tres cops, derrotant tant a candidats demòcrates com republicans. El 1983 va rebre el 53% dels vots, i el 55% l'any 1985. En la seva última campanya com a alcalde, el 1987, Sanders va derrotar Paul Lafayette, candidat demòcrata que tenia el suport oficial dels dos partits principals.
Després de quatre mandats de dos anys, Sanders va decidir no optar a la reelecció el 1989. Va ser professor de ciències polítiques a la Kennedy School of Government a la Universitat Harvard aquell any i al Hamilton College el 1991.
Administració Durant el seu mandat, Sanders es va autoanomenar socialista i també era descrit així per la premsa. Durant el seu primer mandat, els seus seguidors, entre els quals el primer conseller pel Citizens Party Terry Bouricius, van formar la Coalició Progressista, precursora del Partit Progressita de Vermont. Els progressistes mai van aconseguir més de sis escons dels 13 existents a l'ajuntament, però eren prou per evitar que l'ajuntament invalidés el poder de veto de Sanders.