miniatura|Exemples d'escriptura automàtica, mediumnitat o psicografia. El text està escrit en un flux continu, sense puntuació ni separació. En llegir-lo, es desxifra separant les paraules amb línies. L'escriptura automàtica consisteix a escriure sense pensar. És un mètode que permet escriure de manera contínua deixant fluir els pensaments, sense cap tipus de repressió moral, social ni de cap mena. El seu propòsit és vèncer la censura que s'exerceix sobre l'inconscient i redactar qualsevol pensament immediat, sigui bo o dolent, tingui sentit o no.
El resultat d'aquest tipus de redacció acostumen a ser textos incoherents, amb salts temàtics o associacions més abstractes que no pas lineals. És un mitjà d'alliberament de l'individu, una tècnica que suposa la manifestació del subconscient i l'autoconeixement personal. És un acte creatiu no programat que manca de sentit immediat per a la consciència.
Els escriptors també utilitzen l'escriptura automàtica quan es troben en mig d'un bloqueig creatiu. L'escriptura automàtica facilita l'aparició de noves idees i la inspiració per noves històries.
Origen L'escriptura automàtica s'origina amb les avantguardes del segle XX. Aquesta tècnica s'emmarca en el moviment surrealista, molt arrelat a les teories psicoanalítiques i freudianes. El seu màxim exponent va ser André Breton, que descriu el mètode com "un dictat del pensament, en absència de tot control exercit per la moral i la raó fora de tota preocupació estètica". L'obra dels surrealistes perseguia un objectiu: vincular els seus escrits amb el subconscient i el món oníric com una manera d'expressar el seu veritable 'jo'. La idea era obtenir una obra que no estigués controlada per la raó, l'estètica i la moral de l'època. En aquest sentit, aquest exercici literari va demostrar que es pot fer servir l'art per expressar els somnis, els desitjos ocults, les fantasies i les idees complexes.
Tècnica L'escriptura automàtica va ser teoritzada per André Breton al Manifest del Surrealisme (1924). En aquest, recull una sèrie d'instruccions a seguir a l'hora d'utilitzar aquest recurs expressiu:
Ser en un estat de màxima calma. Escriure-ho tot, sense cap excepció. No rellegir el contingut escrit ni fer correccions. Escriure de forma ràpida i contínua. No preocupar-se per l'estil ni la forma. Evitar començar escrivint sobre una temàtica prèviament pensada.
Altres factors que poden ajudar actualment són situar-nos a un espai tranquil, deixar de banda la tecnologia com les xarxes socials, respirar profund i començar a redactar de manera espontània.
Exemple d'escriptura automàtica «No pensar. No pensar. No pienses. No pienses en nada. Tranquilo, estoy tranquilo. No me pasa nada. Estoy tranquilo así. Me quedo así quieto. Estoy esperando. No tengo que pensar. No me pasa nada. Estoy tranquilo, el tiempo pasa y yo estoy tranquilo porque no pienso en nada. Es cuestión de aprender a no pensar en nada, de fijar la mirada en la pared, de hacer que tú quieras hacer porque tu libertad sigue existiendo también ahora. Eres un ser libre para dibujar cualquier dibujo o bien para hacer una raya cada día que vaya pasando como han hecho otros, y cada siete días una raya más larga, porque eres libre de hacer las rayas todo lo largas que quieras y nadie te lo puede impedir».
Fragment del llibre Tiempo de silencio (1962), de Luis Martín Santos. És un monòleg interior que fa ús de l'escriptura automàtica per mostrar de manera versemblant el flux de pensament del personatge.
Referències
Categoria:Teoria de la literatura Categoria:Psicologia