La Fantasia en do menor per a piano, solistes, cor i orquestra, op. 80, usualment anomenat Fantasia coral, va ser composta el 1808 per Ludwig van Beethoven.
Composició i estrena La Fantasia coral es va interpretar per primera vegada en un concert benèfic a l'Akademie el 22 de desembre de 1808, sala que també va veure l'estrena de la Simfonia núm. 5 i la núm. 6 i el Concert per a piano núm. 4, així com una representació de fragments de la Missa en do major. Per concloure aquest programa de concerts memorables, Beethoven volia un "brillant Finale" que unís en una sola peça els diferents elements musicals presentats: el piano, els solistes, el cor i l'orquestra. La Fantasia op. 80 va ser, per tant, composta expressament per complir aquesta funció. El mateix Beethoven tocava la part de piano i el solo ofereix només un exemple de la seva capacitat d'improvisació; en l'estrena, de fet, va improvisar aquesta part.
Beethoven va escriure la peça durant la segona quinzena de desembre, en poc temps, fet inusual en ell. Va encarregar a un poeta que escrivís les paraules poc abans de l'actuació per adaptar-se a les parts ja escrites. La identitat del poeta és motiu de discussió. D'acord amb Carl Czerny, alumne de Beethoven, el poeta va ser Christoph Kuffner.Albrecht et al. (1006, 10) identifiquen Kuffner (28 de juny de 1780 (Viena) - 7 de novembre de 1846 (Viena)) com "un funcionari del Ministeri de la Guerra, un poeta musicalment talentós, autor del text de la Fantasia coral op. 80, i del drama Tarpeja, per al qual Beethoven subministra la música incidental WoO 2, el 1813". Un expert sobre Beethoven, Gustav Nottebohm (1817-1882), dubtava d'aquesta atribució i suggerí que podria haver estat Georg Friedrich Treitschke, que el 1814 va elaborar el text final de l'òpera de Beethoven Fidelio.Kinderman (1995, 132)
L'estrena sembla que fou bastant problemàtica. Segons el secretari del compositor, Anton Schindler, "simplement es va enfonsar", un resultat més que probable i atribuïble al poc temps d'assaig. A causa d'un error en l'execució de l'obra, es va parar i va caldre tornar a començar.Landon, H.C. Robbins. Beethoven: His Life, Work, and World. Thames and Hudson. New York City. 1992; p. 149 Thayer narra una explicació per part d'Ignaz von Seyfried sobre els problemes a l'estrena.A. W. Thayer, Life of Beethoven, editat per Elliot Forbes. Princeton (Nova Jersey) Princeton University Press, 1964,pp 448–449
El text Segons la referència de Carl Czerny, deixeble de Beethoven, el text va ser escrit pel poeta Christoph Kuffner. Fet confirmat per una ressenya de l'estrena descobert el 2003 als Annalen der Literatur und Kunst in dem oesterreichischen Kaiserthume (número de febrer de 1809).Louis van Bethovens Concert.: Intelligenzblatt der Annalen der Literatur und Kunst in dem österreichischen Kaiserthume, Jahrgang 1809, p. 84–87 Klaus Martin Kopitz: Wer schrieb den Text zu Beethovens Chorphantasie? Ein unbekannter Bericht über die Uraufführung. A:: Bonner Beethoven-Studien. Band 3 (2003), p. 43–46
Text original en alemnay miniatura|399x399px|Retrat de Ludwig van Beethoven per Joseph Karl Stieler Schmeichelnd hold und lieblich klingen
unsers Lebens Harmonien,
und dem Schönheitssinn entschwingen
Blumen sich, die ewig blüh’n.
Fried und Freude gleiten freundlich
wie der Wellen Wechselspiel;
was sich drängte rauh und feindlich,
ordnet sich zu Hochgefühl.
Wenn der Töne Zauber walten
und des Wortes Weihe spricht,
muss sich Herrliches gestalten,
Nacht und Stürme werden Licht,
äuß’re Ruhe, inn’re Wonne,
herrschen für den Glücklichen
Doch der Künste Frühlingssonne
lässt aus beiden Licht entsteh’n.
Großes, das ins Herz gedrungen,
blüht dann neu und schön empor,
hat ein Geist sich aufgeschwungen,
hallt ihm stets ein Geisterchor.
Nehmt denn hin, ihr schönen Seelen,
froh die Gaben schöner Kunst.
Wenn sich Lieb und Kraft vermählen,
lohnt dem Menschen Göttergunst.
Traducció al català La pau i l'alegria ballen en perfecta harmonia com el flux i reflux de les onades; la duresa i l'hostilitat que abans s'empentaven cedeixen davant l'entusiasme.
Quan s'escolta la màgia dels sons i la benedicció de la paraula parla, alguna cosa magnífica ha de prendre forma, la nit i les tempestes es transformen en llum:
Els benaurats veuen regnar la pau al seu voltant, la felicitat dins d'ells. I el sol primaveral de les arts porta la llum d'aquesta pau i felicitat.
La grandesa que estava tancada dins dels nostres cors floreix de nou i s'eleva amb gràcia cap al cel; si l'esperit s'enlaira, un cor d'esperits hi respon incessantment.
Per tant, accepteu amb alegria, ànimes belles, els dons de l'art. Quan l'amor i l'energia s'uneixen, la humanitat rep el favor dels déus.
La Fantasia coral i la Novena Simfonia La Fantasia coral inclou una sèrie de variacions sobre un tema que, en general, es considera com una primera versió del tema que Beethoven fa servir amb les paraules de lHimne a l'Alegria de Schiller en el quart moviment de la Simfonia núm. 9. Els dos temes es comparen a continuació: Fantasia coral
Novena simfonia
Michael Broyles ha suggerit una altra similitud musical: les dues obres comparteixen essencialment la mateixa seqüència harmònica en els seus moments culminants, els acords (en do major) C F D (G) E♭, on el E♭ es destaca del seu context harmònic i es toca en fortissimo. Les paraules cantades en la Fantasia coral, en aquest punt, són: "Lieb und Kraft" ("l'amor i la força") i en la Novena Simfonia, "Über'm Sternenzelt! Über Sternen muss er wohnen." ("Per damunt de les estrelles, per damunt de les estrelles ha d'habitar").Broyles (1987, 263–264)
També hi ha afinitats en els textos. El tema del text de la Fantasia coral, la fraternitat universal amb la reunió de les arts, evoca sentiments similars als de lHimne a l'alegria. El mateix Beethoven va reconèixer el parentiu de les dues obres. En una carta de 1824, quan estava escrivint la Novena Simfonia, va descriure el seu projecte com "un ajust de les paraules de l'immortal Lied an die Freude de Schiller, de la mateixa manera com la meva fantasia per a piano amb cor, però en una escala molt més gran."Citat a Kinderman (1995, 132)
El tema de la Fantasia coral és d'una obra anterior de Beethoven: és una versió lleugerament modificada del Gegenliebe, un lied per a veu i piano escrit cap al 1794 o 1795.Lühning 1990, 200
Referències
Categoria:Obres de Ludwig van Beethoven Categoria:Composicions en do menor Categoria:Composicions musicals del 1808 Categoria:Composicions per a piano