miniatura|369px|lang=ca|Mapa amb les distintes policies de l'Estat espanyol.Taronja fosc: CCAA amb policia integral pròpia independent del CNP.Taronja clar: CCAA amb UA (unitats adscrites) del CNP.Gris: CCAA sense policia integral pròpia i sense U.A. del CNP. Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FCSE)«policía, ejército: ¿inicial mayúscula o minúscula?» Fundéu. Consultat el 15 d'abril de 2014. són els instituts armats dependents del Govern d'Espanya encarregats del manteniment de l'ordre i la seguretat pública i ciutadana, així com de la prevenció i investigació dels delictes, de caràcter professional i permanent, que la Llei Orgànica 2/1986 posa al servei de les administracions públiques per al manteniment de la seguretat pública.Art. 1.4 LO 2/1986
L'organització està definida a grans trets en l'article 104 de la Constitució espanyola de 1978.
Missió «Tots els cossos integrats com a Forces i Cossos de Seguretat, d'acord amb l'esmentada Llei orgànica, tenen les funcions bàsiques que estableix la Constitució en el seu Article 104.1: «(...) protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana»
Estructura L'organització territorial d'Espanya suposa l'existència de tres nivells administratius (nacional, autonòmic i local). D'aquesta manera, cada Administració territorial té o pot tenir un cos de seguretat inserit en la seva organització.
Conforme a l'article 2 de la Llei Orgànica 2/1986, les Forces i Cossos de Seguretat es componen de: Les forces i cossos de seguretat de l'Estat dependents del Govern central. Els Cossos de Policia dependents de les Comunitats Autònomes. Els Cossos de Policia dependents de les Corporacions Locals.
Forces i cossos de seguretat de l'Estat Cal distingir entre "forces i cossos de seguretat", que són els formats per totes les policies, i "forces i cossos de seguretat de l'Estat", que es refereix únicament a les forces de seguretat de l'Administració General de l'Estat, que són el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil.
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil va constituir el primer cos de policia d'Espanya de caràcter estatal, amb desplegament efectiu arreu del territori estatal i amb una continuïtat al llarg del temps que arriba fins als nostres dies. Va ser creat per ordre d'Isabel II, el 1844; és el cos policial degà d'Espanya i un dels més antics d'Europa.
D'acord amb la Llei 2/86, el Cos de la Guàrdia Civil és un institut armat de naturalesa militar amb una doble dependència:
Ministeri de l'Interior: L'àmbit d'actuació del Cos de la Guàrdia Civil abasta la prevenció, recerca i persecució de la delinqüència en tot el territori espanyol, sent el cos policial principal en el 90% del territori i el seu mar territorial. A més, és qui controla el tràfic rodat interurbà i fa funcions de resguard fiscal de l'Estat (similar a policia de duanes a les fronteres, només que en tot el territori) tot això sota la dependència del Ministeri de l'Interior. La seva missió fonamental és la de garantir el lliure exercici dels drets i llibertats, així com garantir la seguretat ciutadana dins del seu territori de competència.
Es tracta del cos policial de caràcter gendàrmic (és a dir, un cos policial de naturalesa i estructura militar, encara que amb majoria de missions i tasques civils) amb més competències del món, a excepció, possiblement, dels Carabiners de Xile.
Ministeri de Defensa: La Guàrdia Civil ha participat com a força militar en diferents missions, sobretot humanitàries, que li ha encomanat el Govern espanyol. Com a missió militar principal destaca la de Policia Militar.
El cos de la Guàrdia Civil compta amb diverses especialitats. El comandament suprem de la Guàrdia Civil correspon al Director General de la Guàrdia Civil, sota la dependència del Ministre de l'Interior.
Cos Nacional de Policia
D'acord amb la Llei 2/86 el Cos Nacional de Policia (CNP) és un institut armat de naturalesa civil que depèn habitualment del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Encara que algunes fonts situen l'origen del Cos Nacional de Policia com a policia estatal (amb diferents denominacions) en l'any 1824, quan Ferran VII va dictar una Reial Cèl·lula de S. M. i Senyors del Consell, per la qual es creava la "Policia General del Regne", realment no es va complir ni va tenir mai un desplegament estatal. És arran d'aquest fracàs quan s'opta pel model gendàrmic i es crea la Guàrdia Civil.
Es poden considerar, amb l'excepció de continuïtat històrica corresponent, com a antecessors de l'actual Cos Nacional de Policia, el Cos de Policia Nacional, el Cos Superior de Policia, el Cos de Policia Armada, el Cos General de Policia, el Cos de Seguretat, el Cos de Vigilància, el Cos de Protecció i Seguretat i la Policia General del Regne, creada per Ferran VII.
El 13 de març de 1986 es va promulgar la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat que unificava els Cossos de Policia Nacional i Superior de Policia en l'actual Cos Nacional de Policia.
El Cos Nacional de Policia té com a àmbit d'actuació la prevenció, recerca i persecució de la delinqüència que es genera en nuclis urbans que determini el Ministeri de l'Interior. De caràcter civil, té la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats, així com garantir la seguretat ciutadana dins dels esmentats nuclis urbans.
Compta amb diverses especialitats i brigades. El comandament suprem correspon al Director General de la Policia, sota la dependència del Ministre de l'Interior. A nivell provincial, el comandament l'exerceix el Subdelegat del Govern corresponent.
Policies de les comunitats autònomes Les funcions miniatura|Vehicle dels Mossos d'Esquadra - policia de la Generalitat. Les funcions i les competències varien enormement d'uns territoris a uns altres en funció del que s'ha acordat entre els governs regionals i el de la nació. Tanmateix, l'article 38 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguretat, estableix quines són les funcions i les competències que les policies autònomes poden adquirir:
Amb caràcter exclusiu: Vetllar pel compliment de les disposicions i les ordres singulars dictades pels òrgans de la comunitat autònoma. La vigilància i la protecció de persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la comunitat autònoma i dels seus ens instrumentals i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la seguretat dels usuaris dels seus serveis. La inspecció de les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la comunitat autònoma i la denúncia de tota activitat il·lícita. L'ús de la coacció en l'ordre a l'execució forçosa dels actes o les disposicions de la pròpia comunitat autònoma.
En col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, prioritzant l'actuació de les policies autonòmiques: Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials. Participar en les funcions de policia judicial. Vigilar els espais públics, protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions humanes.
De prestació simultània i indiferenciada amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat: La cooperació a la resolució amistosa dels conflictes privats quan siguin requerits per a això. La prestació d'ajuda en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, mitjançant la participació en la forma prevista en les lleis, en l'execució dels plans de protecció civil. Vetllar pel compliment de les disposicions que tendeixin a la conservació de la natura i del medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra índole relacionada amb la natura.
Cossos de policia autonòmics D'entre les comunitats autònomes que han previst la creació d'aquests cossos, es troben les següents, que ja han procedit a crear les seves respectives policies autonòmiques:
Mossos d'Esquadra: és la policia autònoma de Catalunya. Substitueix la majoria de les funcions tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia. Creada el 1983 i amb desplegament per tot el territori el 2008.
Ertzaintza: és la policia autònoma del País Basc. Substitueix la majoria de les funcions tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia. Creada el 1982 i amb desplegament per tot el territori basc el 1995.
Policia Foral: és la policia autònoma de Navarra. Substitueix la majoria de les funcions tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia.
Cos General de la Policia Canària: és la policia autònoma de Canàries. No substitueix el Cos Nacional de Policia ni la Guàrdia Civil, sinó que compleix un paper de Policia complementària prestant assistència a les Polícies Locals de l'arxipèlag, actuant davant catàstrofes o calamitats públiques, grans concentracions humanes així com altres competències indicades a la Llei i a l'Estatut d'Autonomia de Canàries.
Cos de Miñones d'Àlaba
Els Miñones d'Àlaba () són el cos policial més antic d'Espanya que continua en actiu, superant la Guàrdia Civil. Va ser fundat el 1793 com la policia foral d'Àlaba, juntament amb els ja desapareguts Miñones de Biscaia i els Miquelets de Guipúscoa. Actualment és un cos singular ja que manté el seu caràcter eminentment foral, al servei de la Diputació Foral d'Àlaba, de la qual depèn funcionalment, però es troba orgànicament inserit dins de l'estructura de la Policia Autònoma Basca, l'Ertzaintza.
Les funcions que actualment desenvolupen els miñones, només dins del territori històric i província d'Àlaba, són:
La representació de les institucions forals i la protecció a les seves autoritats.
La vigilància i la protecció dels béns del patrimoni foral.
La seguretat dels usuaris de les instal·lacions provincials.
La realització de tasques policials en assumptes tant d'inspecció del transport per carretera com de conservació i de vigilància de carreteres.
La prestació d'auxili a la resta d'unitats o serveis del cos, d'acord amb les normes del Departament de Seguretat del Govern Basc.
Unitats de la Policia Nacional adscrites a comunitats autònomes El Cos Nacional de Policia té quatre unitats adscrites a les comunitats de País Valencià, Andalusia, Galícia, i Aragó. Són les següents:
Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana.
Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la comunitat autònoma de Galícia.
Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la comunitat autònoma d'Aragó.
Aquestes unitats depenen orgànicament del Ministeri de l'Interior a través de la Direcció General de la Policia, dins de la Direcció Adjunta Operativa (DAO), però funcionalment depenen de les autoritats autonòmiques competents. El comandament, la direcció i la coordinació s'exerceixen a través de la prefectura de cada unitat.
Astúries també va tenir la seva unitat adscrita, però va ser dissolta als vuit anys de la seva creació.
Policies locals En els municipis de més de 5.000 habitants, dependents de l'ajuntament, podran existir cossos de policia denominats, segons la tradició local, com a policia local, municipal o guàrdia urbana. Entre aquests cossos, destaquen la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Municipal de Madrid, com a policies dependents de les dues ciutats més rellevants d'Espanya.
Funcions Cada Ajuntament pot ampliar les competències de les seves policies locals amb base en els requeriments del municipi. És comprensible que les funcions d'una policia d'un municipi de pocs habitants siguin molt més reduïdes que les de grans ciutats com Barcelona, València o Madrid on les policies locals posseeixen cossos amb dotacions molt elevades i una plantilla que en ocasions, com a l'ajuntament de Madrid, superen en nombre d'efectius algunes policies autonòmiques.