Gabriel de Berga i Santacília (Ciutat de Mallorca, 1662 – 1706). Cavaller de l'ordre de Santiago. Filipista mallorquí. Capità de cavalls de la companyia nova. Morí d'una arcabussadaPASCUAL RAMOS, E. Recreació literària d'un episodi de la guerra de Successió a Mallorca: la forja d'un heroi. "Estudis Baleàrics" 96/97 (2009-2010) 193-206 el 26 de setembre de 1706, en oposar-se a l'avalot popular que es produí a la ciutat en suport de l'armada austriacista dirigida per l'almirall Leake.PASCUAL RAMOS, Eduardo. Poder y linaje durante la guerra de Sucesión en el reino de Mallorca. El marqués de la Torre. Palma: El Tall editorial, 2013.- (El Tall del temps maior; 20).
Elements biogràfics Fill de Gabriel de Berga Sanglada i Valentí i d'Elionor Santacília Togores i Montanyans. Ingressà a l'exèrcit el 21 d'abril de 1689. Fou filipista des que Felip V arribà al poder.MONTANER, P. de; MASSOT, María José i SEGUÍ, Joana Maria. La Guerra de Successió a Mallorca, 1700-1715. Palma: Servei d'Arxius i Biblioteques, 2006.
Estava casat amb Elisabet Safortesa i Sureda de Santmartí. Varen tenir tres fills: Gabriel (1705-1754), Elionor (1701) i Beatriu (1704-1774).
Era germà del capità Nicolau de Berga i Santacília que, en esclatar la guerra, era governador d'Alcúdia i fou destituït pel marquès de Savellà. Fou nomenat capità de la companyia de cavalls que organitzà la Confraria de Sant Jordi, de la qual n'era el prior.PORCEL ZANOGUERA, Fernando. Mallorca durante la Guerra de Sucesión a la Corona de España. BSAL XVIII 481-482 (1920-1921) 97-102, 113-118, 137-139, 199-201, 209-210, 225-227, 241-244, 281-293.
Revolta austriacista i mort El 24 de setembre de 1706 es va avisar des de les torres de s'Arracó, d'Andratx i de Rafaubetx de la Porrassa que s'acostava l'armada austriacista a la ciutat de Mallorca. El dissabte 25 la flota ja estava ancorada a la badia. Davallà al moll un oficial anglès que va lliurar a les autoritats una comunicació de Carles III comminant a la rendició.
El matí del diumenge 26 es comunicà a la flota assetjadora la no acceptació de la proposta de capitulació. L'horabaixa, el virrei, el bisbe, els inquisidors i una representació de la noblesa, sortiren per disposar els efectius de la guarnició i animar a la resistència. Quan eren a la Porta del Moll, el bisbe Antonio de la Portilla es posà a llançar diners a la gent alhora que cridava «¡Viva el rey!». Les dones que estaven als terrats entengueren «Visca Carles III!» i començaren a cridar en favor de l'austríac. Els crits arribaren la baluard de Santa Creu i de l'Hort d'en Moranta, on una part de la guarnició estava a l'espera d'aixecar-se al crit de «Muiren els botiflers!». En sentir els crits es posaren en marxa i s'uniren a la companyia del Sitjar, ja dirigits per Salvador Trullols i Olesa. En el bastió de Santa Creu els escometé Joan Bordils, al qual dispararen sense ferir-lo. Els revoltats baixaren cap a la Drassana i la Porta del Moll. Allà hi havia les autoritats borbòniques que intentaren matar Salvador Trullols sense aconseguir-ho. El magistrat Dionís Roger li disparà dos trets sense tocar-lo. Mentrestant el virrei intentà disparar amb canons contra la multitud, però havien estat inutilitzats pels mateixos artillers.
El capità Agustí Torrella, amb cinquanta homes, acudí a la plaça de la Llonja a dissoldre el grup de revoltats que s'hi havia concentrat. Alhora el virrei i part de les autoritats es refugiaren al castell reial, incapaços de resistir la multitud. Un grup de mariners s'apoderà de la nau coneguda com "la galera" per anar a comunicar a la flota austriacista el que estava passant.
Gabriel de Berga era al seu palau, a la plaça del mercat, dictant testament al notari Andreu Parets. En sentir l'avalot i adonar-se de la revolta popular, pujà al seu cavall i, amb un grup d'uns trenta genets i altres cavallers que se'ls uniren, envestí a la gent que cridava a favor de Carles III. Sembla que li dispararen sense ferir-lo i quan ell intentava disparar contra Salvador Trullols, rebé l'impacte d'una arcabussada a la cella i al pit, que li causà la mort davant el convent de Sant Francesc de Paula.
Un cop mort, va ser enterrat en el convent de Sant Domingo.Les botes que duia en el moment de la mort es varen exposar durant molts d'anys a una de les finestres del palau de Can Berga
Referències
Categoria:Borbònics balears Categoria:Militars balears de l'edat moderna Categoria:Militars borbònics de la Guerra de Successió Espanyola Categoria:Militars palmesans del segle XVIII Categoria:Militars palmesans històrics Categoria:Nobles palmesans històrics Categoria:Morts a Palma Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Nascuts el 1662