El Temple de Mahabodhi (Temple del Gran Despertar) és un temple budista Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO situat a Bodh Gaya a l'indret on suposadament Siddharta Gautama va arribar al despertar o Nirvana, a uns 96 kilòmetres (60 milles) de Patna a l'Índia.
El lloc conté un descendent de l'arbre Bodhi sota el qual Buda va arribar al nirvana. Aquest ha estat un important destí de peregrinació per hindús i budistes durant més de dos mil anys, i alguns elements probablement daten del període de Ashoka (mort c. 232 aC). La major part de les construccions han estat datades vers el s.VII dC, amb diferents restauracions importants del s.XX. No obstant això, l'estructura sembla que incorpora grans parts de treballs anteriors, possiblement del s.II o s.III dC.
Molts dels elements escultòrics més antics s'han traslladat al museu que es troba al costat del temple, i alguns, com el mur de baranes de pedra tallada al voltant de l'estructura principal, han estat reemplaçades per rèpliques. La supervivència del temple principal és especialment impressionant, ja que estava feta principalment de maó recobert amb estuc, materials que són molt menys duradors que la pedra. Malgrat això, s'entén que molt poca de la decoració escultòrica original ha sobreviscut.
El conjunt del temple, construït amb maons, inclou dos grans torres shikhara de costats rectes. La torre més gran té 55 metres d'alçada i està rodejada de quatre torretes menors del mateix estil. El temple està rodejat de dues balustrades de pedra als quatre cantons, el més antic dels quals datat del . L'altre, amb imatge de déus com Lakxmi o Súrya data de l'època de l'Imperi Gupta (300-600 dC).
Es tracta d'un dels edificis més antics d'aquest tipus a l'Índia i va tenir gran influència en el desenvolupament de l'arquitectura religiosa en aquesta regió. Aquesta és una característica estilística que ha continuat en els temples jainistes i hindús fins als nostres dies, i va influir en l'arquitectura budista en altres països, en formes com la pagoda.
El Buda Els relats tradicionals diuen que al voltant del 589 aC, Siddharta Gautama, un jove príncep que va veure el patiment del món i va voler acabar amb ell, va arribar a les ribes boscoses del riu Phalgu, prop de la ciutat de Gaya (Índia). Allà es va asseure a meditar sota un arbre de pippal (ficus religiosa o figuera de les pagodes) que més tard es va conèixer com a arbre Bodhi. Segons les escriptures budistes, després de tres dies i tres nits, Siddharta va arribar al nirvana i les respostes que havia estat estava buscant durant anys. En aquell lloc, el Temple Mahabodhi va ser construït per l'Emperador Ashoka, al voltant del 260 aC.
A continuació d'aquest episodi del nirvana, Buda va passar les següents set setmanes en set punts diferents del veïnatge meditant i considerant la seva experiència. Diferents llocs específics al Temple Mahabodhi actual es relacionen amb les tradicions que envolten aquestes set setmanes:
La primera setmana va estar sota l'arbre Bodhi. Durant la segona setmana, Buda va romandre dempeus i va mirava ininterrompudament l'arbre Bodhi. Aquest lloc està marcat per l'Estupa Animeshlocha, és a dir, l'estupa o santuari que no parpelleja, al nord-est del conjunt del Temple Mahabodhi. Allà es troba una estàtua de Buda amb els seus ulls fixos a l'arbre Bodhi. La tercera setmana, es diu que Buda va caminar d'anada i tornada entre la ubicació de l'estupa Animeshlocha i l'arbre Bodhi. Segons la llegenda, brollaren flors de lotus al llarg d'aquesta ruta; ara s'anomena Ratnachakrama o el passeig de les joies. Va passar la quarta setmana prop de Ratnagar Chaitya, al costat nord-est. Durant la cinquena setmana, Buda va respondre en detall a les consultes dels brahmans sota l'arbre Ajapala Nigodh, ara marcat per un pilar. Va passar la sisena setmana al costat de l'estany de Lotus. La setena setmana, va passar-la sota l'arbre Rajyatna.
Arbre Mahabodhi L'arbre Bodhi a Bodh Gaya està directament connectat amb la vida del Buda històric, també conegut com Siddharta Gautanama, qui va assolir el despertar o la percepció perfecta quan estava meditant assegut sota la seva ombra. El temple va ser construït directament a l'est de l'arbre Bodhi, suposadament un descendent directe de l'arbre Bodhi original.
Segons la mitologia budista, si no creix cap altre arbre Bodhi al recinte, l'entorn d'aquest arbre bodhi ha d'esteçar desproveït d'altres plantes, deixant una distància d'una karīsa real. Cap ésser viu, ni tan sols un elefant, pot trepitjar les immediacions al voltant de l'anomenat arbre.
Segons els jatakas, el melic de la terra es troba en aquest indret, i cap altre lloc pot suportar el pes de l'assoliment de Buda. Una altra tradició budista afirma que quan el món es destrueix al final d'un kalpa, el Bodhimanda és l'últim lloc en desaparèixer, i serà el primer en aparèixer quan el món torni a existir. La tradició també afirma que un lotus florirà allà, i si un Buda neix durant aquest nou kalpa, el lotus floreix d'acord amb el número de Budes que s'espera que sorgeixin. Segons la llegenda, en el cas del Budddha Gautama, un arbre Bodhi va sorgir el dia que va néixer.
L'arbre Mahabodhi ha estat una fita devocional a l'Índia durant diversos mil·lennis. Durant època prehistòrica, en particular, a la civilització de la Vall de l'Indus (3000 aC) es varen trobar exemplars d'aquest pipal sagrat amb aquest component devocional. Alguns erudits, mitjançant dades arqueològiques com un segell localitzat a Mohenjo-Daro, han suggerit que en època prehistòrica l'arbre bodhi es trobaria rodejat per una barana de fusta. La literatura i filosofia vèdica consideraven aquesta figuera sagrada com l'arbre del coneixement suprem (Brahma-taru) i l'arbre de la vida (jivan-taru). D'acord amb el Padma-purana l'arbre bodhi era la residència del déu Vixnu a la terra, al tronc residia el deu Xiva i a les branques es localitzava Brahma. Per altra banda, i de forma similar a l'anterior, Skanda-purana afirmava que Vixnu residia a les arrels de l'arbre bodhi; el déu Kesava vivia al tronc, Narayana es localitzava a les branques i Achiuta residia en el seu fruit. Per tant, i com evidencien els llibres sacres hinduistes, l'arbre seria el santuari dels déus a la terra i, en conseqüència, l'acció de talar aquesta figuera equivaldria a la profanació i destrucció d'un santuari.
Els textos Pali Tipitaka localitzen l'arbre Mahabodhi a una distància de tres gavutas de Gaya, en concret, a uns 15,36 km. Segons la col·lecció de comentaris de Samantapasadika la figuera sagrada és l'arbre del coneixement sobre aquests quatre camins, on Buda va aconseguir el despertar i, en conseqüència, el pipal Mahabodhi va adquirir la denominació de l'Arbre del Despertat. Durant la vida de Buda l'arbre Mahabodhi ja fou un objecte de culte distingit amb un improvisat altar i rodejat per murs com si fos un caityavrksa (arbre-santuari) o un vanacaitya (bosc-santuari). Com bé mostra el relleu de l’stupa de Bharhut l'arbre Mahabodhi i el Vajrasana (Tron Diamant) sembla que varen compartir el mateix espai de veneració.
Arbre Mahabodhi època Maurya L'emperador Ashoka, feroç militar i fervent adepte de Buda, va rendir homenatge a l'arbre Mahabodhi acudint diverses vegades a adorar-lo. En als edictes d'Aixoca s'esmenta que l'emperador, després de la seva coronació, va visitar l'arbre Mahabodhi com a part de la seva peregrinació al Dharma i en aquest emplaçament va iniciar una mena de festivitat anual en honor de Sambodhi. Sobre la construcció d'aquesta estructura maurya tenim constància gràcies a un relleu localitzat en una escultura de la porta est de la Gran Stupa de Sanchi, concretament, al costat frontal de l'arquitrau inferior. El relleu mostra les branques d'aquesta figuera sagrada alçant-se per damunt d'un temple de cúpula bombada. Als laterals de la part inferior del relleu ens topem amb dos esdeveniments vitals d'Aixoca. Per una banda, tenim al governant descendint d'un elefant i, per altra banda, ens topem amb la representació del rei avançant cap a l'arbre en gest devocional. Durant aquestes visites, i com es deixa constància en els textos Asokavadana, l'emperador va oferir a l'arbre Mahabodhi joies precioses, 100.000 peces d'or i va iniciar la construcció d'un petit santuari (chaitya).
Destruccions Arbre Mahabodhi L'actual arbre Mahabodhi sembla ser el quart o cinquè descendent d'aquest arbre bodhi original. Per tant, podem deduir que el pipal sacre va patir nombrosos processos de destrucció i replantació conseqüència de múltiples fenòmens climàtics i humans. Tanmateix, durant el període Pala, com comenta Rajendrala Mitra, els governadors d'aquesta dinastia i els birmans varen construir una plataforma al voltant de l'arbre Mahabodhi que el va elevar fins a una altura d'uns 35 peus del nivell del sòl i el va mantenir protegit.
Emperador Aixoca Segons les cròniques del peregrí xinès Xuanzang, qui va visitar el Temple Mahabodhi durant la dècada del 630 dC, l'emperador Ashoka, quan encara era un militar ferotge i abans de convertir-se al budisme, va intentar destruir el pipal sagrat de Bodh Gaya.
Peregrinació en època de l'emperador Aixoca Fonts budistes xineses esmenten grans vaixells hindús, de 150 peus de llarg i quatre pals, capaços de transportar de 600 a 700 persones i mercaderies. En un d'ells, el pelegrí budista Fahien tornava a la Xina des de Sri Lanka. Lloc de la inscripció Aixoca, la història de Xuanzang, un monjo budista xinès del segle VII que va realitzar una peregrinació a l'Índia, on va recopilar textos sagrats en sànscrit i els va traduir al xinès per a promoure la difusió del budisme a la Xina.
La conquesta del regne de Kalinga va portar a Aixoca a expressar el remordiment pel mal que havia causat als seus oponents i a proclamar el Dharma (llei sagrada budista) com una veritable conquesta guiada pels ideals de la no-violència, la tolerància religiosa i el respecte. Per a transmetre millor el missatge del dharma i promoure la comprensió del dharma per a tots, Aixoca va escriure una sèrie d'edictes sobre pilars i pedres en les parts més poblades del seu imperi en l'idioma comú pràcrit també en grec i arameu. La pràctica budista va quedar registrada en catorze textosescrits en enormes pilars de pedra stambhas repartits per tot l'imperi. Aquestes incloïen mesures associades amb l'estat de benestar actual: brindar atenció mèdica als necessitats, plantar arbres a la vora de les carreteres per a brindar ombra a les persones i els animals, cavar pous i deus, construir hostalatges, practicar la caritat i seguir els principis morals budistes. A través d'aquestes inscripcions coneixem la preocupació del rei per la difusió dels ensenyaments budistes, el benestar dels súbdits, l'harmonia entre les religions, la justícia, la política pacífica, etc.
Finalment, ens expliquen quines virtuts budistes admirava el rei i sempre ens permeten construir un quadre des de la seva perspectiva. El propi emperador va abandonar l'antic costum de viatjar i en el seu lloc va fer una peregrinació a Terra Santa. El dharma no és només per al present sinó també per a les generacions futures. Val la pena esmentar categories especials de funcionaris que se li diuen Dharma-mahamantras, aquests van ser enviats per tot l'imperi per a difondre la virtut.
La missió de Aixoca va consistir en enviar missioners als regnes independents del sud de l'Índia i les monarquies hel·lenístiques de Síria, Egipte, Cirene, Macedònia i Epir. Tradicionalment, hi ha molts monestirs i llocs de peregrinació. Amb el suport de Aixoca, els missioners van ampliar una xarxa de monestirs per tot l'Imperi de Maurici, Ceilan, Caixmir i la vall de Swat. Les restes arqueològiques mostren que els centres budistes d'aquestes zones van ser la base per a l'expansió del budisme al Sud-est Asiàtic i Àsia central.
Emperadriu Tisyaraksita