La batalla del llac Tanganyika va ser una sèrie d'enfrontaments navals que van tenir lloc entre forces de la Royal Navy i la Force Publique contra la Kaiserliche Marine entre desembre de 1915 i febrer de 1916, durant la Primera Guerra Mundial. La intenció era assegurar el control de l'estratègic llac Tanganyika, que estava dominat per unitats navals alemanyes des del començament de la guerra.
Les forces britàniques constaven de només dos vaixells de motor anomenats HMS Mimi i HMS Toutou, sota el comandament de l'excèntric Liutenant-Commander Geoffrey Spicer-Simson. Els vaixells van ser transportats cap a Sud-àfrica i des d'allí per ferrocarril, per via fluvial, i arrossegats per la selva africana, fins al llac.
En dos combats curts, les petites embarcacions de motor van atacar i derrotar dos dels seus rivals alemanys. En la primera acció, el 26 de desembre de 1915, el Kingani va ser danyat i capturat, convertint-se en el HMS Fifi. En el segon atac, la petita flotilla va aclaparar i enfonsar el vaixell de vapor Hedwig von Wissman. Els alemanys van mantenir al llac un tercer gran vaixell i fortament armat, el Graf von Götzen, que va ser atacat per avions belgues i enfonsat posteriorment.
Els avenços en el conflicte en terra van obligar els alemanys a retirar-se del llac, i el control de la superfície del llac Tanganyika va passar als britànics i belgues.
Antecedents Situació estratègica El llac Tanganyika s'estenia entre el Congo Belga en el costat occidental i Àfrica Oriental Alemanya al costat oriental. Al començament de la guerra, els alemanys tenien dos vaixells de guerra al llac Tanganyika: el Hedwig von Wissman (60 tones) i el Kingani (45 tones).
miniatura|esquerra|Un mapa d'Àfrica Oriental Alemanya, amb el llac Tanganyika a l'extrem esquerre El Hedwig von Wissman va ser ràpidament armat amb quatre canons pom-pom agafats del vaixell d'investigació enfonsat Möwe, i va navegar cap al port de Lukuga, al costat belga del llac, on el 22 d'agost va atacar el vapor belga Alexandre Del Comuna, que va acabar enfonsant després de dos atacs. Això va donar als alemanys la superioritat indiscutible al llac, reforçant la seva posició amb l'enfonsament del vaixell de vapor britànic Cecil Rhodes de l'African Lakes Corporation's en una batuda al novembre de 1914. Els alemanys van utilitzar el seu control sobre el llac per a llançar un atac contra el nord de Rhodèsia, liderat pel General Major Kurt Wahle. Aquest atac va ser rebutjat, però les noves incursions en territori belga i els bombardejos a Lukuga van convèncer els belgues per a donar suport als britànics.
Malgrat aquest compromís, hi havia pocs belgues i britànics com per a desafiar als alemanys. Els belgues tenien els components d'un gran vaixell de vapor, el Baron Dhanis, que si pogués ser acoblat seria considerablement més gran que el Kingani o el Hedwig von Wissman, però no es van atrevir a muntar el vaixell mentre els alemanys patrullaven el llac per por que fos destruït abans que pogués salpar. Els britànics van enviar dos canons de 12-pounder per armar-lo, però finalment els belgues els van usar com a bateries costaneres per a defensar Lukuga.
El control alemany del llac va ser significatiu durant tota la campanya al teatre del centre d'Àfrica. Malgrat que els britànics van poder reunir tropes al sud del llac i els belgues al nord, no van poder avançar cap a l'Àfrica Oriental Alemanya degut al risc que els alemanys podrien utilitzar els seus vaixells per a transportar tropes a través del llac i tallar les seves línies de proveïment i comunicacions.
El pla de Lee El 21 d'abril de 1915, John R. Lee, un caçador de caça major i veterà de la Segona Guerra Bòer, va ser conegut per l'Almirallat a través de l'almirall Sir Henry Jackson.
Lee havia estat a l'Àfrica oriental i havia observat personalment els vaixells alemanys del llac Tanganyika. També va informar que els alemanys es preparaven per a llançar un nou vaixell des del seu port fortificat de Kigoma. Anomenat Graf von Götzen, es va construir a la drassana Meyer en Papenburg, es va desmuntar i embalar en 5.000 caixes, i va ser transportat cap a Dar es Salaam. A partir d'aquí, es va transportar amb ferrocarril cap a Kigoma i es va acoblar en secret. Amb 67 m d'eslora i un desplaçament de 1.600 tones, va consolidar el control alemany del llac i podia transportar ràpidament 800-900 soldats a qualsevol punt de la riba del llac per a atacar en territori dels Aliat.
Per a contrarestar aquesta amenaça, Lee va proposar que s'enviés canoneres al llac. Aquests vaixells haurien de ser petits i altament maniobrables, armats amb un canó d'un abast de 6.400 m per a superar l'abast dels canons dels grans vaixells alemanys. L'ús de petites embarcacions que podrien ser transportades fàcilment significava que podien ser llançades immediatament al llac, eliminant el risc de ser descobertes i destruïdes durant el seu muntatge. Sir Henry va considera el pla i el va aprovar amb les paraules «és alhora el deure i la tradició de la Royal Navy d'enfrontar-se a l'enemic on sigui que hi hagi aigua per a fer surar un vaixell.» Jackson va passar la tasca de finalitzar els detalls de l'operació al seu subaltern, l'almirall David Gamble. Lee va anomenar a Gamble segon al comandament de l'expedició, i es va col·locar al Lietutenant-Commander Geoffrey Spicer-Simson al càrrec.
miniatura|Geoffrey Spicer-Simson Spicer-Simson era un home que l'escriptor britànic Giles Foden va descriure com «un home amb consells de guerra per destrossar els seus propis vaixells, un mentider empedreït i un desgastador de faldilles.» Havia aconseguit el rang de Lietutenant-Commander, però no va progressar més a causa d'una sèrie d'errors i desastres que el va deixar en una petita oficina de l'Almirallat, assignat a ajudar amb el procés de transferència dels mariners mercants a la Royal Navy. El 1905, va tenir la idea d'encadenar un cable entre dos destructors per a «escombrar» els periscopis i gairebé va enfonsar un dels seus submarins. Va enfonsar un vaixell mentre provava les defenses del port de Portsmouth, i més tard va xocar amb un vaixell que es va enfonsar, matant un home. A l'esclatar la guerra, ell estava al comandament del HMS Niger i d'una petita flotilla en Ramsgate. Es va anar a terra per a entretenir els convidats en un hotel proper, i des de les finestres va veure com el HMS Niger va ser torpedinat i enfonsat. No obstant això, va ser enviat a un vaixell d'investigació al riu Gàmbia i, a causa de l'escassetat d'oficials, va ser seleccionat per a prendre el comandament.
Lee va preparar el camí a través d'Àfrica, mentre que Spicer-Simson va reunir 27 homes i dos vaixells de motor que havien estat construïts per John I. Thornycroft & Company per a complir amb una ordre emesa pel govern grec abans de la guerra.
El viatge de Mimi i Toutou La força naval britànica va consistir en dos vaixells de motor de 12 metres d'eslora. Spicer-Simson va suggerir que s'anomenessin «Gat» i «Gos», però l'Almirallat va rebutjar els noms. Spicer-Simson va suggerir llavors «Mimi» i «Toutou» com a alternatives, que van ser acceptades. Com més tard va explicar, aquests noms significaven «mèu-mèu» i «bub-bub» en francès.
La seva tripulació va ser reclutada a partir de coneguts de Spicer-Simson i de les files de la Royal Naval Reserve. Spicer-Simson va proposar una sèrie de millores en el disseny original dels vaixells; van ser reduïts per a millorar la seva velocitat, es van afegir ametralladores Maxim i un canó 3-pounders (tot i que aquest canó només es podia disparar des d'una posició de genolls), i es va afegir revestiments d'acer addicionals als tancs de gasolina. miniatura|esquerra|Ruta terrestre del Mimi i Toutou (juliol-octubre de 1915) Els vaixells van ser provats en el Tàmesi el 8 de juny, on s'havien fet arranjaments perquè el Mimi pogués disparar un projectil de pràctica del seu canó. El projectil va impactar contra l'objectiu, però tant el canó com l'artiller van volar cap al riu, ja que el canó no estava correctament cargolat a la coberta.
Els vaixells van ser carregats a bord del SS Llanstephen Castle el 15 de juny, juntament amb remolcs especials per a poder ser transportats per ferrocarril i per terra, equip i subministraments de l'expedició. Quan arribessin a Sud-àfrica, els vaixells haurien de ser transportats 4.800 km cap a l'interior, que inclou el desplaçament entre serralades d'uns 1.800 m. Per la seva banda, el vaixell alemany Graf von Götzen va ser llançat al llac Tanganikya el 8 de juny.
El viatge per mar del Mimi i del Toutou de 16.000 km es va completar en 17 dies, que va finalitzar al Cap de Bona Esperança. Des de Ciutat del Cap, els vaixells i els homes de l'expedició van viatjar cap al nord amb ferrocarril a través de Bulawayo fins a Élisabethville, on van arribar el 26 de juliol. Després de viatjar fins al final de la via del ferrocarril en Fungurume, van baixar del tren i van arrossegar els vaixells 235 km a través de la muntanya amb l'ajut de bous i tractors de vapor fins a l'inici del ferrocarril de Sankisia a Bukama. En Bukama, van descarregar els vaixells i els subministraments i van viatjar pel riu Lualaba on, malgrat d'encallar en diverses ocasions, es van veure obligats a pujar en un vapor fluvial belga. Van completar el seu viatge després de navegar pel llac Kisale i van arribar a Kabalo el 22 d'octubre. A partir d'aquí, un petit tren els va portar fins al port belga de Lukuga, a la vora del llac Tanganyika.
Spicer-Simson es va reunir amb el comandant de l'exèrcit belga, el comandant Stinghlamber, i amb el comandant naval, el comandant Goor, i es van fer els preparatius per a llançar el Mimi i el Toutou i buscar als alemanys.
Les preparacions dels belgues i dels alemanys Els alemanys van aprofitar els tripulants de la nau d'investigació Möwe i els homes dels vaixells mercants de la Deutsche Ost-Afrika Linie per a usar-los en els seus vaixells de guerra.
miniatura|Artillers alemanys de la dotació del Graf von Götzen amb un canó 10.5 cm SK L/40 naval gun La posició alemanya al llac s'havia reforçat encara més amb la pèrdua del SMS Königsberg en el riu Rufiji al juliol, durant la batalla del delta del Rufiji. Les armes del Königsberg van arribar a la base alemanya de Kigoma i el comandant naval alemany al llac, el capità Gustav Zimmer, ho va aprofitar per a muntar al Götzen un canó de 10.5 cm SK L/40 naval gun «Schnelladekanone» (canó de tir ràpid). Els membres de la tripulació del Königsberg es van unir a les seves forces, i Zimmer va col·locar l'exmembre de la tripulació, el tinent Job Rosenthal al comandament de Kingani. Job Odebrecht va capitanejar el Hedwig, mentre que el mateix Zimmer va manar el Götzen.
Contra aquesta formidable força, els belgues només van poder reunir una barcassa amb motor de gasolina armat amb dos canons anomenats Dix-Tonne, un vaixell de motor anomenat Netta i un balener equipat amb motor fora borda. El comandant Goor va capitanejar el Baron Dhanis, que encara no estaba muntat.
Zimmer era conscient que els britànics estaven planejant llançar vaixells al llac, però també estava preocupat que es muntés el Baró Dhanis i es posés en marxa; les 1.500 tones del Baron Dhanis no era necessàriament una amenaça per al Götzen, però estava decidit a mantenir la seva llibertat de moviment al llac. A falta d'informació concreta, va enviar a Rosenthal a bord del Kingani per a reconèixer Lukuga.
Els belgues van muntar hidroavions al llac, que els van donar la capacitat d'observar les posicions alemanyes i de bombardejar.
Batalla Rosenthal investiga El tinent Job Rosenthal, al comandament del Kingani, va fer diverses passades i va observar el treball en curs sobre un nou port a Kalemie, al sud de Lukuga, on Spicer-Simson tenia la intenció de construir la seva base.
miniatura|El Baron Dhanis al llac