El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914. Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la Triple Entesa gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i Bucovina. L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «unió nacional» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla romanesa, fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el Banat. Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials. El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria.
Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de Bulgària va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: August von Mackensen i Erich von Falkenhayn. Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que els escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del Danubi al sud.
Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar els invasors de Transsilvània i va penetrar a Valàquia, mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota Dobrudja. A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja. La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies. El govern romanès va haver de refugiar-se a Moldàvia, que encara romania sota el control dels Aliats, protegit per més de mig milió de soldats russos. Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia.
Però a l'estiu de 1917, el recuperat exèrcit romanès, amb una mica d'ajuda russa, va aconseguir diverses victòries defensives i desbaratar l'intent de les Potències Centrals d'apoderar-se també de Moldàvia. La radicalització de la Revolució d'Octubre va canviar la situació; Romania no només va perdre el suport de les divisions russes, imprescindible per defensar el front, sinó també la seva única font de subministraments militars. Romania, gairebé completament envoltada per les Potències Centrals, es va veure obligada a abandonar la guerra i va signar el Tractat de Bucarest amb les Potències Centrals al maig de 1918.
El 10 de novembre de 1918, just un dia abans de l'armistici alemany i després que la resta dels països de les Potències Centrals ja havien capitulat, Romania va tornar a entrar en la guerra.
Uns 220.000 soldats romanesos van morir, al voltant del 6% del total de soldats Aliats morts.
Antecedents El Regne de Romania va ser governada per reis de la Casa de Hohenzollern des de 1866. El 1883, el Rei de Romania, Carles I de Hohenzollern, va signar un tractat secret amb la Triple Aliança que estipulava l'obligació de Romania a anar a la guerra només en el cas que fos atacat l'Imperi austrohongarès. Mentre que Carles I va voler entrar a la Primera Guerra Mundial com a aliat de les Potències Centrals, el poble romanès i els partits polítics estaven a favor d'unir-se a la Triple Entesa. Romania es va mantenir neutral quan va començar la guerra, amb l'argument que la mateixa Àustria-Hongria havia iniciat la guerra i, en conseqüència, Romania no tenia cap obligació formal per unir-se a ella. Al mateix temps, Alemanya va començar encoratjar a Àustria-Hongria a fer concessions territorials a Romania i Itàlia per tal de mantenir els dos estats neutrals.
A canvi d'entrar a la guerra al costat dels Aliats, Romania va exigir el suport a les seves reivindicacions territorials sobre parts de Transsilvània, un territori austrohongarès amb una majoria romanesa. Les majors preocupacions dels romanesos en les negociacions van ser evitar un conflicte que hauria de lluitar en dos fronts (un en Dobrutja amb Bulgària i un a Transsilvània) i garanties per escrit de guanys territorials romanesos després de la guerra. Van exigir un acord per no fer la pau per separat amb les Potències Centrals, el mateix estatus a la futura conferència de pau, l'ajuda militar russa contra Bulgària, una ofensiva dels Aliats en la direcció de Bulgària, i l'enviament regular de subministraments de guerra dels Aliats. La convenció militar que van signar amb els Aliats va estipular que França i Gran Bretanya haurien d'iniciar una ofensiva contra Bulgària i l'Imperi Otomà a tot tardar l'agost 1916, que Rússia enviaria tropes a Dobrutja, i que l'exèrcit romanès no estarien subordinats al comandament rus. Els Aliats havien d'enviar 300 tones de provisions diàriament. D'acord amb el compte de Romania, la majoria d'aquestes clàusules, amb l'excepció de les imposades a Romania, no van poder ser respectades.Marcel Mitrasca, Moldova: A Romanian Province under Russian Rule. Diplomatic History from the Archives of the Great Powers, pg. 56
Els Aliats van acceptar els termes tard, a l'estiu de 1916 (vegeu el Tractat de Bucarest, 1916); Cyril Falls atribueix la decisió final de Romania a l'hostilitat històrica cap a l'Imperi rus, i que pretenia una entrada anterior a la guerra, potser abans de l'Ofensiva Brussílov del mateix any, que hauria proporcionat una millor oportunitat per a la victòria.Cyril Falls, The Great War p. 228 Segons alguns historiadors militars dels Estats Units, Rússia va retardar l'aprovació de les demandes romaneses fora de les preocupacions sobre els dissenys territorials romanesos a Bessaràbia, reclamades pels cercles nacionalistes com una terra romanesa.Vincent Esposito, Atlas of American Wars, Vol 2, text for map 37 Segons l'historiador militar britànic John Keegan, abans que Romania entrés a la guerra, els Aliats havien acordat en secret no deixar expandir territorialment a Romania quan acabés la guerra.John Keegan, The First World War, pg. 306 miniatura|esquerra|Cartell britànic, acollint amb beneplàcit la decisió de Romania d'unir-se a l'EntenteLES DUES FORCESKaiser: «Així que tu també estàs contra meu! Recorda, Hindenburg lluita al meu costat».Rei de Romania: «Sí, però la llibertat i la justícia lluiten al meu». El 1915, el tinent coronel Christopher Thomson, que parlava molt bé el francès, va ser enviat a Bucarest com a agregat militar britànic per iniciativa de Lord Kitchener per portar Romania a la guerra. Un cop allà, es va formar ràpidament l'opinió que una Romania sense preparació i mal armada s'enfrontaria a una guerra en dos fronts i seria un passiu, no un actiu, per als Aliats. Whitehall va deixar de costat aquest punt de vista i Thomson va signar un conveni militar amb Romania el 13 d'agost de 1916. Al cap de pocs mesos, va haver de pal·liar les conseqüències dels revessos de Romania i supervisar la destrucció dels pous de petroli romanesos per a evitar que caiguessin en mans alemanyes.To Ride the Storm: The Story of the Airship R.101 by Sir Peter G. Masefield, pages 16-17 (1982, William Kimber, London)
El govern romanès va signar un tractat amb els Aliats (França, Gran Bretanya, Itàlia i Rússia) el 17 agost 1916, amb què es va comprometre a declarar la guerra a Àustria-Hongria el 28 d'agost. En realitat, l'ambaixador romanès a Viena va transmetre la declaració de guerra el 27 d'agost. Alemanya, agafada per sorpresa, va respondre amb una declaració de guerra a Romania a l'endemà (28 d'agost). Les dates de la declaració de guerra búlgara i otomana estan en disputa. Ian Beckett diu que Bulgària no va emetre una declaració de guerra abans del seu atac del 31 d'agostIan F. W. Beckett, The Great War: 1914–1918, 2nd ed. (Nova York: Routledge, 2013), 109. Altres fonts situen la declaració el 30 d'agostZlata Filipovic and Melanie Challenger, Stolen Voices: Young People's War Diaries, From World War I to Iraq (Doubleday Canada, 2006), 29, quoting German soldier Piete Kuhr's diary entry for 1 September 1916. o l'1 de setembre.Laurențiu-Cristian Dumitru, "Preliminaries of Romania's Entering the World War I" Bulletin of the'Carol I National Defence University [Buletinul Universitatii Nationale de Aparare Carol I] 1 (2012): 168.Bernd Langensiepen, Ahmet Güleryüz and James Cooper, The Ottoman Steam Navy, 1828–1923 (Annapolis: Naval Institute Press, 1995), 51. La declaració otomana es va dur a terme el 29 d'agost, el 30 d'agost o l'1 de setembre. Al cap de dos dies de la seva pròpia declaració, d'acord amb una font, Romania es va trobar en guerra amb totes les Potències Centrals.Vinogradov, "The Years of Neutrality", 460.
L'exèrcit romanès era bastant gran, amb més de 650.000 homes en 23 divisions, però va patir de mala formació i d'equipament, especialment en comparació dels seus homòlegs alemanys. Mentrestant, el cap de l'Estat major alemany, el general Erich von Falkenhayn, havia raonat correctament que Romania estaria del costat dels Aliats, i ja havia fet plans en conseqüència. Gràcies a la primera conquesta del Regne de Sèrbia i les ineficaces operacions dels Aliats en la frontera del Regne de Grècia, i que tenia un interès territorial en Dobrutja, l'exèrcit búlgar i l'exèrcit otomà estaven disposats a ajudar a lluitar contra els romanesos.
L'alt comandament alemany estava seriosament preocupat per la perspectiva de l'entrada en la guerra de Romania. Hindenburg va escriure:
Els romanesos en l'Exèrcit austrohongarès Els romanesos a Àustria-Hongria van entrar en la guerra des del principi, amb centenars de milers de romanesos de Transsilvània i Bucovina mobilitzats durant tota la guerra. Encara que la majoria dels romanesos de Transsilvània eren lleials a l'Imperi, amb el temps van sorgir sentiments reaccionaris, sobretot després que Romania s'unís a la guerra. Molts dels soldats lleials van decidir prèviament que era molt millor arriscar les seves vides a través de la deserció, en lloc de disparar als seus connacionals ètnics. S'han escrit moltes novel·les sobre aquest tema, incloent-hi El bosc dels penjats, de Liviu Rebreanu.
Els soldats romanesos van lluitar en tots els fronts europeus d'Àustria-Hongria, i alguns d'ells es van distingir, com el căpitan (capità) Gheorghe Flondor i el locotenent (lloctinent) Emil Rebreanu. Altres romanesos notables que van lluitar en l'Exèrcit austrohongarès inclouen Locotenent-Major i Assessor Imperial Constantin Isopescu-Grecul, així com Octavian Codru Tăslăuanu, que també va escriure les seves valuoses memòries sobre la seva experiència en la guerra. Samoilă Marzá, un soldat de l'Exèrcit austrohongarès, va arribar fins a Riga i es va convertir en el primer fotògraf de guerra romanès. En total, fins a 150.000 romanesos van morir en l'acció mentre lluitaven com a part de l'Exèrcit austrohongarès.Erlikman, Vadim (2004). Poteri narodonaseleniia v XX veke : spravochnik. Moscow. Page 51
Curs de la campanya romanesa