Labé, abbé, abbey o abi és la llengua que parlen els abés que viuen majoritàriament al districte de Lacs de Costa d'Ivori. Té entre 170.000 (1995, Ethnologue) i 239.000 parlants (Joshuaproject) El seu codi ISO 639-3 és aba i el seu codi al glottolog és abee1242. És una llengua kwa, mot que vol dir persona en moltes de les llengües d'aquest grup.Keith Brown i Sarah Ogilvie Concise encyclopedia of languages of the world, pàgina 631International encyclopedia of linguistics, second edition, pàgina 382

Família lingüística Segons l'ethnologue, l'abé és una llengua nyo que pertany al subgrup de les llengües agnebys juntament amb l'abidji i l'adiokrou. Segons Glottolog, juntament amb l'adidji i l'adiokrou formen les llengües agnebys que són llengües nyos, que al mateix temps són llengües kwes del Volta-Congo.

Situació geogràfica i pobles veïns L'abé es parla als departaments d'Agboville i de Tiassale (en 70 aldees del districte Abbe), a la regió d'Agneby-Tiassa, al Districte de les Llacunes i al departament de Bongouranou, a la regió de Moronou, al districte de Lacs (Costa d'Ivori), al sud-est de Costa d'Ivori.

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori d'Ethnologue, els abés viuen a l'est del riu Bandama i són veïns dels baules, que viuen a l'oest, dels anyin morofos que tenen al nord (i al sud), dels atiés, a l'est i dels abriés, dels adoukrous, dels abidjis, dels krobus, que viuen al sud del seu territori.

Dialectes i semblança amb altres llengües Segons l'ethnologue i el glottolog, els seus dialectes són l'abbey-ve, el kos (o khos), el morie i el tioffo.

Gramàtica L'abé és una llengua SVO tonal.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua L'abé és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible. Entre el 5 i el 10% dels parlants d'abé com a primera llengua han estat escolaritats en aquesta; aquesta proporció és d'entre el 50 i el 75% dels que la parlen com a segona llengua. Hi ha fragments de la Bíblia que foren traduïts a l'abé als anys 1967 i 1980.

Els abés també parlen el francès, llengua oficial estatal, així com l'attié i el krobu com a segones llengües.

Referències

Bibliografia Dumestre, Gérard. 1971. Atlas linguistique de Côte-d'Ivoire: les langues de la région lagunaire. Abidjan: Institut de Linguistique Appliquée (ILA). 323pp. Gbery, Eddy Aime. 1987. Studies in the grammar of Abbey. University of Rochester. Ann Arbor: UMI. xvi+216pp. (Tesis Doctoral). N'Guessan, Jérémie Kouadio. 1983. L'abbey. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 13-39. Abidjan &París: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT). Rusche, Philip G. 2002. St. Augustine's Abbey and the Tradition of Penance in Early Tenth-Century England. A: Anglia - Zeitschrift für englische Philologie 120. 159-183. Walter de Gruyter GmbH &Co. KG. Ahoua, F. and Gbery, E. 1990. Aspects of the tonal morphophonology of Abbey and the mid tone. A: CIRL 26. 5-22. Rozenski, Steven. 2011. Syon Abbey and its Books: Reading, Writing and Religion, c. 14001700, ed. E. A. Jones &Alexandra Walsham. A: Anglia - Zeitschrift fr englische Philologie 129. Pp: 507-509. Walter de Gruyter GmbH &Co. KG.

Enllaços externs Abé a multitree.org

Categoria:Llengües kwa Categoria:Llengües de Costa d'Ivori