Ramaria largentii és una espècie de bolet de l'ordre dels gomfals (Gomphales)Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. del grups dels peus de rata. És un bon exemple de com és de difícil identificar les espècies de bolets del gènere Ramaria si no és amb una bibliografia especialitzada i l'ajut d'un microscopi.El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. . Pàg. 110.

Descripció Mesura de 10 a 20 cm d'amplada i té la típica forma de corall que es ramifica des de la base del peu per formar branques rectes i dretes. Els extrems de les ramificacions també són dividits i formen angles oberts. El bolet és de color salmonat o ataronjat, amb la base més pàl·lida i les puntes de les ramificacions d'un groc crom intens. A la base, la carn és fràgil, blanquinosa i amb aspecte de marbre, mentre que a les ramificacions és de color groc llimona. Desprèn una olor poc evident, sovint una mica química, i té un sabor suau, que esdevé amargant quan el bolet ja és molt madur. L'esporada és de color groguenc ocraci. Les espores mesuren 11-15,5 x 4-4,5 µm, són d'el·lipsoidals a cilíndriques i estan ornamentades per berrugues prominents. Els basidis presenten fíbules a la base.

Hàbitat i distribució geogràfica Es tracta d'una espècie que creix sota coníferes, principalment avets, avet roig (Picea abies) i altres coníferes exòtiques (Larix sp.) entre 1.200 i 1.700 m d'altitud, i entre els mesos d'agost, setembre i octubre. No sembla rar en el seu hàbitat.

Distribució geogràfica Es troba a Catalunya (el Pallars SobiràLlistosella Vidal, J. i Llorens-Van-Waveren, L., 2010. «Els fongs de les Planes de Son i la mata de València». A: Germain, J. (cur.). Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Barcelona: Institució Catalana d'Història Natural. (Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural; 16), pàg. 149-188. . Maire, R., 1937. «Fungi Catalaunici. Series altera. Contribution à l'étude de la flore mycologique de la Catalogne». Publicacions de l'Institut Botànic de Barcelona, vol. 3, núm. 4, p. 1-128.Parra, L. A.; Daniels, P. P., 2003. Cuadernos de trabajo de flora micológica ibérica. Vol. 19: Bases corológicas de flora micológica ibérica: Núms. 2070-2178. Madrid: Reial Jardí Botànic de Madrid: Consell Superior d'Investigacions Científiques. i el Parc Natural del Cadí-Moixeró),La flora fúngica dels avets del Parc Natural del Cadí-Moixeró (1a part) - Generalitat de Catalunya Itàlia i Nord-amèrica (Washington,Marr,C. D. & Stuntz, D. E., 1973. Ramaria of Western Washington. Biblio. Mycol. 38:1-232. Oregon, el nord de CalifòrniaCastellano, M. A., J. E. Smith, T. O'Dell, E. Cazares i S. Nugent, 1999. Handbook to Strategy 1 Fungal species in the Northwest Forest Plan. USDA, Forest Service Pacific Northwest Research Station, Portland, Oregon. GTR PNW-GTR-476. i Colorado).Cascade Wild Mushrooms

Confusió amb altres espècies Els caràcters definitoris del gènere Ramaria són la mida i l'ornamentació de les espores i les fíbules a la base dels basidis. Pel seu color salmonat, amb els àpexs sovint groguencs, és fàcil de confondre amb el tòxic peu de rata bord (Ramaria formosa).

Observacions No es considera verinós, però pot ocasionar reaccions adverses en persones sensibles, com ara trastorns intestinals.Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri

Referències

Enllaços externs

Mushroom Observer Red Naturaleza YouTube Flickr

largentii Categoria:Peus de rata Categoria:Bolets no comestibles