miniatura|Coberta de la primera edició de Pagliacci "" ("Posa't el vestit") és una ària de tenor molt coneguda de Pagliacci (1892), una de les òperes més destacades de Ruggero Leoncavallo.The New Guinness Book of Records, ed. "" s'interpreta al final del primer acte, quan Canio descobreix la infidelitat de la seva muller però no obstant això s'ha de preparar per a la seva actuació com el pallasso Pagliaccio perquè "l'espectacle ha de continuar".
Aquesta ària és sovint considerada una de les més emotives del repertori operístic de finals del . El dolor de Canio és retratat en l'ària i exemplifica la idea del "pallasso tràgic": somrient en l'exterior però plorant per dins. Aquest és un tema encara avui molt representat, car sovint els pallassos es maquillen una llàgrima que els rodola galta avall.
Segons el Llibre Guinness dels Rècords, aquesta ària, interpretada per Enrico Caruso i enregistrada el novembre de 1902, va ser el primer disc que vengué més d'un milió d'exemplars de la història.The New Guinness Book of Records, ed.
Lletra i traducció
Actuar! Mentre sóc pres del deliri, ja no sé el que em dic ni el que faig! I tanmateix és necessari… Esforça't! Bah! Ets un home? Tu ets un pallasso!
Posa't el vestit i enfarina't la cara. La gent paga i aquí vol riure. I si Arlequí et pren Colombina, riu, Pagliaccio, i tothom t'aplaudirà! Transforma en bromes l'angoixa i el plor en una ganyota els gemecs i el dolor, ah!
Riu, Pagliaccio, damunt el teu amor destrossat! Riu del dolor que t'enverina el cor!
Referències
Categoria:Àries Categoria:Composicions musicals del 1892