miniatura|Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25 % de la població que treballa a l'agricultura. Per a la definició de ciutat es tenen en compte els criteris de població, densitat de població o estatus legal, tot i que aquests criteris poden variar entre països.
L'urbanisme és la disciplina que s'ocupa del seu estudi, dins la geografia. La sociologia la considera un organisme viu o una xarxa de relacions humanes i serveis. La tendència demogràfica actual és el creixement progressiu de les ciutats i la reducció dels petits pobles.
Distinció entre ciutat i altres poblacions miniatura|La diferent concepció de ciutat: Trancoso, Portugal (esquerra) és ciutat des del 2004 amb 10.889 habitants, Madrid, (dreta) és oficialment una vila amb 3.213.271 hab. La diferència entre ciutat i altres formes de denominar les poblacions varia a les diferents parts del món. Als Països Catalans diferenciem entre poble, vila i ciutat. Conceptes similars trobem en altres llengües. En gallec trobem els mots aldea, vila i cidade; en portuguès: aldeia, vila, cidade; en castellà: pueblo, villa, ciudad; en anglès: village, town, city. La diferència entre vila i ciutat, però, no la trobem en algunes llengües, les quals només diferencien entre poble i ciutat, com ara en francès: village, ville; en italià: villaggio, città; en alemany: Dorf, Stadt; en neerlandès: dorp, stad; en suec: by, stad; o en danès i noruec: landsby, by.
Ara bé, la definició de cadascun d'aquests termes i la consideració de ciutat en particular s'atribueix per raons diverses. Els principals criteris que estableixen la condició de ciutat radiquen en factors com la població, la densitat de població, la seva estructura econòmica o la concessió per part d'un ens superior en determinat moment històric.
El criteri del nombre d'habitants, per exemple, varia en funció de l'època, la zona i les escoles o tendències. A més, les fronteres difuses entre la ciutat i la seva àrea d'influència (metropolitana) dificulten a vegades precisar quants habitants reals té, cosa que també succeeix en casos com les ciutats dormitori o d'estiueig, que són nuclis de població en els quals varia molt el nombre dels seus habitants en funció del moment del dia o de l'any. A més de la quantitat d'habitants, avui dia es té en consideració, també, el fet que en una ciutat menys del 25 % de la població treballi en el sector primari.
En l'organització política del territori, on els diversos nuclis de població tenien diferents privilegis, el títol de ciutat es donava a alguns d'ells, cosa que els atorgava unes preferències més grans que a les viles. En el mateix sentit que les viles, que solien obeir el fur comú atorgat pel rei (usualment era el seu fundador), al contrari dels pobles o llogarets (nuclis de població sota la jurisdicció d'un senyor), l'estatut de ciutat era el reconeixement d'algun fet singular en el qual la població havia participat activament. Per exemple, en el concepte religiós, tant en l'alta edat mitjana com en altres períodes com el Renaixement i anteriorment al , només era ciutat aquella població que dintre de les seves muralles tingués una catedral o un arquebisbat.
El diccionari de l'Acadèmia Francesa (Dictionnaire de l'Académie française), des de la primera edició de 1694 fins a la setena, de 1878, definia la ciutat com "un gran nombre de cases tancades per muralles". El Diccionario de la lengua española (de la RAE) defineix la ciutat com un "conjunt d'edificis i carrers, regits per un ajuntament, la població del qual, densa i nombrosa, es dedica en general a activitats no agrícoles". El Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC defineix ciutat com "població gran que té més preeminències que una vila".
Països Catalans El títol de ciutat es concedia, al nostre país, per motius històrics, i per nomenament reial (o, en els breus períodes republicans, del President de la República), a les viles que havien augmentat notablement de població, esdevenint una urbs de nivell considerable, o que havien passat a tenir una importància més gran en el territori que les envoltava, de vegades derivat del joc polític que havien desenvolupat. És, per tant, una concessió de gràcia com a reconeixement del seu pes específic al llarg, o en un moment determinat, de la història.
Tanmateix, en l'última remodelació de la Llei municipal vigent a Catalunya en l'actualitat, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de maig del 2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l'autoritat vigent, i deixant en un títol que és opcional a partir d'uns mínims d'aplicació automàtica. En efecte, la llei esmentada aporta el següent: Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L'adopció o la modificació del tractament ha d'ésser acordada per l'ajuntament, que n'ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals. 34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts.
Resta del món miniatura|Frankfurt del Main A Alemanya els dos conceptes de vila i ciutat s'anomenen Stadt, mentre que una ciutat de més de 100.000 habitants rep el nom de Großstadt (gran ciutat). Pel que fa a les viles, la majoria són comunitats que pertanyen a un Landkreis (comtat o districte rural), però algunes ciutats, normalment de més de 50.000 habitants, són comtats per elles mateixes (kreisfreie Städte). Les ciutats més grans del país són Berlín, Hamburg i Múnic, però les àrees urbanes més grans estan a la zona del Rin-Ruhr amb ciutats com Dortmund i Essen.
A Austràlia el concepte "ciutat" (city) es refereix, en sentit ampli, a una vila (town) prou gran. Però també, en un sentit més estricte, sovint es refereix al districte cèntric de negocis de la ciutat. Així es parla de City of South Perth com una àrea local, que pertany a una ciutat més gran, en aquest cas Perth. Els habitants d'aquesta ciutat parlen "d'anar a la ciutat" com a sinònim d'anar al centre de negocis de Perth. Aquesta definició és comuna a altres països anglosaxons, com quan es parla de la Ciutat de Londres (City of London), com el centre financer d'aquesta. Les ciutats més grans d'Austràlia són Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaida.
miniatura|Barri de Pacaembu a São Paulo (Brasil) El Brasil és dividit en estats i per sota en municipis (municípios). La llei brasilera defineix ciutat (cidade) com l'assentament urbà d'un municipi, i no diferencia entre ciutat i vila. Així podem trobar ciutats semirurals amb escassa població. Com el municipi i la ciutat normalment tenen el mateix nom, normalment aquestes dues accepcions són intercanviables, encara que tècnicament no sigui el mateix. En aquest país la ciutat de Brasília té un estatut especial (és una ciutat estat). Les majors ciutats del Brasil són, per població, São Paulo i Rio de Janeiro.
Al Canadà l'estatut de ciutat és donat individualment per les províncies i territoris del país. Els criteris varien de zona a zona. A la Colúmbia Britànica i Saskatchewan les ciutats són llocs amb una població superior als 5.000 habitants, però a Alberta el requeriment és de 10.000. Ontario de vegades confereix l'estatut de ciutat a algunes àrees rurals, mentre que a Nova Escòcia el títol de ciutat ha estat abolit. Al Quebec s'utilitzava el terme cité diferenciat de ville (ambdós amb el significat de ciutat, però el primer més poètic o arcaic), però aquesta diferenciació fou abolida a la fi dels anys 1990.
A Espanya la diferenciació entre ciutat i vila no guarda cap relació amb la grandària o importància de l'entitat, ni hi ha una jerarquia entre ambdues categories. Per exemple, Madrid no és ciutat, ja que no ha estat mai designada com a tal, i continua tenint el títol de vila: villa, en castellà. miniatura|Barcelona.
miniatura|Vista aèria de la ciutat de Chicago. miniatura|Nova York, una de les ciutats més influents en l'economia mundial Als Estats Units la definició de ciutat (city i també town, village, township, etc.) depèn de les lleis de cadascun dels estats, per aquest motiu les diferents definicions canvien molt segons cada lloc. Així es poden trobar viles (town) molt grans, com Hempstead, Nova York, amb 755.785 habitants el 2004, i ciutats (city) molt petites, com Lake Angelus, Michigan, amb 326 habitants el 2000. La ciutat més petita del país és Maza, Dakota del Nord, amb només 5 habitants.
Califòrnia té tant viles com ciutats, però els dos termes (town i city) són considerats sinònims.
A Illinois, les ciutats han de tenir un mínim de 2.501 habitants. A Nebraska han de tenir un mínim de 800 residents (amb més de 5.000 residents es considera ciutat de primera classe, mentre que de 800 a 5.000 de segona classe). En canvi a Idaho, Oregon, Kansas, Kentucky, Dakota del Nord, Minnesota, i Iowa, tots els municipis que s'incorporen reben el títol de ciutat. A Ohio, un municipi esdevé automàticament ciutat si té 5.000 residents, comptats en un cens federal, però torna a esdevenir poble si la població cau per sota d'aquesta xifra.Ohio Revised Code 703.01
Als estats de Nova Anglaterra, l'estatut de ciutat és donat pel govern i no per la població. A Virgínia, tots els municipis incorporats designats ciutats esdevenen independents dels comtats del voltant o adjacents, mentre que una vila incorporada roman part d'un comtat adjacent. Aquesta distinció es basa en la població, tot i que algunes ciutats de vegades tenen menys habitants que una vila. Per exemple, la ciutat menor, Norton té 3.904 habitants pels 39.573 de la vila Blacksburg. A Pennsilvània qualsevol municipi amb més de 10 persones pot esdevenir un borough. Qualsevol township o borough amb població de 10.000 pot demanar a l'estat esdevenir ciutat.
Les ciutats més grans dels Estats Units són Nova York, Los Angeles, Chicago, i Houston.
A Itàlia la ciutat es tradueix com città, nom derivat del Llatí civitas. L'estatut de ciutat és garantit pel President de la República, per mitjà d'un Decret Llei Presidencial. Les ciutats més grans i importants són Roma, Milà, Nàpols i Tori.
A Nova Zelanda, d'acord amb l'Agència d'Estadístiques Governamental del país, una ciutat ha de tenir un mínim de 50.000 habitants i tenir un caire predominantment urbà, essent una entitat diferent i amb major activitat dins la seva regió.
miniatura|Ciutat de Londres, Regne Unit Al Regne Unit compten amb dos termes: city, per oposició al més genèric town. Només són city els nuclis que tenen aquest títol per virtut d'un decret reial, com a Catalunya. A l'edat mitjana una població emmurallada que estava sota la dependència directa del rei o, per exemple, on hi havia una catedral podia rebre aquest nom, sempre a partir del preceptiu nomenament reial. Així, a la petita ciutat de Ripon li fou concedit l'estatut de ciutat el 1836 coincidint amb la creació de la Diòcesi de Ripon. En altres indrets es considera la ciutat el nucli d'influència d'altres poblacions (els suburbis) o la seu d'institucions polítiques.
Preston ha estat la darrera ciutat anglesa, l'any 2002, coincidint amb el jubileu de la Reina, títol atorgat també a Newport a Gal·les, Stirling a Escòcia, i Lisburn i Newry a Irlanda del Nord. En canvi, viles com Reading, Northampton, Swindon i Milton Keynes, totes amb una població entre 170.000 i 215.000 habitants, encara no són reconegudes ciutats.
Al Regne Unit les cinc majors ciutats són: Londres, Birmingham, Leeds, Manchester i Glasgow. http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20060215211111/http://www.statistics.gov.uk/downloads/theme_compendia/fom2005/03_FOPM_UrbanAreas.pdf http://www.urbanaudit.org/CityProfiles.aspx
miniatura|esquerra|Vista de Caracas