El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana. Segons el joshuaproject, la lengua ga és parlada per quatre grups humans: els adan, adangbes; els ga, amines; els ga, amines, gains; i els ga-adangme-krobos; la majoria d'aquests a Ghana, excepte els ga, amina, gains, que viuen a Togo i els ga-adangme-krobos que viuen a Benín. Hi ha entre 600.000 (ethnologue, 2004) i 846.000 parlants de ga.
miniatura|Ga (llengua) Família lingüística El ga és una llengua que està juntament amb l'adangme en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.
Etnònim El nom del poble ga en la seva llengua és el de gamei. Un home ga es diu ganyo i un infant ga es diu ganyobi.
Geolingüística i pobles veïns Segons l'ethnologue, el ga és la llengua majoritària de la ciutat d'Accra i els seus voltants. Segons el joshuaproject, el ga també el parlen minories a la Regió Volta, a Togo i a Benín.
Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori ga està situat a la ciutat d'Accra i els seus voltants. Al sud limiten amb l'oceà Atlàntic, a l'oest limiten amb els àkans i els awutus; al nord limiten amb els àkans i els lartehs; i a l'est limiten amb els dangmes.
Gramàtica El ga s'escriu en alfabet llatí que està compost de 26 lletres. Té 7 vocals i 19 consonants:
Aa Bb Dd Ee Ɛɛ Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ŋŋ Oo Ɔɔ Pp Rr Ss Tt Uu Vv Ww Yy Zz
Vocals (Vaoli) Les vocals del ga són invariables. Cada vocal pot tenir tres llargades diferents i s'escriu repetint la vocal. Per exemple: a, aa, aaa. + MonotonsAnteriorCentralPosteriororalnasaloralnasaloralnasal Tancada Semitancada Semioberta Oberta
Consonants (Kɔnsonanti) Les consonants es pronuncien de manera similar al francès, amb l'excepció de les lletres que no existeixen a l'alfabet llatí, sobretot la lletra ŋ, que es pronuncia ng.
El ga té 31 consonants:
+Fonemes consonants Labial Dental Postalveolarand palatal Velar Labial-velar Glotal Plana Labialitzada Plana<small> Lab.v Plain Lab. Nasal m n ɲ ŋ ŋ͡m Oclusiva p b t d tʃ dʒ tʃʷ dʒʷ k ɡ kʷ ɡʷ k͡p ɡ͡b Fricativa f v s z ʃ ʃʷ h hʷ Aproximant l j ɥ w
és un al·lòfon de que succeix abans de les nasals i que està representada amb un dígraf propi en l'escriptura. es podria realitzar com quan està entre una consonant i una vocal té un al·lòfon abans de les vocals nasals
Dígrafs i trígrafs (Haaji Agbɛɛmɔ) Existeixen 11 dígrafs i dos trígrafs. Les combinacions de lletres que es pronuncien amb un únic so són: Gb gb - Gw gw - Hw hw - Jw jw - Kp kp - Kw kw - Ny ny -
- (un al·lòfon més rar que un fonema) Sh sh - Ts ts - Shw shw - Tsw tsw - Numerals 1 – ékòmé 21 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ékòmé 2 – éɲɔ̀ 22 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɲɔ̀ 3 – étɛ̃ 23 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ étɛ̃ 4 – éɟwɛ̀ 24 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɟwɛ̀ 5 – énùmɔ̃ 25 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ énùmɔ̃ 6 – ék͡pàa 26 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ék͡pàa 7 – k͡pàwo 27 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàwo 8 – k͡pàaɲɔ̃ 28 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃ 9 – nɛ̀ɛhṹ 29 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ 10 – ɲɔ̀ŋmá 30 – ɲɔ̀ŋmá - !í étɛ̃ 11 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ékòmé 40 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɟwɛ̀ 12 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɲɔ̀ 50 – ɲɔ̀ŋmá - !í énùmɔ̃ 13 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ étɛ̃ 60 – ɲɔ̀ŋmá - !í ék͡pàa 14 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɟwɛ̀ 70 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàwo 15 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ énùmɔ̃ 80 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàaɲɔ̃ 16 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ék͡pàa 90 – ɲɔ̀ŋmá - !í nɛ̀ɛhṹ 17 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàwo 100 – òhá, pl. -ì 18 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃ 200 – òhá -!í éɲɔ̀ 19 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ 1000 – àkpé, pl. -ì 20 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɲɔ̀ 2000 – àkpé -!í éɲɔ̀
El Ga té un sistema decimal. No és segur si els numerals 7 i 8 són etimològicament derivats de 6+1 i 6+2, respectivament.
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua El ga és una llengua educacional (EGIDS 4). És una llengua reconeguda des de les lleis de la Costa d'Or de 1951 i una llengua vernacular segons l'ordenança número 44. És una llengua gaudeix d'un ús vigorós, està estandarditzada, té literatura i s'utilitza en l'ensenyament. Entre el 30 i el 60% dels dangmes han estat alfabetitzats en llengua dangme i entre el 75 i el 100% l'aprenen com a segona llengua. Els anys 1866 i 1997 s'hi va traduir la Bíblia. Els ga també parlen l'anglès, llengua oficial de Ghana. El ga s'ensenya en escoles d'educació primària i secundària. Els nawdms utilitzen el ga com a segona llengua.
Referències
Bibliografia Mary Esther Kropp Dakubu, Parlons Ga. Langue et culture d'Accra (Ghana), L'Harmattan, Paris, 2006, 158 p. Mary Esther Kropp Dakubu, Gã-English dictionary with English-Gã index, Black Mask Ltd, Accra, Ghana, 2009 (2 éd.), 295 p.
Enllaços externs
My First GaDangme Dictionary kasahorow Universal Declaration of Human Rights in Ga language Short tutorial on counting in the Ga language Young boy speaking about Ghanaian tribes in Ga language
Categoria:Llengües kwa Categoria:Llengües de Ghana Categoria:Llengües de Benín Categoria:Llengües del Togo Categoria:Regió del Gran Accra