miniatura|Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits. La tasca d'assignar noms oficials als accidents és presa per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) des de la seva fundació el 1919 i és la part de les convencions sobre nomenclatura astronòmica que concerneixen els planetes.
Com aprova els noms la UAI Quan s'obtenen per primera vegada imatges de la superfície d'un planeta o satèl·lit, es tria un tema per designar-ne els accidents i, en general, els membres del grup adequat de la UAI (un grup comunament acceptat per donar nom als planetes) anomenen alguns dels accidents més importants. Més tard, quan ja estan disponibles mapes i imatges de major resolució, s'anomenen nous accidents, a petició d'investigadors cartogràfics o aquells que descriuen accidents, superfícies o formacions geològiques específiques. Qualsevol persona pot suggerir un nom particular, que serà considerat per un grup de treball: si els membres del grup estan d'acord que el nom és apropiat, aquest nom pot ser retingut per ser usat quan hi hagi una petició d'un membre de la comunitat científica per denominar un accident específic. Els noms que hagin estat revisats amb èxit per un grup de treball es presenten al «Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari» de la UAI (en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN). Després que els noms hagin estat revisats amb èxit pels membres del WGPSN, es consideren aprovats provisionalment i es poden utilitzar en mapes i publicacions, sempre que s'indiqui clarament el caràcter de provisional. Els noms provisionals, a continuació, es presenten per a la seva aprovació a l'Assemblea General de la UAI, que abans es reunia cada tres anys, però que ara adopta contínuament la nomenclatura d'accidents planetaris quan són necessaris. Un nom no es considera oficial, és a dir, adoptat, fins que l'Assemblea General n'hagi donat l'aprovació.
Normes i convencions de la UAI Les denominacions adoptades per la UAI han de seguir les diverses normes i convencions establertes i modificades al llarg dels anys per aquesta agrupació. Són les següents:
La nomenclatura és una eina, i la primera consideració és que ha de ser senzilla, clara i sense ambigüitats. Els accidents la dimensió més llarga dels quals sigui inferior a 100 metres no tindran noms oficials, tret que tinguin un interès científic excepcional. El nombre de noms triats per a cada cos astronòmic ha de ser mínim, i la seva col·locació es regirà per les exigències de la comunitat científica. S'ha d'evitar la duplicació del mateix nom en dos o més cossos planetaris. Els noms triats per a cada cos planetari han de ser expressats en la llengua d'origen. S'admet la transliteració d'alfabets diferents, però no la traducció d'un idioma a un altre. Quan sigui possible, els temes establerts en la primera nomenclatura del sistema solar han de ser utilitzats i ampliats. La nomenclatura del sistema solar haurà de ser internacional en l'elecció de noms. Les recomanacions presentades a les comissions nacionals de la UAI seran considerades, però la selecció final dels noms és responsabilitat de la Unió Astronòmica Internacional. El WGPSN recolza fermament la selecció equitativa de noms de grups ètnics/països en cada mapa; no obstant això, és permès un percentatge major de noms del país que planegi un aterratge en els mapes del lloc d'aterratge. Cap nom amb significat polític, militar o religiós podrà ser utilitzat, excepte els noms de les figures polítiques anteriors al . (Nota: aparentment, això només succeeix amb les religions que es practiquen avui dia àmpliament, ja que els déus i dees de les religions antigues són òbviament acceptables per la UAI.) La commemoració de persones en cossos planetaris no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó que ha de reservar-se per a les personalitats d'alt i durador prestigi internacional. Les persones que han de ser tan honorades hauran d'haver mort almenys tres anys abans. Quan es conservi més d'una ortografia d'un nom, seran utilitzada l'ortografia preferida per la persona o la usada en referències d'autoritat. Els signes diacrítics són part necessària del nom i podran ser utilitzats. La nomenclatura per als anells i taques en els anells, i els noms per als satèl·lits recentment descoberts es desenvoluparan en la deliberació conjunta entre el WGPSN i la Comissió 20 de la UAI. No s'assignaran noms als satèl·lits fins que els seus elements orbitals siguin raonablement ben coneguts o quan els accidents definitius n'hagin estat identificats.
A més d'aquestes normes generals, cada grup de treball desenvolupa convencions addicionals quan formula una nomenclatura interessant i significativa per als diferents cossos planetaris.
Convencions de noms Els noms de tots els accidents planetaris inclouran un terme descriptiu que refereixi quin tipus d'accident és, amb l'excepció de dos tipus: els cràters, el terme descriptiu dels quals és implícit; i també alguns accidents anomenats en Io i Tritó, que no porten un terme descriptiu perquè són efímers.
En general, la convenció de noms per a un tipus d'accident continua sent la mateixa amb independència de la seva grandària. Les excepcions a aquesta regla són les valls i cràters en Mart i Venus; els convenis de denominació d'aquests accidents en difereixen segons la grandària.
Una classificació d'accidents, regio (regions), va ser utilitzada originàriament en els primers mapes de la Lluna i de Mercuri (elaborats a partir d'observacions telescòpiques) per a descriure vagues característiques d'albedo. Ara s'utilitza per a delimitar una àmplia regió geogràfica.
Els accidents anomenats en cossos astronòmics tan petits que les coordenades no se n'hagin determinat encara seran identificats en les representacions del cos que són incloses en el volum de transaccions de la UAI de l'any en què es van adoptar els noms. Els anells de satèl·lits i les taques en els anells són anomenades pels científics que hagin estudiat aquests accidents; els dibuixos que mostrin aquests noms també s'inclouran en el pertinent volum de transaccions. Els noms per als accidents atmosfèrics són informals en l'actualitat; un sistema formal serà triat en el futur.
Els límits de molts accidents de gran grandària (com terrae, regions, planitiae i plana) no són topogràficament o geomorfològicament diferents i les coordenades d'aquests accidents són identificades des d'un punt central triat arbitràriament. Les fronteres (i per tant, les coordenades) es poden determinar amb major exactitud a partir de les dades geoquímiques i geofísiques que es puguin obtenir en missions futures.
Descriptors (tipus d'accidents) Accident Descripció Designació Albedo Una àrea que mostra contrast en lluentor o foscor (albedo) amb les àrees adjacents. Aquest terme està implícit. AL Arcus, arcūs Accident corbat. AR Astrum, astra Accidents amb patrons radials sobre Venus. AS Catena, catenae Una cadena de cràters d'impacte sobre la superfície d'un cos astronòmic (per exemple, Enki Catena). CA Cavus, cavi Cavitats, depressions escarpades irregulars, generalment en matrius o grups. CB Chaos, chaoses Àrees planetàries perfectament delimitades la superfície de les quals és summament escarpada, trencadissa i esquerdada (per exemple, Iani Chaos). CH Chasma, chasmata Una depressió caracteritzada per les seves escarpades cares, profunditat i longitud. El plural n'és chasmata (per exemple, Eos Chasma). CM Collis, colles Una col·lecció de petits pujols o knobs. CO Corona, coronae Un accident ovalat. S'utilitza només en Venus i Miranda. CR Cràter, cràters Cadascuna de les nombroses depressions circulars que deixa l'impacte d'un meteorit en la superfície d'un cos planetari. Aquest terme és implícit. AA Dorsum, dorsa Cresta, de vegades anomenada cresta arrugada (per exemple, Dorsum Buckland). DO Centre eruptiu Un volcà actiu en Io. Aquest terme està implícit. ER Facula, faculae Cadascuna de les parts més brillants que s'observen en la superfície del Sol. FA Farrum, farra Estructura en forma de panqueque, o una filera d'aquestes estructures. FR Flexus, flexūs Cresta o serralada curvilínia molt baixa, amb un patró fistonat. FE Fluctus, fluctūs Terreny cobert per materials llançats d'un volcà. FL Flumen, flumina Canal en Tità que podria portar líquid. FM Fossa, fossae Depressió poc profunda, llarga i estreta. FO Insula, insulae Illa (illes), una zona aïllada de terra (o un grup de tals zones), envoltada, o gairebé envoltada, per una zona líquida (mar o llac). L'únic accident amb aquesta designació és Mayda Insula. IN Labes, labēs Enderrocs de lliscaments. S'utilitza només en Mart. LA Labyrinthus, labyrinthi Complex d'intersecció de valls o serralades o crestes. LB Lacus Un llac o petita plana. Utilitzat en la Lluna, Mart i Tità. LC Lloc d'aterratge (Landing site name) Accidents lunars en, o prop de, el lloc d'allunatge de l'Apollo. LF Grans anells (Large ringed feature) Accidents anellats críptics. LG Lenticula, lenticulae Petites taques fosques en Europa. LI Linea, lineae Marques allargades fosques o brillants, que poden ser rectes o corbes. LI Macula, maculae Taca fosca, que pot ser irregular. DT. Mare, maria Un mar, una gran plana circular (per exemple, Mare Erythraeum). Utilitzat en la Lluna, Mart i Tità. EM Mensa, mensae Una prominència coronada plana, amb vores de penya-segats (com una taula). MN Mons, montes Mons es refereix a una muntanya. Montes es refereix a una cadena de muntanyes. MO Oceanus Àrea molt gran i fosca. S'utilitza només en la Lluna. OC Palus, paludes Maresma o petita plana. Utilitzat en la Lluna i Mart. PA Patera, paterae Cràter irregular o un complex amb vores ondades (per exemple, Ah Peku Patera). Generalment, es refereix a la depressió en forma de plat del cim d'un volcà. PE Planitia, planitiae Plana baixa (per exemple, Amazonis Planitia). PL Planum, plana Una altiplà o plana elevada (per exemple, Planum Boreum). PM Plume Un accident criovolcànic en Tritó. Aquest terme actualment està en desús. PU Promontorium, promontoria Cap o promontori. S'utilitza només en la Lluna. PR Regio, regions Grans àrees marcades per la reflexibilitat o diferent color de les àrees adjacents, o d'una àmplia regió geogràfica. RE Reticulum, reticula Retícula (patró de xarxa) en Venus. RT Rima, rimae Fissura. S'utilitza només en la Lluna. RI Rupes, rupēs Escarpes. RU Característica de satèl·lit Un accident que comparteix el nom d'un accident associat (per exemple, Hertzsprung D). SF Scopulus, scopuli Espadat irregular o lobulat. SC Sinus, sinūs Badia o ancorada, petita plana (per exemple, Sinus Meridiani). SI Sulcus, sulci Solcs i crestes subparal·lels. EL SEU Terra, terrae Extensa massa de terra (per exemple, Aràbia Terra). TA Tessera, tesserae Una àrea tessel·lada, com un mosaic, un terreny poligonal. Aquest terme s'utilitza només en Venus. ET Tholus, tholi Petita cúpula muntanyenca o pujol (per exemple, Hecates Tholus). TH Unda, Undae Un camp de dunes. UN Vallis, valles Una vall (per exemple, Valles Marineris). VA Vastitas, vastitates Una extensa plana. L'únic accident amb aquesta designació és Vastitas Borealis. VS Virga, virgae Un raig o una banda de color. VI
Categories per a designar accidents en planetes i satèl·lits Mercuri