, conegut com a Carlin, fou un gastrònom, escriptor i activista italià, conegut per ser el fundador de l'associació internacional Slow Food, que va fundar el 1986 com a resposta a l'obertura del primer restaurant McDonald's a Itàlia. Petrini sostenia que el menjar havia de ser bo, net i just, i que aleshores seria sempre un plaer per als sentits.

Biografia Va néixer al si d'una família on la mare era una llauradora catòlica i el pare un ferroviari comunista. El seu naixement va ser a casa d'un comare que era anomenada Madama Gola. A l'estiu sovintejava les colònies estiuenques de Laigueglia, a la Ligúria, terra que l'albergà també més endavant, durant el període de formació militar, que complirà a la Caserma Aldo Turinetto d'Albenga, a prop del 89è Regiment d'infanteria Salerno. Petrini realitzà estudis de sociologia a la Universitat de Trento i participà activament en política. Va ser escollit regidor per la llista del Partit d'Unitat Proletària a Bra. S'ocupà de l'enogastronomia des de 1977 a les principals revistes i periòdics italians. Va participar activament al naixement, amb Stefano Bonilli, de la revista Gambero Rosso, inicialment com una publicació inserida dins del diari comunista Il manifesto. En aquest període, per mitjà del l'Associació Recreativa i Cultural Italiana (Arci), col·laborà amb el Club Tenco. Fou el descobridor, el 1980, del duet de música popular Gemelle Nete, format per dues bessones. Va fundar la Libera e Benemerita Associazione degli Amici del Barolo, que es va convertir el juliol de 1986 en Arcigola, mantenint els vincles amb Gambero Rosso i amb la revista La Gola.

Petrini fou el creador d'importants esdeveniments de relleu internacional com el Salone del Gusto i la trobada Terra Madre, que va arribar el 2010 a la seva quarta edició, i es van dur a terme a Torí a la vegada. El 9 desembre 1989 a Bra es va fundar el Moviment Internacional Slow Food. Va ser editor de l'edició de la Guia dels Vins del Món i de la Guia dels Vins d'Itàlia. Com a periodista va col·laborar entre les altres amb les publicacions L'Unità i La Stampa; des de 2007 escrivia al diari La Repubblica.

Estava a la primera línia en una batalla contra els OGM. Trobant-se sovint en desacord amb exponents del món científic, favorables a la producció d'aquests organismes genèticament modificats. El 23 maig de 2007 fou nomenat entre els 45 membres del comitè promotor nacional del Partit Democràtic.

El 2008 el diari anglès The Guardian el situà entre les 50 persones que podrien salvar el planeta i a l'agost del mateix any va ser nominat Ashoka fellow. El 2012 fou nomenat per Vittorio Sgarbi com a candidat a primer ministre del seu moviment polític i el 2013 per Michele Santoro com a possible ministre per a un govern.

Carlo Petrini va ser a Itàlia un ferm compromès amb una agricultura sobretot «compatible», individualitzant en aquesta també una modalitat de majors retorns a la terra i de lluita contra els poders de la indústria agroalimentària.Confronta: Antonio Saltini La fame del Globo(1986-2008)

Obra publicada Buono, Pulito e Giusto. Principi di una nuova gastronomia, Einaudi. Slow Food Revolution, Rizzoli. Slow Food. Le ragioni del gusto, Laterza. Atlante de les vigne di Langa. Barolo e Barbaresco, Slow Food Editor. con Gigi Garanzini, In Francia con l'Italia, Baldini e Castoldi Dalai. con Marisa Radaelli e Carlo Leidi, La Morra nel cuore del Barolo. Storie e immagini di una delle capitali del vino, GRH. Terra madre. Come non farci mangiare dal cibo (amb DVD), Giunti editore, 2009

Referències

Enllaços externs El lloc oficial de Slow Food Itàlia Università di Scienze Gastronomiche di Pollenzo (UNISG)

Categoria:Persones de la província de Cuneo Categoria:Activistes italians Categoria:Crítics gastronòmics Categoria:Crítics italians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Escriptors piemontesos Categoria:Morts el 2026 Categoria:Morts al Piemont Categoria:Escriptors italians morts al segle XXI Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1949