La creació audiovisual en l'àmbit educatiu ha esdevingut una activitat i una eina essencial del procés d'ensenyament i aprenentatge. Després que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) van arribar a tots els àmbits laborals i de la vida quotidiana, l'aprenentatge va requerir una nova alfabetització. A més, la forma com s'aprèn va evolucionar i es va transformar radicalment en poques dècades, la qual cosa va portar a repensar els processos d'ensenyament així com els elements que els componen. L'ensenyament i l'aprenentatge s'enfronta contínuament a noves formes de pensament, de processament de la informació, didàctiques d'aprenentatge, etc. i és aquí on cobra importància la realització de continguts multimèdia com a suport als processos educatius.

Conceptes El vocable mitjans de comunicació és un terme que es refereix una àmplia varietat de situacions, però en pedagogia autors com Castillejo Brull (1983), ho defineix com a "…un conjunt de modalitats d'intervenció intencional que tracten de configurar a l'home d'acord amb un ideal educatiu...".

Afirma l'autor que en aquest concepte quedaria inclòs el currículum, els elements del currículum, el disseny instruccional, l'acció de l'après, les maneres d'aprendre i el clima socioescolar.

En comparar aquesta proposta conceptual amb la definició de Gimeno (1981), s'observa una orientació dirigida cap a didàctica. Diu Gimeno: "...tot allò que serveix per aconseguir algun objectiu...".

S'observa llavors que, en l'àmbit de l'educació, el concepte de mitjans s'apropa més cap al concepte dels recursos didàctics.

Des d'una perspectiva històrica i definida en el context de la intervenció didàctica, els mitjans poden ser estudiats d'acord amb les seves diferents generacions:

Els ritus, els gestos i la viva veu, propis de la tradició oral, basats per tant en la comunicació presencial, tant del receptor com de l'emissor Els materials manuscrits: taules, notes, etc. més propers als productes culturals d'Orient proper, casos d'Egipte, Grècia, Roma i Occident fins a l'Edat Mitjana El llibre: primer manuscrit, però molt especialment a partir de la invenció de la impremta el que marca una fita de revolució en relació amb les possibilitats de la comunicació. Artefactes, premsa, ginys i reproduccions fruit de les possibilitats que ofereix la revolució tecnològica del . Els materials audiovisuals que sorgeixen com a conseqüència dels films fotogràfics i del cinema, del disc i de la ràdio en els inicis d'aquest segle.

Les diferents generacions dels mitjans, posen de manifest la seva funció primària, servir de pont entre un emissor i un receptor per portar un missatge. Aquest pont, es coneix com la funció mediadora dels mitjans.

Segons el Diccionario de Educación para el Desarrollo de Celorio i López (2002), els mitjans de comunicació, de manera genèrica, compleixen com a objectiu el desenvolupament de metes comercials i de promoció d'ideologies enfocades al seu segment de consum.

Però pel que fa a educació, els mitjans ajuden a la formació i enfortiment de valors, actituds i principis relacionats amb la justícia social i l'equitat.

Malgrat tenir objectius tan dissímils, els dos comparteixen una àrea en comú, influir sobre les persones. L'anterior comporta a una reflexió important, la capacitat d'influència dels mitjans. En paraules dels autors: "...els mitjans eduquen encara que no vulguis...". En un enfocament ideal de les circumstàncies, els mitjans dedicats a educació, aportarien dues posicions. La primera d'ells estaria orientada a la conceptualització de continguts (realització d'objectes d'aprenentatge) i la segona seria la sensibilització social cap a l'entorn.

Para, Ferrández, Sarramona i Tarín (1.987); Blázquez (1.984); de Vicente Rodríguez (1.986), etc., utilitzen en sentit genèric "material didàctic" o "mitjans" incloent en ells tant els elements que defineixen el context físic com el de recursos amb els quals es recolza l'acte didàctic, donant així com classificació més usual la que pogués respondre al següent esquema:

Infraestructura i instal·lacions: edifici, espais, mobiliari, etc. Material imprès: llibres, textos, fitxes, quaderns, etc.

Taulers didàctics. Material audiovisual: imatge (fotografia, diapositiva, cinema, televisió i video), so (magnetòfon, discos, etc.) Ensenyament programat (E.P.): principis de la E.P., programes i la seva tipologia, efectes de la I.P. i la seva valoració. Màquines d'ensenyar, textos programats i programes en general. L'ordinador en les seves diverses modalitats: suport d'informació, contingut d'ensenyament, auxiliar d'instrucció, auxiliar no instrucció, etc.

Fernández Horta (1.979, V:8-9) entre les expressions "mitjans de comunicació didàctica" i "recursos didàctics" -diu- preferir utilitzar aquesta última. La raó la justifica que és un terme més ampli i acollidor, si bé té l'inconvenient que ha de ser emprat en un sentit figurat, a més de ser utilitzat en un moment en què els mitjans, tal com els entenem avui, no es veia que anessin a tenir tanta transcendència.

Com a primera conclusió, els mitjans de comunicació, aplicats a educació són entesos per molts autors com a recursos didàctics que tenen com a objectiu una acció pedagògica. En un sentit més ampli, els mitjans de comunicació podrien buscar altres finalitats més enllà de l'entorn on es desenvolupin, és a dir, buscar la sensibilització social entorn d'un tema o a un fet.

Taxonomia dels mitjans audiovisuals La Taxonomia dels Mitjans Audiovisuals proposa tres eixos taxonòmics, del conjunt de mitjans audiovisuals i dels recursos didàctics.

Primer eix: criteris de relació docent - mitjans: 1. Mitjans de masses 2. Mitjans de grups

Segon eix: Criteri d'equipament: 1. Matèria d'equip (maquinari) 2. Material de pas (programari)

Tercer eix: criteri sensorialista: 1. Auditius 2. Visuals 3. Amb moviment o sense

Mitjans auditius i visuals amb moviment: L'animació Per revisar el concepte comunament socialitzat, vegeu Animació

miniatura|Animació de la Pangea L'animació del llatí "anima" que significa "ànima" i el verb "animar" el significat del qual és "donar vida" o moviment a un objecte inanimat van ser conceptes principalment associats al cinema amb la creació de dibuixos animats, des de temps remots encara sense adoptar-se pròpiament el terme ja es feia evident la necessitat de donar moviment a determinats elements, avui dia amb l'auge de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s'involucra a l'animació com un recurs multimèdia a l'educació per a l'optimització de processos d'ensenyament i aprenentatge:

"Des de l'inici de la consciència artística de l'home, aquest ha volgut crear el moviment, donar vida a l'inanimat. Primer es va valer del dibuix i la pintura, amb personatges ingràvids, deixants que simulaven la seva travessia per l'espai. Després, amb el Renaixement, van començar a sorgir joguines òptiques que amb simples mecanismes barrejaven dues imatges, un abans i un després en el temps. I aquestes dues imatges, es van convertir en 8, en 12, en 20" fins que al va aparèixer un nou art destinat a suplantar a les tradicionals, un art que permetrà crear vida davant de l'espectador" (Pertíñez, 2014).

Antecedents Ressenya històrica Existeixen alguns pioners en el camp de l'animació, els qui van aconseguir oferir al públic de cada època una innovació en l'art que temps després seria explorada especialment al cinema i que perduraria fins a aquests temps, projectant-se al segle XXI en diversitat de sectors: comercial, educatiu, cinematogràfic.

Un dels principals precursors de l'animació va ser Emile Cohl, qui en 1908 projecta el curt a blanc i negre denominat "Fantasmagorías":

"... un curt d'animació directa sobre càmera, amb un guix i una pissarra. El procediment era senzill, es va dibuixant pas a pas, al mateix temps que es fotografia cada lleugera modificació del dibuix original. Projectat a la velocitat adequada, el dibuix neix davant nosaltres, cobra vida i desapareix..." (Pertíñez, 2014).

esquerra|miniatura|Curt Lichtspiel, Opus No.1 Anys més tard en Alemanya, en 1923, es projecta el curt Lichtspiel, Opus nº1 (la primera d'una sèrie de tres pel·lícules), de l'artista Walter Ruttmann, la tècnica era la mateixa emprada temps enrere per Emile Cohl: pintura en moviment, no obstant això Ruttmann empra figures geomètriques i algunes capes de cristall augmentant la sensació de profunditat en el públic espectador, agregant a més música com a acompanyant cada moviment.

Sent espectador de l'obra de Ruttmann, Oskar Fischinger aplicant la tecnologia busca perfeccionar l'art de sincronitzar la música amb el moviment, passant així d'una animació experimental a una recolzada en la tecnologia. Fischinger treballa per a grans empreses com Paramount, MGM i Disney, sent alguns de les seves aportacions més importants: construccions geomètriques en cera aconseguint figures més realistes, la creació d'una guillotina per tallar làmines d'un bloc de cera de diferents colors que en ser projectades donaven a l'espectador una mostra àmplia de color, l'animació de fluids, animació en directe, creació de la tècnica de geometrización d'imatges en tires de paper, a més del desenvolupament de grans obres en les quals destaquen el color, el moviment i la musicalización com és el cas de: Kreise/Circles, Muratti Marches On, Composition in Blue, Poema Òptic i Motion Painting.

Per la seva banda Norman McLaren va inventar en una nova faceta de l'animació, la tècnica de pintura sobre cel·luloide, incloent objectes, agregant negres, aquarel·les i després rayando...

"El treball de McLaren està unit al de la National Film Board del Canadà, centre pel qual va començar a treballar durant la Segona Guerra Mundial precisament pels seus descobriments en animació experimental. Amb la tècnica de McLaren es podien fer pel·lícules amb molt baix cost i molt ràpides. Amb Love on the Wing 1938, McLaren va fer una demostració de les seves pròpies tècniques d'animació. Emprant fons inspirats en els paisatges de Dalí desenvolupa una àgil i còmica transformació de línies blanques, un grafisme especialment solt que recorda a les primeres animacions com Fantasmagorias" (Pertíñez, 2014).

miniatura|Animació per computadora: Curt caminandes

En la dècada dels 60 amb l'aplicació de la tecnologia es creen les primeres animacions per ordinador, aquí trobem alguns exponents com: Stan Vanderbeek, Lillian Schwartz, Larry Cuba, i Ed Emshwiller, el primer creador d'un 3D per ordinador en 1979.

L'animació ha evolucionat gràcies a l'experimentació de ments brillants, i des de fa algunes dècades a l'aplicació de la tecnologia per al millorament dels processos, tècniques i maquinària que possibiliten cada vegada més una animació de major qualitat, és així com en la dècada dels 80 es torna imprescindible l'ús de la computadora per a aquesta creació artística:

"Les productores d'animació comencen un camí de no tornada, substituint als dibuixants de les diferents fases d'aquesta producció en cadena pel procés mecànic. Primer van ser els coloreadores (ja no fan mancada pinzells ni acrílics, prou un clic), després els intercaladores (l'ordinador crea el moviment intermedi entre fotogrames claus) i amb els primers programari de 3D la creació de personatges es va limitar a la construcció digital del personatge, amb la seva armadura corresponent. En 1995 apareix Toy Story, la primera pel·lícula d'animació enterament digital, creadora d'una estètica que segueix triomfant a les sales comercials i amb ella va començar la recerca d'allò més real possible, personatges que semblin reals, que es moguin com a reals. I fa alguns anys que ja arribem a això i ja ni tan sols fa falta dibuixar perquè amb capturadoras de moviment el personatge real es converteix en animat amb un sol clic" (Pertíñez, 2014).