En dansa tradicional, el rondeu és una dansa de Gascunya emparentada als branles del Renaixement (i més antigament a les caroles - rondes cantades - de l'Edat Mitjana).Fiche d'inventaire du "Rondeau" au patrimoine culturel immatériel français, sur culture.gouv.fr (consultée le 14 avril 2015) Existeixen diverses formes de rondeus segons la zona geogràfica : en les Landes els dansaires formen cadenes curtes d'un màxim de set o vuit persones ; en el sud de la Gironda, el nord de les Landes i el nord-oest del departament d'Òlt i Garona, els balladors dansen en parella. en el Gers el rondeu es dansa a dos i el seu estil és més viu que en el nord ; finalment, a la Lomanha, es troba una forma de dansa intermèdia entre la forma landesa (cadenes de dansaires) i la forma del Gers, a la qual manlleva el pas.
El rondeu havia estat dansat regularment a la Gascunya fins a la Primera Guerra Mundial, i en alguns llocs fins als anys 1930. Es va deixar de ballar fins als anys 70 amb el moviment de redescoberta de la dansa tradicional. A partir d'aquest moment investigadors i apassionats de la dansa han intentat reviscolar la seva pràctica. Avui, és regularment dansat en els balls tradicionals gascons i els balls folk i és objecte d'ensenyament. Les formes dansades actualment són, la forma en parella i en cadena de les Landes, i una mica menys una altra forma en parella, dita de Samatan o del Savés.
El rondeu es practica en cadena oberta de diverses persones (herència dels branles) o a dues segons les versions. La dansa es fa en cercle, en el sentit de les agulles d'un rellotge, acompanyat de cants o de música instrumental. El rondeu es compon de dos tipus de pas, els llargs i els breus. La dansa ha format d'una combinació de passos llargs i breus. Es troben sempre en el rondeau actual certs aspectes dels branles antics.
Bibliografia i altres fonts Pierre Corbefin, Rondèus, sondaqui.com Jean-Michel Guilcher, Rondes, branles, caroles. Le chant dans la danse. Brest, Centre de Recherche Bretonne et Celtique, Atelier de la Danse Populaire, 2003. Yves Guilcher, La danse traditionnelle en France, d'une ancienne civilisation paysanne à un loisir revivaliste. Parthenay, Modal F.A.M.D.T 1998. Michel Berdot, Rondèus e congos de las Lanas, rondeaux et congos des Landes de Gascogne (livret bilingue gascon-français + C.D.), Menestrèrs Gascons, A.C.P.L., Pau, 1996. Menestrèrs Gascons, Ta dançar la Gasconha, Pau, Menestrèrs Gascons, 1998. Jean Séguy, Xavier Ravier, Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, 6 tomes, Paris éditions du C.N.R.S., 1954-1973 Fons sonors ex-MNATP (MuCEM) Fons sonor Pierre Corbefin – Centre Occità de les Músiques i Danses Tradicionals Tolosa - Migdia-Pirineus Fons sonor Pèire Boissière / ACPA / Arxius Departementals 47 / Centre Occità de les Músiques i Danses Tradicionals Tolosa - Migdia-Pirineus Fons Joan Moreu – Junquèr de Oc de l'Institut Occità Félix Arnaudin, Cants populars de la Gran-Lande i de les regions veïnes, réédition, Confluences (Parc natural dels Landes de Gascogne. Presentació : Jacques Boisgontier i Lothaire Mabru). Robatori I : 1995, Robatori II : 1997 Jean-François Bladé, Poesies populars de la Gascogne, París, Maisonneuve, 1881-83, 3 robatori.
Notes i referències
Enllaços externs Descripcions de les rondeaux landais i girondins sobre el lloc dels Menestrèrs Gascons Partitions de rondeaux sobre el lloc de Músiques tradicionals en llibertat Conservatoire occità Ministeri de la Cultura i de la Comunicació - Patrimoni cultural immatériel Fitxa d'inventari del "Rondeau" al patrimoni cultural immatériel francès , cultura.gouv.fr
Categoria:Danses tradicionals