El referèndum sobre el cap d'estat del Reich va tenir lloc el 19 d'agost del 1934 a Alemanya durant el règim nazi. Va ser una etapa major en la concentració del poder a les mans dels nazis. Adolf Hitler que ja per llei havia reunit en la seva persona l'ofici de president del Reich després de la mort Paul von Hindenburg el 2 d'agost, amb l'ofici de canceller del Reich, va fer aprovar pel poble alemany a posteriori la situació, en un referèndum que va ser organitzat en només disset dies. Va ser aprovat per 89,83% dels alemanys.

miniatura|Estendards a una escola de Fürth, l'estiu del 1934«JA» dem Führer!(Sí per al Führer) miniatura|Reichsgesetzblatt del 2 d'agost del 1934: Gesetz über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reichs (Llei sobre el cap d'estat del Reich«Per respecte» per al difunt Hindenburg, que era molt popular, Hitler va refusar el títol de president del Reich i va edictar que el seu títol oficial serà Führer i Canceller del Reich. El 14 de juliol del 1933 el govern nacionalsocialista d'Alemanya ja havia promulgat la llei sobre els referèndums que havia de facilitar l'aprovació de lleis i altres mesures del govern, hi comprés canvis de la constitució. Per a l'aprobació calia la majoria dels vots vàlids.Gesetz über Volksabstimmung vom 14. Juli 1933:„§ 2. Bei der Volksabstimmung entscheidet die Mehrheit der abgegebenen gültigen Stimmen. […]“ Amb aquesta simplificació van suprimir les escasses barreres que la Llei de Capacitació encara va preveure. Els referèndums simplificats havien de servir a mostrar la unitat entre el govern nazi i el poble.

L'1 d'agost del 1934, la vetlla de la mort del president Paul von Hindenburg, ja va fusionar per llei el càrrec de president amb el de canceller. Aquesta «llei sobre el cap d'estat del Reich alemany»en alemany: Gesetz über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reich entrava en vigor amb la mort de Hindenburg. El govern de Hitler va decidir l'organització d'un referèndum.Verordnung zur Durchführung der Volksabstimmung über das Staatsoberhaupt des Deutschen Reichs, 3. August 1934:„§ 2. Die Abstimmung findet am 19. August 1934 statt.“

El text sotmès a referèndum era:

Resultats Vots%Sí38.394.84889,93no4.300.37010,07blanc i invàlid873.668–Total43.568.886100   Votants registrats i participació45.552.05995,65font: Nohlen & Stöver

Support d'artistes i intel·lectuals El 18 d'agost un grup d'artistes i prominents culturals i el 19 d'agost un grup de científics van publicar una crida a partipar al referèndum al Völkischer Beobachter, el diari official del partit nazi. Certs noms sorprenen, com l'escultor Ernest Barlach, l'obra del qual més tard els nazis van classificar com art degenerat.

Entre els 70 intel·lectuals hi havia: Emil Abderhalden (1877-1950), fisiòleg i president de l'Acadèmia de les ciències Leopoldina Achim von Arnim (rector), (1881-1940), rector de la Universitat Tècnica de Berlin Hugo Andres Krüß (1879-1945), director de la Biblioteca d'Estat de Berlín Nicolai Hartmann (1882-1950), filòsof Martin Heidegger (1889-1979), filòsof Heinrich Martius (1885-1965), ginecòleg Werner Sombart (1863-1941), sociòleg Theodor Wiegand (1864-1936), director de l'Institut Arqueològic Alemany Entre els artistes es destaquen: Ernst Barlach (1870–1938), escultor, dissenyador i escriptor, Emil Fahrenkamp (1885–1966), arquitecte Wilhelm Furtwängler (1886–1954), compositor i cap d'orquestra Gustav Havemann (1882–1960), violinista i director de la Reichsmusikkammer Erich Heckel (1883–1970), pintor Hanns Johst (1890–1978), escriptor Georg Kolbe (1877–1947), escultor Agnes Miegel (1879–1964), escriptora Ludwig Mies van der Rohe (1886–1969), arquitecte Emil Nolde (1867–1956), pintor Hans Pfitzner (1869–1949), compositor Richard Strauss (1864–1949), compositor

Bibliografia

Enllaços externs

(cartell electoral del 1934: «Führer, som darrer tu, tots diuem sí») (text de la llei de l'1 d'agost del 1934)

Referències

Categoria:Referèndums d'Alemanya Categoria:Nazisme Categoria:Referèndums del segle XX Categoria:Esdeveniments del 1934