Jean Raoux (Montpeller, 12 de juny, 1677 - París, 10 de febrer, 1734) fou un pintor occità.
Va fer els primers estudis artístics en la seva vila natal, continuant-los després a París sota la direcció de Bon Boulogne, aconseguint el 1704 el gran premi de pintura; llavors anà a Itàlia. Acabats completament els seus estudis, retornà a París, i mercès a la protecció del gran prior de Vendôme, del que en feu el retrat, fou nomenat el 1717 membre de l'Acadèmia, refusant per motius de salut el càrrec de pintor de cambra del rei d'Espanya, Felip V. Durant algun temps va romandre a Londres.
La seva especialitat la constituí el retrat, i en el gènere històric només assolí una mitjana reputació. Representava molt sovint els seus models amb figures al·legòriques, i especialment dones. Fou el precursor de l'escola de Boucher.
Obres A més de nombrosos retrats com: Telémaco en l'illa de Calipso (Museu del Louvre); Jove llegint una carta(Louvre, Col·lecció La Caze); Venus reposant; Escena en el temple de Priapo; Les quatre edats de l'home; Continència d'Escipió, i Pigmalió enamorat d'una estàtua. Algunes d'aquestes obres foren gravades per François Pilly, Jean Moyreau i Charles Dupuis.
Petita galeria de Raoux
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 49, pàg. 691 ()
Categoria:Pintors francesos del Barroc Categoria:Pintors occitans Categoria:Morts a París Categoria:Artistes montpellerins Categoria:Pintors de cambra Categoria:Morts el 1734 Categoria:Pintors de la regió d'Occitània Categoria:Pintors nascuts al segle XVII Categoria:Pintors francesos morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1677