Orbanyà (IPA: , oficialment en francès Urbanya) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord).
Orbanyà és l'onzena entitat municipal amb menys població dels Països Catalans i la novena del Conflent i de la Catalunya del Nord. A cavall dels termes d'Orbanyà i de Noedes hi ha el Bosc Comunal de Noedes - Orbanyà.
Etimologia Explica Joan CorominesCoromines 1996. que Orbanyà prové de l'adjectiu llatí urbaniānu, derivat del nom propi, també llatí, Urbānus. En tractar-se d'un topònim derivat d'un antropònim, es tractaria d'un vilatge que té els seus orígens en la colonització romana del territori.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Orbanyà en el Conflent El terme comunal d'Orbanyà, de 144.800 hectàrees d'extensió, és situat a l'esquerra de la vall de la Tet, al fins de la vall d'un dels dos rius que formen el Callan, la Ribera d'Orbanyà i, per tant, bastant apartat a l'esquerra de la Tet. Està situatOrbanyà en els ortofotomapes de l'IGNOrbanyà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al nord-oest del centre de la comarca.
El terme d'Orbanyà està conformat per una sola vall: la de la Ribera d'Orbanyà. Exactament, la vall alta d'aquesta ribera, ja que la baixa pertany al terme de Conat, des del circ de muntanyes on es forma, fins a la Font de l'Aram, que és el lloc on es troba el termenal entre les dues comunes. Aquesta vall té el seu punt més baix a la llera de la Ribera d'Orbanyà ran de la font esmentada, que assoleix els 708,3 m alt, mentre que el poble d'Orbanyà és a 868,5. En canvi, les muntanyes que emmarquen aquesta vall arriben fins als 1.798, en el punt més alt. Es tracta, per tant, d'una vall bastant tancada.
Al sud-oest, des de la llera del riu en el punt esmentat, el termenal segueix una carena primer cap al nord-est i després cap al nord que arriba primer al Roc de Jornac, de 1.049 m alt, i després s'enfila cap al Serrat de Miralles, que assoleix els 1.371,2 m alt en el triterme d'Orbanyà amb Conat i Mosset. El límit septentrional, amb la comuna de Mosset, puja des d'aquest Serrat de Miralles, cap al nord-oest primer i després cap a l'oest, continua pel Serrat de les Bigues, on hi ha el Coll de les Bigues, de 1.361,4 m alt, i després cap al Serrat de la Font de la Barbera, on el termenal gira cap a l'oest. Fent algunes ziga-zagues, s'adreça al Puig del Rocater, de 1.589,3 m alt, de seguida al Coll del Mener, de 1.546, i al Pic del Torn, de 1.631,4. Després, passa pel Coll del Torn, de 1.530,2, i va cap al Pic de Portapàs, a l'extrem nord-occidental de la comuna, que és el punt més elevat, de 1.795,7 m alt.
Des d'aquesta darrera muntanya va davallant cap al sud i després cap al sud-est la resta del termenal d'Orbanyà, ara amb Noedes. Així, va davallant per una carena cap al Roc de Peirafita, de 1.562,2 m alt, el Pic de la Mosquetosa, de 1.457, el Serrat del Llosat, amb el Pic del Lloset, de 1.371, el Pic de la Serra, de 1.203, el Coll de Marçac, de 1.056, i pel Serrat de Marçac davalla cap al fons de la vall de la Ribera d'Orbanyà.
Termes municipals limítrofs:
El poble d'Orbanyà miniatura|esquerra|Sector oest d'Orbanyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Sector est d'Orbanyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Orbanyà és un poble poc compacte, situatOrbanyà en els ortofotomapes de l'IGN a la part sud-oriental de la comuna. La carretera D - 26b (D - 16, a Conat - Orbanyà) acaba el seu recorregut en aquest poble.
Està escampat a banda i banda de la Ribera d'Orbanyà, la major part a l'esquerra del riu i algunes cases, el cementiri i l'església parroquial de Sant Esteve amb la rectoria annexa a la dreta. L'església i el cementiri són a l'extrem sud del poble.
Marçac Ran de l'actual límitLloc on era el poble de Marçac entre les comunes de Conat, Noedes i Orbanyà, a prop del Coll de Marçac, hi havia hagut la població de Marçac, esmentat el 1483 (mansum de Mareçach).
Monuments megalítics d'Orbanyà En aquest terme hi ha un sol dolmen, el del Roc de Jornac, que BecatBecat, 2015. situa dins del terme de Conat. Així mateix, el mateix autor situa en el d'Orbanyà el Dolmen de Miralles, que en realitat és dins del de Conat.
Els masos del terme El terme d'Orbanyà no té gaires construccions aïllades destinades a l'hàbitat humà permanent: tot just s'hi troben el Molí de Baix i el Molí de Dalt. La resta, són cortals, destinats a la vida de pastoreig i, per tant, només llocs d'habitatge ocasional. M'hi ha una bona quantitat: Cortal de Font Roja, o del Batalla, de la Fajosa, de l'Argentinosa, de la Ribera, de l'Assalador, del Bac de les Freixes, del Castanyer, abans del Calcinès, del Còrrec de Vallors, del Credo, o del Castanyer, del Cullera, o, també, del Castanyer, de l'Espinàs, o del Patorra, del Fadot, o del Solà de l'Hoste, del Forcada, o de Narguilles, un altre del Forcada, del Galliner, dos cortals del Guillat, el Cortal del Jan, o de Serra Mitjana, del Lloco, del Manaut, del Nadal, o del Coll del Torn, del Pallat, o del Ponceller, del Peirer, o, també, de Serra Mitjana, un altre del Peirer, o Cortals de Martiac, un tercer del Peirer, del Peretes, o Orri dels Escocells, el del Pont, un altre del Pont, o Cortals de Martiac, el del Reganya, el del Santjaume, o del Roqueter, el dels Artells, el del Sastre, o del Surjús, el del Solà de la Coma, o del Mallol, el del Surjús, un altre del Surjús, o del Sastre, el del Tomàs, o del Batlle, un altre del Tomàs, el del Ventós de Baix, els Cortals de Calbera, els de Cubera, o del Castanyer, abans del Calcinès, els de la Serra i els dels Camps del Cortal. Alguns són noms ja antics, ara en desús, com el Cortal de la Devesa, o del Peirilla, de l'Assalador, o del Batlle, de la Travessa, de l'Aurella, del Bernadó, del Bogal, del Calcinès, de l'Escaramussa, del Lluïsot, del Martí, del Nibola, del Peirilla, el dels Escocells, o del Tuja de Baix, el dels Tuges, o del Patorra i el de Vallors, o del Tomàs.
Hidrònims Cursos d'aigua La Ribera d'Orbanyà, riu la vall alta del qual conforma tot el terme comunal d'Orbanyà, es forma al nord-oest del terme d'Orbanyà, a Balaró. Des d'aquell lloc davalla cap a llevant, fent una inflexió corba cap al sud-est, i aviat rep per l'esquerra el Còrrec de Portapàs i tot seguit per la dreta el Còrrec de la Mollera Llarga. Ja clarament decantada cap al sud-est, va rebent successivament per l'esquerra, el Còrrec de la Font del Teixeire, per la dreta, el Còrrec de la Font del Bulló, després el de la Pinosa, el del Bac de la Fajosa, i encara després el de les Freixes. Tot seguit, ara per l'esquerra, el Còrrec del Coll del Torn, de llarg recorregut, que aporta els còrrecs de Martiac, de Gimelles i de Cerdana. Posteriorment, també per l'esquerra, els còrrecs de l'Espinàs i del Menter, amb el dels Comalls a la part alta. Encara després, just abans d'arribar a l'alçada del poble d'Orbanyà, rep per la dreta el Còrrec o Torrent de l'Hort, amb el Còrrec dels Camps dels Cortals d'afluent, i per l'esquerra el Còrrec del Serrat de les Bigues, amb el de l'Avellanosa. Ja a l'extrem nord-oest d'Orbanyà hi arriba per l'esquerra el Còrrec de Camp Colom. Just passat el poble, al seu sud-est, hi arriba per la dreta el Còrrec de Sant Esteve, per l'esquerra el del Salzer, per la dreta el de Salines, passa pel Molí de Baix, rep per l'esquerra el Còrrec de Bogalls. Passada la Devesa, rep encara per la dreta el Còrrec de la Coma, amb el de Capellans i el de Marçac, i per l'esquerra el de Vallurs, que hi aporta els còrrecs del Gavatx, de la Coma Formia, de Narguilles i del Bac de Vallurs, i, ja al final del terme, rep encara per l'esquerra els dos còrrecs anomenats de la Copi. Tot seguit, entra dins del terme de Conat. Just al sud-est del terme hi ha el Còrrec de Jornac, que neix en terme d'Orbanyà, però de seguida entre en el de Conat, on s'aboca en la Ribera d'Orbanyà.
Fonts Les principals fonts del terme d'Orbanyà són la Font de la Guilla, una font captada, la Font de l'Aram i la Font del Teixeire.
Canals d'irrigació Un sol canal útil per al reg es troba en aquest terme: el Rec d'Orbanyà.
Orònims Hi ha topònims que indiquen formes de relleu o espais geogràfics definits, dins del terme d'Orbanyà, com obagues: el Bac de la Baroia, el de la Fajosa, el de la Pinosa, el de les Freixes, el del Lloser, el del Menter, el del Torrent de l'Hort i el de Vallurs; clots: Clot del Baró; colls: Coll de les Bigues, Coll del Mener, Coll del Torn, Coll de Marçac; comes: la Coma, la Coma del Salze, Coma Formia, o Colom Formic i els Comalls; muntanyes: Pic de la Mosquetosa, Pic de la Serra, Pic del Lloset, Pic del Torn, Pic de Portapàs, Puig del Rocater, Roc Blanc, Roc de Domingo, Roc de l'Elra, Roc de Jornac i Roc de Peirafita; ribes: la Riba del Gat, el Riberal; serres i serrats: la Serra, Serra Mitjana, Serrat de Boadella, Serrat de Calbera, Serrat de la Font de la Barbera, Serrat de les Bigues, Serrat de l'Home, Serrat del Lloser, Serrat del Mener, Serrat de Marçac, Serrat de Miralles, Serrat de Portapàs i Serrat Gran, i solanes: Solà de la Coma, Solà de la Fajosa, Solà de la Mata, Solà de la Pinosa de Portapàs i Solà de l'Hoste.
El terme comunal Les partides o indrets específics del terme d'Orbanyà són l'Argentinosa, els Artells, l'Assalador, l'Avellanosa, la Balaguetosa, Balaró, Batalla, les Basses, Bogalls, el Camp de Colom, el Camp de Dolet, el Camp de la Iglesi, el Camp Llong, els Camps del Cortal, els Canals, Cessó, Coll del Torn, la Copi, Costalat, Cubera, Cubera de Dalt, la Devesa, els Escocells, els Escocells de Baix, l'Espinàs. la Fajosa, la Font de la Guilla, la Font Roja, les Freixes, Gimelles, Joan Novi, Jornac, Llebreres, la Llisera, Martiac, la Mata, el Menter, Mosquetosa, Narguilles, l'Orri, l'Orriet, Peirafita, el Piló (senyal termenal), Prat Colom, Prat del Baró, el Roqueter, les Salines, les Salines de Dalt, Sant Jaume, la Tira, el Torrent de l'Hort, la Travessa, Vallurs, la Ventallola, el Ventós i el Ventós de Baix.
El Bosc Comunal de Noedes - Orbanyà El Bosc Comunal de Noedes - Orbanyà està situatEl Bosc Comunal de Noedes - Orbanyà en els ortofotomapes de l'IGN al nord del terme de Noedes, a l'esquerra de la Ribera de Noedes.
Transports i comunicacions Carreteres Una sola carretera travessa el terme de Conat. Es tracta de la carretera D - 26b (D - 26, a Conat - Orbanyà), que arriba en uns 5,1 quilòmetres des de Conat. És una carretera amb revolts molt tancats, atès que ha de guanyar altitud per tal d'arribar a Orbanyà des de prop de Vellans, d'on arrenca.
Transport públic col·lectiu Orbanyà no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).
Els camins del terme Els camins d'Orbanyà que enllacen el terme amb els pobles veïns són el Camí de Censà, el de Conat, o de Prada, el de les Vaques, anomenat Camí de la Muntanya a Rià i a Mosset i la Tira a Conat, el Camí de Mosset, anomenat del Tragí, a Conat, el de Noedes i la Ruta de Rià. D'altra banda, els interiors del terme són el Camí de la Pinosa, el del Coll de les Bigues, o dels Escocells, el de les Freixes, el de l'Orriet, el dels Traginers, avui dia Pista Forestal de les Bigues, el de Rocafort, la Carrera de Serra Mitjana, la Pista Forestal del Coll del Torn, la Pista Forestal de les Bigues, la Tira de Torrelles i el Torn del Coronat.
Activitats econòmiques La principal activitat econòmica d'Orbanyà era l'explotació dels boscs, molt abundants en el terme comunal. Hi ha molt poc espai per a les explotacions agràries i ramaderes, les quals, a més, estan incloses en tots els censos dins de les de Rià i Cirac. En l'actualitat Orbanyà ha esdevingut sobretot un centre d'estiueig, època en què el poble, amb molt pocs habitants tot l'any, guanya en població estacional.
Història Edat antiga El mateix topònim d'Orbanyà denota una població colonial romana.
Edats Mitjana i Moderna