Després de la Revolució d'Octubre, el 7 de novembre de 1917 (segons el calendari julià, el 25 d'octubre) va haver-hi un moviment dins de la Unió Soviètica per unir tots els pobles del món sota el règim comunista (vegeu Internacional Comunista). Això incloïa els països del Bloc de l'Est d'Europa, així com els països balcànics. El comunisme, així com va ser interpretat per Lenin i els seus successors al govern soviètic, requeria l'abolició de la religió i, en aquest sentit, el govern soviètic va llançar una profunda campanya.Clark, Joanna Rostropowicz. "The Church and the Communist Power." Sarmatian Review 30.2 (2010) Atès que alguns d'aquests estats eslaus tenien la seva herència ètnica arrelada a esglésies nacionals, tant els pobles com l'església van ser blanc de la Unió Soviètica.President de Lituània: Pres del Gulag, una biografia de Aleksandras Stulginskis per Afonsas Eidintas, Genocidi i Centre d'Investigació de Lituània. / 9789986757412 / 9986-757-41-X, p. 23. "Ja a l'agost de 1920, Lenin va escriure a I.M. Skliansky, President de la Guerra Soviètica Revolucionària: "Estem envoltats dels verds (els portem), anem a moure'ns només unes 10-20 verstas i anem a ofegar la burgesia, el clergat i als terratinents. Hi haurà un premi de 100 000 rubles per cadascun penjat". Parlava de les futures accions que tindrien lloc en la veïna Rússia.Christ Is Calling You: A Course in Catacomb Pastorship, Pare George Calciu, Saint Hermans Press (abril de 1997),
Richard Wurmbrand, escriptor cristià evangèlic i ministre romanès, va descriure la persecució sistemàtica dels cristians en un país del bloc de l'Est. No obstant això, la persecució als cristians, sobretot protestants, pentecostals i les confessions minoritàries no registrades, van continuar després de la caiguda de la Unió Soviètica, a molts països d'Europa de l'Est i Àsia central, en particular Tadjikistan, Uzbekistan i Belarús.
Tractament de la religió per país Unió Soviètica Immediatament després de la Revolució d'Octubre, va començar una intensa campanya per posar fi a la religió «concretament, el cristianisme, el judaisme i l'Islam». El 1920 es va obrir el campament del Mar Blanc als terrenys del que una vegada va ser un monestir ortodox rus. Aquest campament, que va tenir principalment sacerdots ortodoxos i catòlics, va servir com a prototip per a altres camps soviètics posteriors. El campament va començar a exterminar els que no volien seguir les exigències de l'estat.January 23, 1999, issue of the London Tablet by Jonathen Luxmoore, Published by Chesterton Review Feb/May 1999
Uns anys més tard, el 1929, els sacerdots no van ser considerats treballadors, per la qual cosa havien de pagar més impostos. Els sacerdots no podien servir en l'exèrcit perquè no complien els requisits. Per la seva inelegibilitat, se'ls va donar els impostos no de servei, que es calcula en més del 100% dels seus ingressos. Els sacerdots també no eren elegibles per unir-se a les granges col·lectives, per això no se'ls va donar assistència sanitària, pensions o seguretat social. El 1939 més del 99% de les esglésies ortodoxes russes havien estat tancades. Baix Nikita Krushchev, 50 000 sacerdots van ser executats i molts de la jerarquia de l'església van ser substituïts per individus que tenien connexions amb el KGB. El 1977, la Constitució solament autoritzava organitzacions que promoguessin el comunisme, la qual cosa significava que les religions no estaven permeses.Studies in Soviet Thought. Rev. of A History of Soviet Atheism in Theory and Practice and the Believer. Studies in Soviet Thought 41.2 (1991), pàg. 147, 148, 149 i 150. JSTOR. Web. 29 de gener de 2010.<http://www.jstor.org/stable/ 20100581?seq=1>
El 1995, el comissionat estatal de Rússia va confirmar que 200 000 sacerdots ortodoxos russos, monjos i monges van ser assassinats. El 1997 es van trobar les restes d'un bisbe catòlic i treinta sacerdots a Sandormoch, a 150 quilòmetres al nord de Sant Petersburg. D'acord amb els llibres escolars russos, vint milions de ciutadans soviètics i d'Europa Oriental van morir als camps de treball comunistes, mentre que quinze milions més van ser assassinats en execucions massives. Aquest nombre inclou cristians, jueus i altres confessions, així com no creients.
Bulgària L'església ortodoxa de Bulgària va rebre un tracte de favor davant d'altres religions a Bulgària, a canvi de la submissió total a l'Estat i una limitació de les seves activitats. No obstant això, els catòlics romans i els protestants van ser tractats amb assetjament constant i tenien pocs drets legals.Religion in Eastern Europe." Department of State Bulletin 86 (1986)
Txecoslovàquia miniatura|Propaganda polonesa antitxecoslovaca amb motiu de la disputa per la regió de Cieszyn Silesia. El govern comunista a Praga va tractar de destruir tota religió organitzada a Txecoslovàquia, especialment les esglésies ortodoxa, grega i catòlica romana. Es van emular moltes de les pràctiques de la campanya antireligiosa de la Unió Soviètica, com la creació d'organismes per al control de les activitats confessionals i sacerdots castigats que no van aconseguir complir amb les moltes lleis sobre religió. No obstant això, els càstigs imposats per aquestes violacions no eren tan severs com els ocorreguts a la Unió Soviètica.
L'aliança històrica entre l'Església catòlica i la monarquia dual, així com el govern feudal, va portar al govern txecoslovac a etiquetar als clergues catòlics com a enemics del poble.Frank Dinka. Sources of Conflict between Church and State in Poland. The Review of Politics, Vol. 28, No. 3 (Jul., 1966), pàg. 332-349
Els emigrants eslovacs a l'estranger van contribuir econòmicament a l'església sota el règim comunista i amb literatura religiosa que trobaven a Eslovàquia a través de Polònia. El papa Pau VI va crear un arquebisbat independent d'Eslovàquia eln 1977. No obstant això, el govern va bloquejar el nomenament d'un nou arquebisbe fins al 1988.Stolarik, M. Mark. "In step with the Times: a Slovak perspective." Austrian History Yearbook 36 (2005)
República Democràtica Alemanya Les esglésies protestants regionals a Alemanya, luterans, reformats o units per la confessió, tenien una llarga història de submissió a les autoritats temporals alemanyes. Aquesta presentació sota el règim nazi va portar a molts dels seus membres a estar compromesos o en silenci sobre diverses qüestions morals, i amb la caiguda d'aquest règim, com a resultat d'aquesta experiència juntament amb la independència que van aconseguir després de la guerra, una vegada que els comunistes van prendre el poder, els protestants van trencar amb els precedents històrics i es van convertir en un element opositor al govern.Ediger, Ruth M. "History of an institution as a factor for predicting church institutional behavior: The casus of the Catholic Church in Poland, the Orthodox Church in Romania, and the Protestant churches in East Germany." - East European Quarterly 39.3 (2005)
El 1945 s'havien format part d'un marc comú amb els protestants a Alemanya Occidental, l'Església Evangèlica a Alemanya (EKD), i van rebutjar el silenci sobre qüestions morals. El govern d'Alemanya de l'Est es va mostrar poc inclinat a eliminar la religió organitzada i la Constitució de 1949 va donar a les esglésies molts drets i disposicions, inclosa la capacitat de prendre posició sobre temes crítics. Les esglésies protestants d'Alemanya Oriental van ser les organitzacions més grans del país independents del partit comunista o de l'Estat. El règim va obligar les esglésies d'Alemanya de l'Est a trencar qualsevol llaç amb Occident.
El 1969, sota la pressió del govern d'Alemanya Oriental, les esglésies protestants regionals hi van haver de separar-se de l'Església Evangèlica Alemanya (EKD) que, fins llavors, comprenia les esglésies protestants regionals en ambdues Alemanyes. Les esglésies protestants regionals a Alemanya Oriental després van formar una nova organització anomenada Bund der Evangelischen Kirchen in der DDR (Confederació d'Esglésies protestants en la República Democràtica Alemanya). Les esglésies van ser anomenades a ser promotores del socialisme, no obstant això, les esglésies mateixes, acceptant aquest paper, també es consideraven protagonistes del que això significava (no el govern) i va criticar l'estat quan consideraven la seva política co immoral, mentre que van aplaudir-lo quan van avaluar-les com positives.
El govern va posar una gran pressió damunt les esglésies perquè se sotmetessin a la seva autoritat. No van intentar tractar d'aplicar el mateix nivell de control de l'Estat sobre les esglésies com va ocórrer a altres països del Pacte de Varsòvia. El règim va tenir dificultats per assajar de controlar les esglésies protestants a Alemanya a conseqüència de la seva naturalesa fragmentada, fins i tot fins al nivell local i el regionalisme present a Alemanya.
Igual que a la veïna Polònia, les esglésies d'Alemanya Oriental van defensar la dissidència política de masses contra el règim a la dècada de 1980. La majoria de les protestes massives van començar amb reunions d'oració de l'Església que sempre van ser focus d'oposició. Es va fomentar la contracultura juvenil i va destacar el paper positiu de l'Església en la societat. Les esglésies van fomentar el debat sobre diverses qüestions com la música rock, la sexualitat, la vida al tercer món, l'alcoholisme, la vida a l'RDA o la militarització de la societat. Això va atreure grans multituds.
Les esglésies van promoure el canvi a l'RDA, no pel derrocament de les autoritats, sinó a través d'un canvi pacífic.
República Popular de Polònia L'Església catòlica a Polònia va fer sempre una forta resistència al règim comunista i la pròpia Polònia ha tingut una llarga història de dissidència a la dominació estrangera. La nació polonesa es va unir a l'església, igual que va ocórrer a la veïna Lituània, la qual cosa va fer més difícil per al règim imposar la seva política antireligiosa de la mateixa manera com ho havia fet a la Unió Soviètica, on la població no mantenia una solidaritat massiva amb l'Església ortodoxa russa. L'Església Catòlica va condemnar inequívocament la ideologia comunista. Per la seva banda, els comunistes a Polònia van fracassar en el seu intent de reprimir i controlar l'Església polonesa.
Les experiències en la Segona Guerra Mundial, en la qual la gran minoria jueva va ser aniquilada pels nazis i la gran minoria alemanya va ser expulsada per la força del país al final de la guerra, així com la pèrdua dels territoris orientals que van ser molt poblats per ucraïnesos ortodoxos, va portar a una Polònia cada vegada més catòlica del que havia estat en temps anteriors. miniatura|Konstantyn Nikołajewicz Waledyński, el Metropolita Dionizy, capdavanter de l'Església ortodoxa polonesa entre 1924 i 1946. Després que les tropes soviètiques ocupessin Polònia a la fi de la Segona Guerra Mundial, el govern soviètic hi va promulgar un enfocament gradual destinat a obtenir el control de l'Església catòlica. El 1950, el govern polonès va crear l'Oficina d'Assumptes Religiosos, que tenia jurisdicció sobre les decisions de personal i les funcions de l'organització.Wynot, Edward, D., Jr. "Captive faith: the Polish Orthodox Church, 1945-1989." East European Quarterly 36.3 (2002) L'Estat va tractar de prendre el control de l'Església ortodoxa (amb un nombre de membres al voltant de mig milió) amb la finalitat d'utilitzar-ho com una arma contra l'Església catòlica, i va tractar de controlar la persona que fos nomenada Metropolità de l'Església ortodoxa de Polònia; el Metropolita Dionizy (el líder de l'Església ortodoxa polonesa de postguerra) va ser detingut i retirat de servei després del seu alliberament.