Els 400 metres masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olímpics de Londres de 1908. La prova inicialment s'havia de disputar entre el 21 i el 23 de juliol, amb la presència de 37 atletes de 10 nacions diferents. La primera ronda es disputà el 21 de juliol, les semifinials el 22 de juliol i la final el 23 de juliol. Amb tot, la final s'hagué de repetir i es disputà el 25 de juliol. Les curses es van disputar en una pista de 536,45 metres de circumferència o, cosa que és el mateix, de milla.
Aquesta va ser la cursa més controvertida de les disputades als Jocs de Londres. La primera final va donar lloc a protestes i la desqualificació de l'estatunidenc John Carpenter, que havia obstruït al britànic Wyndham Halswelle, en una maniobra legal segons les regles estatunidenques, però prohibida per les britàniques, sota les quals es disputa la cursa.
Com a resultat de la desqualificació de Carpenter es va haver de repetir la final, però els altres dos competidors estatunidencs, William Robbins i John Taylor, van decidir no prendre-hi part com a protesta per la decisió dels jutge. Halswelle fou l'únic medallista en aquesta cursa.
Medallistes Or Plata Bronze no entregada no entregada
Rècords Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1908.
Rècord del Món 47.8 (*) Maxey Long Nova York (USA) 29 de setembre de 1900 Rècord Olímpic 49.2 (**) Harry Hillman Saint Louis (USA) 29 d'agost de 1904
(*) 440 iardes (= 402.34 m)
(**) Aquesta cursa es va disputar en una pista de 536,45 metres= de milla de circumferència.
En les semifinals Wyndham Halswelle establí un nou rècord olímpic, amb un temps de 48.4 segons.
Resultats Sèries Les sèries es van disputar el 21 de juliol de 1908. El vencedor de cadascuna passava a semifinals, mentre la resta quedaven eliminats.
Sèrie 1
Montague guanya per 12 iardes.
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.2 segons Q 2 51.4 segons
Sèrie 2
La segona sèrie fou cancel·lada per en presentar-se cap dels atletes.
Sèrie 3
Ryle no té rivals i passa directament a semifinals.
Posició Atleta Temps Qual. 1 walkover Q
Sèrie 4
Taylor guanya còmodament, amb un marge de dotze iardes.
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.8 segons Q 2 20px|Itàlia Roberto Penna 52.4 segons 3 desconegut
Sèrie 5
Nicol guanya amb dotze iardes d'avantatge.
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.8 segons Q 2 52.4 segons
Sèrie 6
Vuit iardes separen els dos atletes quan Malfait creua la línia d'arribada.
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.0 segons Q 2 Donald Buddo 51.2 segons
Sèrie 7
Robbins guanya fàcilment amb dotze iardes sobre Nagy.
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.4 segons Q 2 20px|Hongria József Nagy (51.1 segons) 3 desconegut 4 desconegut
Sèrie 8
Prout guanya per tan sols dues iardes.
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.4 segons Q 2 50.7 segons
Sèrie 9
La victòria de Ramey fou una de les més disputades de les sèries, amb sols una iarda i mitja sobre Astley.
Posició Atleta Temps Qual. 1 51.0 segons Q 2 desconegut
Sèrie 10
Jacquemin, lesionat, ha d'abandonar i permet a Sebert guanyar fàcilment.
Posició Atleta Temps Qual. 1 Louis Sebert 50.2 segons Q 2 20px|Itàlia Massimo Cartasegna 52.7 segons — No finalitza
Sèrie 11
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.4 segons Q 2 50.6 segons 3 20px|Itàlia Giuseppe Tarella desconegut
Sèrie 12
Posició Atleta Temps Qual. 1 50.4 segons Q 2 51.0 segons
Sèrie 13
Posició Atleta Temps Qual. 1 52.2 segons Q 2 52.5 segons
Sèrie 14
Posició Atleta Temps Qual. 1 49.8 segons Q 2 Otto Trieloff 50.9 segons 3 desconegut 4 desconegut
Sèrie 15
Posició Atleta Temps Qual. 1 49.4 segons Q 2 50.8 segons 3 desconegut
Sèrie 16
Young guanya clàrament. Posició Atleta Temps Qual. 1 52.4 segons Q 2 (54.3 segons)
Semifinals Les semifinals es disputen el 22 de juliol de 1908. El vencedor passa a la final, mentre la resta queden eliminats.
Semifinal 1
Posició Atleta Temps Qual. 1 49.4 segons Q 2 49.8 segons 3 desconegut 4 desconegut
Semifinal 2
Halswelle broke the Olympic record in the semifinal.
Posició Atleta Temps Qual. 1 48.4 segons OR Q 2 49.8 segons 3 desconegut 4 desconegut
Semifinal 3
Posició Atleta Temps Qual. 1 49.8 segons Q 2 50.5 segons 3 desconegut 4 desconegut
Semifinal 4
Posició Atleta Temps Qual. 1 49.0 segons Q 2 Louis Sebert 49.5 segons 3 desconegut
Final La final fou disputada en un primer moment el 23 de juliol, però després de la desqualificació de Carpenter es va tornar a disputar el 25 de juliol.
Primera final
La primera final finalitzà amb Carpenter com a vencedor, seguit de Halswelle, Robbins i Taylor. Roscoe Badger, un dels àrbitres britànics de la prova, es va adonar com Carpenter maniobrava per tal d'evitar que Halswelle l'avancés. Això era legal segons les regles americanes sota les quals Carpenter competia habitualment, però estava prohibit per les regles britàniques, que eren sota les quals es disputaven els Jocs Olímpics. Davant aquest fet es va iniciar una investigació dels fets i l'endemà van decidir desqualificar a Carpenter i ordenaren repetir la final sense la presència de Carpenter.
Posició Atleta Temps 1 47.8 segons 2 desconegut 3 desconegut 4 desconegut
Segona final
A Carpenter no se li va permetre prendre part en la repetició de la final i Robbins i Taylor van decidir no prendre-hi part com a protesta per la decisió dels jutges. Halswelle va guanyar a ritme de passeig, sent la primera i única victòria sense rivals en la història dels Jocs en una prova d'atletisme.
Posició Atleta Temps 1 50.0 segons — No surt No surt Desqualificat
Referències
] Categoria:Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908