Hermann Cohen (Koswig, 4 de juliol de 1842 - Berlín, 4 d'abril de 1918) va ser un filòsof alemany jueu, fundador, entre d'altres, de la neokantiana Escola de Marburg. Nascut a Koswig, va estudiar a les universitats de Breslau (actual Wroclaw, Polònia) i Berlín, i es va graduar a Trobi el 1865. Va exercir com a docent a Marburg des de 1876 fins a 1912.
És cèlebre pels seus comentaris sobre Immanuel Kant, especialment la seva Teoria kantiana de l'experiència (Kants Theorie der Erfahrung, 1871). Altres obres conegudes són La lògica del coneixement pur (1902), Sistema de filosofia (1902-1906) i El concepte de religió en una filosofia sistemàtica (1915).
El refinament de l'anàlisi lògica que Cohen va realitzar del mètode transcendental kantià va influir que fos rebut amb escepticisme i amb admiració ensems. Pensava Cohen que l'idealisme ètic kantià i la teologia jueva eren una mateixa doctrina però va subratllar que les creences religioses personals havien de restar fora de l'àmbit reflexiu de la filosofia.
Referències
Categoria:Filòsofs alemanys Categoria:Filòsofs jueus Categoria:Teòlegs jueus Categoria:Alumnes de la Universitat de Marburg Categoria:Alumnes de la Universitat de Halle Categoria:Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín Categoria:Morts a Berlín Categoria:Professors de la Universitat de Marburg Categoria:Jueus alemanys Categoria:Teòlegs alemanys Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Religiosos jueus Categoria:Religiosos de Saxònia-Anhalt Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1842