és una filòsofa i assagista catalana, professora de la Universitat de Girona. Abans va ser professora agregada de l'assignatura de pensament filosòfic i científic contemporani a la Universitat Oberta de Catalunya i professora titular de filosofia de la Universitat de Saragossa durant quinze anys.. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental. Un dels conceptes centrals del seu pensament és «el comú» en el camí de desenvolupar alternatives per a enfrontar les crisis contemporànies. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.
Trajectòria Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi publicada posteriorment amb el títol d'En las prisiones de lo posible. Des del 2002 impulsà i coordinà el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic. Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats del CCCB. El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè. El seu discurs va aixecar una polèmica en relació a l'atemptat del 17 d'agost del mateix any.
Pensament Alguns dels seus referents són Charles Baudelaire, Immanuel Kant i Jean Jaurès. Tot i les aproximacions al marxisme heterodox de l'Escola de Frankfurt a l'obra Nova il·lustració radical, el seu pensament té més a veure amb el relativisme postmodern i la filosofia confucianista.
Garcés percep la filosofia com una pràctica vinculada no tan sols al món acadèmic, sinó relacionada amb els moviments socials i culturals, els quals considera que són territori d'experimentació, contestació i compromís.
Considera que les noves formes de politització tenen la característica de l'anonimat. No es tracta de l'anonimat de la massa, de l'homogeneïtzació, de la uniformitat, sinó de la vida que es pot dir alhora en primera persona del singular i del plural. Alguna cosa que no es fa des d'unes sigles concretes, uns representants, sinó des d'una presència compartida. Es tracta de voler reapropiar-se de la vida i, a la vegada, d'obrir espais per a una politització radical de la vida. A Filosofía inacabada (2015) s'ocupà de la «fi dels grans homes» i qüestiona el fet que tots els filòsofs han estat homes, blancs, occidentals i acomodats, i assenyala que en l'actualitat es produeix un gir cap a la feminització, la precarització i la col·lectivització del pensament filosòfic.
Obra publicada
Un món comú. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2022. .]
Ciutat Princesa. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2018. . Escola d'aprenents. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2020. . El temps de la promesa. Barcelona: Anagrama, 2023. La passió dels estranys. Barcelona: Anagrama, 2025. ISBN 978-84-10317-19-2̈
Referències
Enllaços externs Marina Garcés a Noms Propis (TVE, 2018) Conversa amb Marina Garcés a Ràdio Web MACBA (2022) Espai en Blanc
Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català Categoria:Filòsofs barcelonins contemporanis Categoria:Filòsofs barcelonins en castellà Categoria:Filòsofs barcelonins en català Categoria:Professors de la Universitat de Saragossa Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Filòsofs catalans del segle XXI Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Filòsofs catalans nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Professors de la Universitat de Girona