La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu. El seu símbol en l'Alfabet Fonètic Internacional és [ɬ].

Característiques Aquestes són les característiques de la fricativa alveolar sorda: Pel mode d'articulació és fricativa, la qual cosa significa que el seu so és resultat de la fricció que produeix la reducció del pas de l'aire en el punt d'articulació. Pel punt d'articulació és alveolar, la qual cosa significa que s'articula amb la punta o la làmina de la llengua -i es denomina respectivament apical i laminal- tocant a la zona alveolar (just damunt de les dents superiors). La seva fonació és sorda, la qual cosa significa que les cordes vocals no vibren durant l'articulació. És una consonant oral, la qual cosa significa que es permet que l'aire escapi a través de la boca i no a través del nas. Es tracta d'una consonant lateral, la qual cosa significa que el flux d'aire passa al llarg dels costats de la llengua, més que pel mig de la llengua. El seu mecanisme de corrent d'aire és egressiu pulmònic, la qual cosa vol dir que s'articula exhalant aire des dels pulmons.

Aparició Dental o denti-alveolar Llengua Mot AFI Significat Notes Mapudungun 'flegma que s'escup' Interdental; possiblement és al·lòfon de .

Alveolar Llengua Mot AFI Significat Notes Adigué 'vermell' Ahtna dzeł 'muntanya' Aleutià Dialecte atkanès 'noi' Amis Dialecte meridional kudiwis 'conill' Àvar 'tres' Basay lanum 'aigua'Amazic Aït Seghrouchen altu 'encara no' Al·lòfon de Bunun ludun 'muntanya' Bura Contrasta amb i . Cherokee Alguns parlants ᎥᏝ 'no' Correspon a en el discurs de la majoria dels oradors Chickasaw 'ser gras'Xinès Taixanès 三 'tres' Txuktxi ԓевыт 'cap' Muskogi 'gran' Històricament es transcriu com a thl o tl Dahalo 'gras' Eyak 'dona' Fali 'espatlla' Feroès 'ajudar' Nenets del bosc 'pluja' Nenets del bosc té tant plana i palatalitzat Groenlandès 'casa' Realització de la geminada /l/ Hatza sleme 'home' Haida 'sis' Hmong hli 'lluna' Islandès 'han navegat' Inuktitut akłak 'ós bru' Vegeu Fonologia de l'inuit Kabardí 'sang' Kaska 'destral' Ostiac Dialecte sugutic 'set' Contrasta amb la variant palatalitzada . Correspon a o en altres dialectes Dialecte kazym Mapudungun 'una cançó diferent' Possible al·lòfon de . Mochica paxllær 'mongeta de lima' Moloko sla 'vaca' Nàhuatl āltepētl 'ciutat' Al·lòfon de Navaho łaʼ 'alguns' Vegeu fonologia del navaho Nisga'a hloks 'sol' Noruec Trøndersk 'sissiness' Vegeu fonologia noruega Saaroa rahli 'cap' Sahaptin łp’úł 'llàgrimes' Sandawe lhaa 'cabra' Sasserès morthu 'mort' Sesotho 'per examinar' Vegeu fonologia del sesotho St’át’imcets lhésp 'erupció' Suec Jamtlàndic 'fred' Vegeu fonologia sueca Taos 'dona' Vegeu fonologia del taos Tera 'side' Thao kilhpul 'estrella' Tlingit lingít 'persona; Tlingit' Tsez лъи 'aigua' Gal·lès '(l') altre' Vegeu fonologia gal·lesa Idioma yi ꆧꁨ hlop-bbop 'lluna' Zulu 'arbre' Zuni 'deu'

Llengües semítiques El so es conjectura com un fonema per al protosemític, normalment transcrit com a ; va desenvolupar al en àrab i al en hebreu:

Protosemític Accadi Àrab Fenici Hebreu Arameu Gueez ش 𐤔 שׂ ܫ ሠ

Entre les llengües semítiques, el so encara existeix en Socotrià contemporani i Mahri. En gueez, està escrit mitjançant la lletra Śawt.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Beth am y llall? John Wells's phonetic blog, 1 July 2009. (How the British phonetician John Wells would teach the sound .) A chance to share more than just some sounds of languages walesonline.co.uk, 3 May 2012 (Article by Dr Paul Tench including information on transcribing in Chadic languages.)

Categoria:Consonants