El Poblat ibèric del Turó de Céllecs es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Òrrius (el Maresme), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. . Pàg. 56. Pertany a la Ruta Prehistòrica del Vallès.
Està situat al cim del Turó de Céllecs, del qual pren el nom, a 534 msnm essent el punt més alt de la Serralada Litoral.Morales et alii. 2023. Pàg 46
Es tracta d'un assentament de la tribu ibèrica dels laietans.
Estructura El poblat és un poblat d'erola rodejat per una muralla, en un bon estat de conservació, a la que s'hi van adossant els diferents àmbits. Un mur corre paral·lel a la muralla que fa la funció de façana i amb una sèrie d'envans es van creant els diferents àmbits. Una sèrie d'obertures a les façanes marquen l'accés als àmbits des dels carrers que marquen la circulació interna pel poblat. De moment no s'ha trobat cap hàbitat complex que englobi més d'un àmbit.
A mesura que ha avançat l’excavació del poblat han anat apareixent elements que ens definien dues fases constructives principals i una tercera concretada per restes materials o estratigràfiques. La primera fase constructiva del poblat té una cronologia compresa entre el segle IV i el III aC. La segona comprendria el segle III aC i la tercera entre finals del segle III i el segle II aC.Menendez. 2025. 22
Les restes d’aquesta primera fase es trobaven molt malmeses per la construcció de la següent fase, la muralla i els murs posteriors s’assenten sobre els nivells d’ús, llars de foc i murs d'aquesta primera fase. L'estat d'aquestes restes no permet, de moment, establir una planta d'aquest primer poblat o saber-ne les característiques que el definirien.
La segona fase constructiva del poblat correspon la reestructuració constructiva del poblat, que afectarà a tot el turó i és la fase que és visible actualment. En fer aquesta reestructuració el poblat, els seus habitants fan retrocedir el perímetre del mateix i aixequen un mur de tanca per defensar-lo. Desconeixem si en l’anterior fase el jaciment està tancat, el que si es té clar és que, almenys en la banda nord-est, el jaciment retrocedeix i es munta sobre les estructures del IV aC. L'únic recinte diferent de la resta és l'anomenat recinte A. Ubicat a la banda est del poblat presenta una forma allargada, paral·lelament a la muralla, a diferència dels altres que tendeix a ser més quadrats, adaptant-se a la corba del turó en aquest sector.
La tercera fase del jaciment correspon a la fase d’abandonament del poblat. Aquesta fase, només datada per materials ceràmics, ens situa a finals del III aC inicis del II aC. Segurament aquest abandonament respon als canvis produïts en el si de la Laietània entre la Segona Guerra Púnica (218-201 aC) i la Campanya de Cató (175 aC). Així ens ho indica la falta de material típic de principis i mitjans del segle II aC que hauria d’aparèixer si l’hàbitat del poblat s’hagués mantingut al llarg del segle II aC. Cal afegir que s’han documentat fragments de teula romana en els nivells superficials de l'àmbit H. Tot i ser unes troballes totalment superficials hauran de ser estudiades amb deteniment per si calgués modificar la data d'abandonament del poblat.
Pel que fa a la morfologia del poblat, PanosaPanosa. 2012. 330 el descriu com un recinte trapezoïdal d’unes 0,2 ha, en línia amb estimacions anteriors: 0,27 ha segons Ribas i 0,36 ha segons Serra-Ràfols.Sanmartí. 2013. 99
Des d’una perspectiva territorial el poblat de Céllecs s’integraria dins una xarxa de poblats encimbellats a la Serralada Litoral i Prelitoral, amb una funció fonamental de control i protecció tant de les valls interiors com de les principals vies de comunicació que creuaven la Depressió Prelitoral.Oller Guzmán. 2012. 153Morales et alii. 2023. Pàg 45
El paper estratègic del poblat s’explica també pel seu encaix en la xarxa de visibilitat entre els oppida laietans. Cal remarcar la importància d’aquestes connexions visuals com a eina per entendre les estratègies d’ocupació del territori.Garcia i Zamora. 2006. 225 Trobem una línia de poblats d'interior i una altra de costanera. Els poblats interiors, com el Turó del Vent, Turó Cremat, Céllecs i Castellruf, mantenien una xarxa visual molt efectiva, garantint el control i la comunicació immediata entre ells. En canvi, els poblats costaners tenien una cobertura més limitada. El punt més ben connectat era Montjuïc, des d’on es dominaven tant els oppida costaners (Turó d’en Boscà, Burriac, Torre dels Encantats) com els interiors (Puig Castellar, Les Maleses) i, en dies clars, també Céllecs.Garcia i Zamora. 2006. 227 En definitiva, els poblats interiors, com el Turó de Céllecs, semblen respondre a una estratègia fonamental de control visual i territorial sobre l’entorn immediat, mentre que els poblats costaners haurien tingut, a més de funcions defensives, una clara dimensió econòmica i comercial, vinculada al control de rutes, recursos i punts de contacte marítim. No es pot descartar, igualment, que aquestes xarxes visuals es veiessin reforçades amb torres o talaies aïllades estratègicament situades a la franja litoral, ampliant encara més el sistema de control i comunicació del territori laietà.
Descobriment i excavacions miniatura|esquerra|Poblat ibèric del Turó de Céllecs El jaciment ibèric del Turó de Céllecs és conegut des de principis del segle XX gràcies a les primeres referències i estudis d’autors com Carreras Candí, Serra-Ràfols o M. Ribas.Sanmartí, 2013. 98
La primera notícia la dona Carreras Candi, l'any 1903, qui l’anomena Turó dels Castellans i en dibuixa una primera planta. L’any 1934, Ribas elaborà una nova planta del jaciment, molt més acurada, establint un punt de partida fonamental per al coneixement de l’assentament, fet que va motivar diferents aficionats a desenvolupar-hi excavacions. És el cas de Jaume Ventura, de Vilassar, qui a partir dels anys quaranta comença a intervenir al jaciment i al seu entorn més immediat amb voluntaris. Ja a la dècada de 1970, membres de l’Agrupació Arqueològica de Sant Genís de Vilassar, liderades per Pau Ubach, deixeble i amic de Jaume Ventura hi dugueren a terme diverses excavacions, centrades sobretot a la zona meridional, on s’excavaren fins a la roca natural quatre àmbits. Tanmateix, també hi intervingueren en punts de l’oest i del nord-est del poblat. Paral·lelament, es van obrir algunes cales als vessants del turó, que aparentment van proporcionar resultats positius.Sanmartí; Serra i Domingo. 1981. 2 Els materials d’aquestes actuacions es conserven actualment al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, tot i que mai no han estat publicats de manera íntegra. Cal assenyalar també que un altre àmbit, situat a la zona occidental, fou excavat il·legalment fins a la roca.
Posteriorment, entre 1981 i 1984, es van dur a terme dues campanyes oficials d’excavació, finançades per la Diputació de Barcelona i dirigides per arqueòlegs titulats. L’any 1981 va ser dirigida per R. Domingo, R. Serra i J. Sanmartí, i més endavant, l’any 1984 per P. Ubach, A. Lepp i A. Serra, de les quals, però, només es publicà la memòria corresponent a la campanya inicial de 1981.
Durant aquella primera intervenció s’excavà un àmbit al poblat i es reexcavà l’àmbit contigu (habitacions I i II), ja parcialment intervinguts per l’Agrupació Arqueològica de Sant Genís. Els resultats foren rellevants: es documentà que la muralla s’assentava sobre un mur anterior i damunt un rebliment de sediments posterior, fet que permeté establir l’existència d’almenys dues fases constructives al poblat. A més, es localitzà un paviment d’argila endurida directament sobre la roca mare, possiblement vinculat amb aquest mur primitiu, així com una canalització posteriorment anul·lada amb la construcció de la muralla. La segona intervenció va actuar a la vessant del turó de la qual només es conserva un petit informe, amb fotos, planta, secció i inventari publicat al butlletí del Museu de Vilassar de Dalt (Lepp 1984). Durant aquesta intervenció es va excavar un petit sector rectangular amb dos grans murs i un accés.
Des de l’any 2019, l'associació Laietania, Arqueologia i Patrimoni (LAiPat), inicialment amb el suport de l’associació Amics de la Unesco de Barcelona, i a partir del 2022, ja de manera independent, excava el jaciment, consolida les restes i va museïtzant el jaciment. En aquest últim aspecte destaca la creació d'un itinerari de visita i la col·locació d'un plafó a l'entrada del jaciment explicatiu. Aquesta associació sense ànim de lucre també excava al Poblat ibèric del Turó del Vent.
Accés És ubicat a Òrrius: situats a Sant Bartomeu de Cabanyes, pugem per la pista que surt en direcció oest i enllaça els tres turons de la zona. Just quan som just a sota del Turó de Céllecs, la pista fa un suau revolt a l'esquerra. En aquest punt surt un corriol en direcció est, senyalitzat amb un plafó,Merino et alii. 2024. 389 que puja al poblat.
Referències
Bibliografia Menéndez, P: Memoria de la intervenció arqueològica Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme). Intervencions 2024/2025. CLT_2024_EXP_ARQ003INVE-1020; CLT_2025_EXP_ARQ003INVE-1260. 2025 Merino, M; Morales, D; Herms, J; Requena, S; Sablev, K: "Un yacimiento arqueológico en un espacio natural protegido: El caso de Turó Gros de Céllecs". En "Gestión y uso de los espacios naturales protegidos españoles" Ed. Maria Pilar Palomar Anguas. Ed Tirant Humanidades. València. 2024. Pàg 369-394. Morales, D; Cruz, I; Herms, J; Menéndez, P; Merino, M; Prieto, S; Requena, S; Sablev, K. "El Turó Gros de Céllecs: Nous horitzons en la seva recerca" LAIETANIA. Núm 24. 2023. Pàg. 43-54. Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. . Pàg. 56.
Enllaços externs Història de la Roca del Vallès Llibre-Guia de la Serralada Litoral - Història i itineraris
Categoria:Jaciments arqueològics ibers del Maresme Categoria:Òrrius ̟Orrius