Enric Carbonell i Bosch (Barcelona, 12 de maig de 1941) és un antic jugador d'hoquei sobre patins català de les dècades de 1950 i 1960.
Trajectòria Va néixer al barri de Sants de Barcelona el 1941. Va començar a jugar a hoquei als Germans Maristes de Sants a l'edat de 10 anys, on arribà a ser campió d'Espanya juvenil. Amb 16 anys fitxà pel FC Barcelona, on amb només 17 anys pujà al primer equip i guanyà dos campionats catalans i un d'Espanya. La temporada 1961-62 fitxà pel CP Voltregà, retornant la següent al Barcelona, trajectòria paral·lela a la de Jaume Capdevila. L'any 1963 fou fitxat pel CP Vilanova, on guanyà dos campionats catalans i el 1966 pel DC Mataró. L'any 1967 ingressà al RCD Espanyol i el 1970 també jugà al Cerdanyola CH.
Amb la selecció espanyola jugà entre 1960 i 1970, i fou tres cops campió del Món i un cop d'Europa. A finals de l'any 1969 ja havia estat 116 cops internacional. També fou entrenador de clubs com l'SFERIC Terrassa o el CP Vic.
Palmarès Espanya Campionat del Món: 1964, 1966, 1970 Campionat d'Europa: 1969 Copa de les Nacions: 1960, 1967 Copa Llatina: 1963
FC Barcelona Campionat de Catalunya: 1957, 1960 Campionat d'Espanya: 1958
CP Voltregà Campionat de Catalunya: 1962
CP Vilanova Campionat de Catalunya: 1964, 1966 Campionat d'Espanya: 1964
RCD Espanyol Campionat de Catalunya: 1969
Referències
Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins barcelonins Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del FC Barcelona Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del CP Voltregà Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del CP Vilanova Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del CH Mataró Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del RCD Espanyol Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins del Cerdanyola CH Categoria:Santsencs Categoria:Jugadors d'hoquei sobre patins de l'SFERIC Terrassa Categoria:Nascuts el 1941