El catolicós d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

La llegenda atribueix la creació de l'Església d'Albània l'any 79 al sant evangelista Eghichaï o Eghiché, deixeble de Sant Tadeu Apòstol que havia estat ordenat a Jerusalem per San Jaume (conegut com a Jaume el Just). Tradicionalment hi ha 95 primats titulars de la seu.

En la seva Història dels Aghovans l'historiador armeni Movses Kaghancantovatsi dona una llista de 45 catolicós o Primats de l'Església d'Albània del Caucas amb la durada del seu episcopat, per a un total de 659 anys a partir de sant Gregori, net del gran sant Gregori l'Il·luminadorD'acord amb Mkhitar Gosh, va morir l'any 1101 a Roma, el que equival a l'any 348 i acabant el 998/999. També cita al catolicós Ter Eremia, sota els quals el benaventurat Mesrop va inventar l'alfabet aghuan com ja havia fet amb els alfabets armeni i iber. L'arribada de Mesrop a l'Albània del Caucas o Aghuània se situaria en els primers anys del sota el rei Esvaghen o Artzvagen (Yesvahan).que va regnar vers 420-438 segons Cyril Toumanoff La vida del patriarca Eremia coincidiria amb els regnats de Teodosi II el Jove a l'Imperi Romà d'Orient i Yazdegerd I a Pèrsia.

Un altre historiador armeni del , Mkhitar Gosh, va escriure una "Crònica de Aghuània" que va presentar com un complement a la tasca de Movse Kaghancantovatsi. Repren i segueix la llista de catolicós, proporcionant indicacions cronològiques addicionals.

D'acord amb Marie-Félicité Brosset, sembla clar que Ter Abbas va "portar la seu patriarcal de Chor (Čor o Xor) a Bardaa i es va tenir la seu d'Aghuània 44 anys entre el 551 i el 595. L'últim prelat citat per Movse Kaghancantovatsi és Ter Movses (que va tenir la seu 6 anys), el qual era el superior del convent de Pharhisos i successor de Ter Poneghas (que va tenir la seu 18 anys), que corresponen en la llista que segueix Moisès III (987-993) i el seu predecessor Pere I (971-987).

A partir de finals del el patriarcat fou freqüentment ocupat per membres de la dinastia hasanjalàlida (o Hasan-Jalalyan) de Khatshen.

La Llista de catolicós d'Aghuània que segueix reagrupe el conjunt dels catolicós de l'Església d'Aghuània fins al 1815.

Lliste dels primats Primats apostòlics i semi llegendaris Eghiché l'Apòstol, mort vers 79 .../... mort el 343: Gregori després de 343: Mateu I Isaac Moisès Pant Ghazar Zacaries (Ter Zakaria) vers 399: David vers 400: Hovhan vers 423: Eremia .../...

Primats històrics vers 500-551: Choup'haghicho 551-595: Ter Abas 595-629: ViroiViro o Viroi fou el catolicós que va batejar el 628 al rei Varaz Grigor I, príncep d'Aghuània reconegut per l'Imperi Romà d'Orient. 629-644: Zacaries I 644-671: Hovhan o Joan I 671-683: Ukhtanes 683-689: Eghiazar 689-706: Bakur o Narses I (darrer primat de l'Ésglésia d'Aghuània independent) 706-707: Simeó I 707-744: Miquel 744-748: Anastasi I 748-765: Josep I 765-769: David I 769-778: David II 778-779: Mateu I 779-781: Moisès I 781-784: Aaron 784-784: Salomó I 784-788: Teodor 788-789: Salomó II 799-824: Joan II 824-824: Moisès II 824-852: David III 852-877: Josep II 877-894: Samuel 894-902: Hovnan 902-903: Simeó II 823-929: David IV 929-947: Isaac I 947-958: Gagik 958-965: David V 965-971: David VI 971-987: Pere I 987-993: Moisès III vers 996: Marc I vers 1038: Josep III mort vers 1077: Marc II 1077-1103: Esteve I 1103-1130: Joan V 1130-1132: Esteve II 1132-1140: vacant vers 1140: Gregori I després de 1140: Bezhgen 1149-1155: Narses II 1155-1195: Esteve III 1195-1235: Joan VI 1235-1262: Narses III 1262-1263: Esteve IV vers 1323: Sukyan vers 1331: Zacaries II 1406: Pere II 1406-1411: Karapet 1411-1411: David VII 1412-1440: Mateu II 1440-1441: Atanasi II després de 1441: Gregori II; mort el 1470: Joan VII Hasan Jalalyan;Segons Cyril Toumanoff, era fill de Jalal III, príncep de Khatxèn. després de 1470: Mateu III mort el 1478: Aristakes I Hasan Jalalyan 1478-1481: Narses IV 1481-???? : Chmavon I ????-1495: Tomàs 1495-1511: Arakial 1511-1521: Aristakes II 1521-1555: Sergi I Hasan Jalalyan (fill del malik de Khatxèn, Hatir) 1556-1573: Gregoire III Hasan Jalalyan (fill del malik Mehrab de Khatxèn) 1571- : Pere III 1573-1574: David VIII Hasan Jalalyan (nebot de Gregori III Hasan Jalalian) 1563- ? : Felip ? -1586: Joan VII Hasan Jalalyan (mort el 1621 (nebot de David VIII Hasan Jalalyan) 1586-1611: Chmavon II 1588-1593: Aristakes III 1593-1596: Melchiseth Arashetsi 1596- ? : Simeó III 1633-1634: Joan VIII 1631-1653: Gregori IV Hasan Jalalyan (fill del malik Velidjian II de Khatxèn) 1653-1675: Pere IV 1675-1701: Simeó IV (anti-primat) 1676-1700: Jeremies II Hasan Jalalyan (fill del malik Balthazar de Khatxèn) 1702-1728: Isaïes Hasan Jalalyan (net del malik Velidjian III de Khatxèn) 1706-1763: Narses V (anti-primat) 1763-1765: Israël (anti-primat)Nomenat per Ibrahim Khalil kan de Karabagh. 1763-1786: Joan IX Hasan Jalalyan (mort el 1788, net del malik Allahverdi I de Khatxèn) 1786-1806: Israël (anti-primat restablert) 1794-1810: Simeó V 1794-1815: Sergi II Hasan Jalalyan) (mort el 1828, germà de Joan IX Hasan Jalalyan; a partir de 1815 només tindrà el títol de metropolità).

L'Església independent va ser suprimida el 1815 després de passar el país a Rússia.

Notes i referències

Vegeu també Hasanjalàlides Khatxèn Aghuània

Bibliografia Krikor Jacob Basmadjian, « Chronologie de l'histoire de l'Arménie », a la Revue de l'Orient chrétien, Bureaux des œuvres d'Orient, Tome IX (XIX), París, 1914, «I. Les Catholicos, D. Les Catholicos d'Aghvank », pàg. 366-369. Georges A. Bournoutian, Russia and the Armenians of Transcaucasia 1797-1889, Mazda Publishers, 1998 . Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions & éclaircissements » : Additions XXVI Extraits de l'Histoire des Aghovans en arméni par Movsès Kaghancantovatsi. Ciryl Toumanoff, Taules genealògiques

Enllaços externs (consultat el 2 de gener de 2008 i 12 de novembre de 2015, requereix utilitzar Internet Archive).

Categoria:Llistes de religiosos Categoria:Història medieval de l'Azerbaidjan Categoria:Església Apostòlica Armènia