El Castell de Pera és una casa forta del poble de Sant Miquel de Pera, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), declarada bé cultural d'interès nacional.

Història L'1 d'octubre del 1626, en un llibre de baptismes de Camprodon, consta el naixement de Maria Sivilla, filla de Joan Sivilla, senyor de Pera. Més tard, el 26 de desembre del 1652, en una escriptura signada davant Josep Campà, notari de Camprodon, apareix el mercader Josep Sivilla, fill de l'anterior, senyor del castell i terme de Sant Miquel de Pera.

El 2 de febrer del 1761, hi va morir el baró Antoni d'Alentorn i Sivilla, casat amb Josepa de Claresvalls, que va ser enterrat el dia 4 a l'església de Sant Miquel al vas dels seus pares Onofre d'Alentorn i Bullfarines i Maria Magdalena Sivilla. El 1764, el rei Carles III concedí el títol de baró de Sant Miquel de Pera al seu gendre Antoni de Vallgornera-Llunes i Bosch de Platraver, casat amb Antònia d'Alentorn i Claresvalls. El 1796, l'hereu Ramon de Vallgornera i d'Alentorn va rebre el títol de marquès de Vallgornera.

A la seva mort sense descendència el 1836, seria succeït per Jacint Bru de Sala i de Rocabruna-Samsó, besnet de Maria Teresa d'Alentorn i Sivilla, casat amb Teresa de March i de Bassols. L'hereu Josep Maria Bru de Sala i de March es va casar amb Maria d'Espona i de Barnola, amb qui va tenir Jacint Bru de Sala i d'Espona.

Descripció Està situada a prop de l'església de Sant Miquel de Pera, i fou bastida amb pedra del país no treballada, llevat dels carreus emprats per fer els cantoners i algunes de les obertures. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals. Disposa de baixos destinats al bestiar, amb tres grans arcades de mig punt fetes de carreus molt ben tallats i petites obertures de ventilació. La planta-habitatge està organitzada a partir d'una àmplia sala de convit de la que parteixen nombroses portes que menen a les cambres i altres dependències. Les obertures són rectangulars, molt senzilles, la majoria amb llinda de fusta. Disposa d'una eixida coberta per un empostissat que mira al costat de migdia. El pis superior o golfes estaven destinades a guardar el gra i la palla i tenen, així mateix, una eixida que mira a migdia amb baranes de fusta.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Casa-fàbrica Marí Casa-fàbrica Lucena La Sala (Folgueroles)

Pera Categoria:Monuments històrics de la Garrotxa Categoria:Patrimoni monumental de Montagut i Oix Categoria:Masies de Montagut i Oix