La Sociedad Filomática de Barcelona fou una societat literària, artística i científica de Barcelona de mitjans del .Corminas 1849, pàg. 344

Antecedents Filomàtic/a significa "devot/a de les ciències" i, segons Joan Coromines, prové del grec "desig d'aprendre".

El 10 de desembre de 1788 es fundà a París la Société Philomathique de Paris, per part d'un grup de sis joves interessats en diverses branques de la ciència.Tuilier Al llarg de la seva història formaren part de la societat il·lustres científics, com Lavoisier, Lamarck, Laplace, Cuvier, Gay-Lussac, Ampère, Cauchy, Fresnel, Boussingault, Claude Bernard, Berthelot, Dutrochet (corresponsal), Pasteur, H. Becquerel, i més recentment, Broglie, Joliot i Monod.Thomas

El 1833 es fundà la Société Philomathique de Perpignan.

William Casey, que fou professor d'anglès de la Junta de Comerç, el 1828, abans de la fundació de la Sociedad Filomática de Barcelona, signava ja alguna publicació seva amb l'epítet Philomath.

Fundació Fou fundada a finals de 1839Saurí 1849, pàg. 163Casassas 1999, pàg. 60 sota l'impuls, fonamentalment, de Pau Piferrer, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Elies Rogent i altres, comptant també amb esporàdiques col·laboracions de Francesc Pi i Margall. Les seves sessions, des d'un inici, se celebraren a casa del també fundador, l'arquitecte Antoni Rovira i Trias, al carrer dels Banys número 3.

La seva finalitat fundacional, sota el lema Mihi caeterisque laboro, era "el progrés mutu dels seus individus en els coneixements humans".Saurí 1842, pàg. 109

La societat fou aprovada per les autoritats provincials i municipals el 1840, i es dividia en quatre seccions: ciències ideològiques, morals i polítiques; matemàtiques; literatura; i belles arts.Casassas 1988, pàg. 31 L'Ajuntament de la ciutat li concedí, el 23 de setembre de 1840, un local interí en l'aleshores antiga església de Sant Miquel Arcàngel, que no pogué arribar a usar. Sol·licità l'empara del rectorat de la Universitat Literària, que l'aixoplugà a les seves dependències, aleshores ubicades a l'ex-convent del Carme.

Altres membres Altres membres de la Filomática foren Víctor Balaguer, que hi ingressà a finals de 1843;Balaguer 1843 Joaquim Rubió i Ors, que hi llegí una crítica literària sobre Le Juif errant, d'Eugène Sue;Rubió i Ors 1845Tiñena 1992, pàg.15, nota 24 el poeta Josep Lluís Pons Gallarza; el matemàtic, farmacèutic i astrònom Llorenç Presas i Puig; el metge Miquel Pons i Guimerà; el metge homeòpata Gaietà Cruxent; i l'advocat i frenòleg Narcís Gay i Beyà.Gay 1857

La Sociedad nomenà també socis corresponsals, com l'escriptora extremenya Carolina Coronado, i la poetessa valenciana Amalia Fenollosa.

Fusió amb l'Ateneu Català El 1860 es fusionà amb lAteneo Catalán.

Referències

Bibliografia

Publicacions o documents relatius a la Sociedad Filomática Estatuts 1841 : Estatuts 1858 : Balaguer 1843 : Rubió i Ors 1845 : Alberich 1846 : Gay 1857 :

Obres de referència Saurí 1842 : Saurí 1849 : Corminas 1849 : Casassas 1988 : Tiñena 1992 : Casassas 1999 : Tuilier : Thomas :

Categoria:Associacions de Barcelona Categoria:Institucions científiques de Barcelona Categoria:Organitzacions històriques de Barcelona Categoria:Acadèmies Categoria:Segle XIX a Barcelona