El Castell de San Marcos és el fort de maçoneria més vell als Estats Units (el castell de San Felipe del Morro a San Juan de Puerto Rico és més vell). Està situat a la riba occidental de la badia de Matanzas a la ciutat de Saint Augustine, Florida.
El fort va ser dissenyat per l'enginyer espanyol Ignacio Daza.Marcus Whiffen; Frederick Koeper (January 1983) La construcció es va iniciar el 1672, 107 anys després que es fundés la ciutat per l'almirall espanyol i conqueridor Pedro Menéndez de Avilés, quan la Florida era part de l'Imperi Espanyol.Spanish Colonial Fortifications in North America 1565-1822 La construcció del fort va ser ordenada pel Governador Francisco de la Guerra y de la Vega després de la batuda destructiva del corsari anglès Robert Searles.Lawrence Sanders Rowland; Alexander Moore; George C. Rogers (1996)The Archaeology of Mission Santa Catalina de Guale La feina de construcció es va realitzar després de la Guerra de Successió Espanyola, sota l'administració de Manuel de Cendoya el 1671, tot i que la primera pedra no va ser col·locada fins a finals del 1672.James D. KornwolfAlbert C. Manucy
Després que el Regne de la Gran Bretanya obtingués el control de la Florida el 1763 de conformitat amb el Tractat de París (1763), Sant Augustine esdevindria la capital britànica de la Florida oriental, i el fort va ser rebatejat amb el nom de Fort Saint Mark, fins a la Pau de París (1783) quan Florida va ser retornada a Espanya. El 1819 Espanya va signar el tractat d'Adams-Onís que cedia Florida als Estats Units el 1821; conseqüentment el fort va ser designat una base de l'Exèrcit dels Estats Units i rebatejat amb el nom de Fort Marion, en honor de l'heroi de la Guerra Revolucionaria americana Francis Marion. El 1942 el nom original Castell de San Marcos, va ser restaurat per una llei del Congrés. El fort va ser declarat Monument Nacional el 1924, i després de 251 anys de possessió militar contínua, va ser desmantellat el 1933. Les 8,29 hectàrees (20,48 acres) d'extensió van ser incloses dins el Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units.
El Castell de San Marcos va ser assetjat dues vegades: La primera per les forces colonials britàniques dirigides pel governador de la colònia de Carolina, James Moore el 1702, i després pel governador de la colònia de Geòrgia, James Oglethorpe el 1740. La possessió del fort va canviar sis cops, pacíficament, entre quatre governs diferents: l'Imperi espanyol, el Regne de la Gran Bretanya, els Estats Confederats d'Amèrica i els Estats Units d'Amèrica (Espanya i els Estats Units van tenir-ne la possessió dos cops cadascú).
Sota el control dels Estats Units el fort va ser utilitzat com a presó militar per a empresonar membres de diverses tribus natives americanes començant pels seminola — incloent-hi el capità famós, Osceola, en la Segona Guerra Seminola—i membres de diverses tribus orientals que inclouen la banda de Gerónimo d'apatxes chiricahua. La forma d'art americana nativa coneguda com a art Ledgerva tenir els seus orígens al fort durant l'empresonament dels membres de les tribus de les planúries com Howling Wolf de la tribu de xeienes del sud.
Construcció miniatura|esquerra|Pla de construcció del Castillo de San Marcos el 1677 La ciutat europea de St. Augustine va ser fundada per l'almirall Pedro Menéndez de Avilés de la Corona espanyola el 1565 sobre la ubicació d'un poble americà natiu anterior anomenat Seloi.John W. Griffin; Patricia C. Griffin (1996) Durant els següents cent anys, els espanyols van construir nou forts de fusta per la defensa de la ciutat en diverses ubicacions. La necessitat de construir fortificacions va ser reconeguda després de ser atacats per Sir Francis Drake i la seva flota de 20 vaixells el 1586. Seguit de l'atac de 1668 pel pirata anglès Robert Searle. La reina regent d'Espanya, Maria Anna d'Àustria, va aprovar la construcció d'una fortificació maçònica per protegir la ciutat.
El Castell és un fort d'estrella de la maçoneria fet d'una pedra anomenada coquina''' (que ve de l'espanyol"closques petites"), va ser fet de closques antigues que havien de ser assamblades juntes per formar un tipus de pedra similar a la calcària. Els treballadors van ser portats des de l'Havana, Cuba, per construir el fort, juntament amb peons americans natius. La coquina era extreta del 'rei de la pedrera' (King's Quarry en angles) a l'illa Anastàsia en el que avui és el parc estatal d'Anastàsia, creuant la badia de Matanzas des del Castell, i transportat amb tren fins al lloc on s'estava construint. La construcció es va iniciar el 2 d'octubre de 1672 i va durar vint-i-tres anys, finalitzant el 1695.United Statesminiatura|Els barrils de canons van ser desplegats en el terraplè projectats cap a l'exterior a través de múltiples troneres, situades al llarg de la paret de cortina entre els baluards de Sant Pere i Sant Agustí. Al centre de la paret esquerra hi ha la portella —l'única entrada al fort, que va assolir via pont llevadís del ravellí, situat dins del fossar. El fort té quatre baluards anomenats Sant Pere, Sant Agustí, Sant Carles i Sant Pau amb un revellí protegint el pont llevadís. Als dos costats hi ha un gran glacis que va ser construït per forçar que qualsevol atacant per avançar recte hagués d'anar cap als canons del fortí permeten al canó de disparar per procedir a enfonsar amb una eficàcia més gran atacant objectius múltiples. Immediatament envoltant el fort hi ha un fossar que podria ser inundat a una profunditat d'un peu durant la marea alta amb aigua del mar de la badia Matanzas prèviament a un atac, utilitzant comportes construïdes a l'escuderia.
Les troneres múltiples van ser construïdes a la paret de cortina al llarg de la part superior del fort així com als baluards pel desplegament de canó de diversos calibres. Troneres d'infanteria eren també construïts a les parets al mateix nivell del terraplè pel desplegament de mosquets pels defensors del fort. Va ser a través d'una d'aquestes troneres que vint Seminoles fets presoners fugirien el 1837.
Primer setge britànic miniatura|Vista de la plaça d'armes del castell de San Marcos. El 1670, la ciutat de Xarles Town (avui Xarleston, Carolina del Sud) va ser fundada per colonitzadors britànics. Es trobava solament a dos dies de vela de l'assentament britànic de Sant Agustí; La presència del poble anglès i la forta presència de comerciants britànics en territori espanyol van estimular a Espanya la necessitat de la construcció d'un fort.Arnade, Charles W (1962). El 1702, les forces colonials angleses sota les ordres del Governador de Carolina James Moore, va embarcar en una expedició per capturar Sant Agustí aviat en la Guerra de la reina Anna.Arnade, Charles (1959).Jay Higginbotham (1991)
Els anglesos van assetjar St. Augustine el novembre 1702.Arnade (1959), p. 37. Aproximadament 1.500 ciutadans i soldats van ser amuntegats al fort durant el setge de dos mesos. Els canons anglesos eren petits i van tenir un efecte molt reduït sobre les parets del fort, perquè la coquina era molt eficaç absorbint l'impacte de les bales.Bushnell, Amy Turner (1994). El setge es va trencar quan la flota espanyola va arribar des de l'Havana, atrapant alguns vaixells anglesos a la badia.Arnade (1959), p. 55–57. Els anglesos van ser derrotats i van cremar els seus propis vaixells per impedir que caiguessin sota control espanyol, i llavors es van retirar per terra fins a Carolina.Arnade (1962), p. 33. La ciutat de St. Augustine va ser destruïda, en part pels espanyols i en part pels anglesos arran del setge.Arnade (1959), p. 41–43, 47, 56.
Segon període de construcció A principis del 1738, sota la supervisió de l'enginyer espanyol Pedro Ruiz d'Olano, l'interior del fort va ser redissenyat i va ser reconstruït. Les habitacions interiors van ser construïdes més a l'interior, i unes voltes als sostres van reemplaçar l'original de fusta. Els arcs de volta de canó van substituir els originals de fusta. Els arcs de volta de canó permetien una protecció més eficaç contra bombardejos i permetien als canons ser situats al llarg de la coberta d'armes, no només a les cantonades dels baluards. Els sostres nous van requerir augmentar l'alçada de la paret exterior des dels vuit metres fins als 10 metres (de 26 a 33 peus).
Segon setge britànic miniatura|esquerra|La garita (primer pla) i el campanar al fort Espanya i Gran Bretanya eren rivals a Europa, i ambdós països van fundar imperis en el nou món, la seva rivalitat va continuar també allà. El 1733 un vaixell britànic, la Rebecca, comandada pel Capità Robert Jenkins, va ser confiscada al carib pels guardacostes espanyols.Sospitant que el vaixell britànic havia estat comerciant il·legalment amb colònies espanyoles (que estava prohibit per ambdós, Espanya i Gran Bretanya), els espanyols van buscar el vaixell. Una lluita va esclatar entre els mariners espanyols i britànics. En l'escaramussa, a Jenkins li va tallar l'orella un oficial espanyol, qui la va agafar i va dir "porta-la al teu rei i digues-li que si ve, li serviré de la mateixa manera!" Quan Jenkins va informar de l'incident a les autoritats britàniques, van utilitzar-ho com a pretext per declarar la guerra a Espanya el 1739. La guerra va ser anomenada la Guerra de l'Orella de Jenkins.David J. Weber (17 March 2009)
Després que l'almirall britànic Edward Vernon va obtenir una victòria enorme a Portobelo, el general James Oglethorpe, el fundador de Geòrgia, va imitar-lo ràpidament a Amèrica del Nord. El juny de 1740, Oglethorpe i una flota anglesa de set vaixells va aparèixer a Saint Augustine. Com en el setge de 1702, tres-cents soldats i 1.300 residents van trobar refugi en l'interior de les parets del castell. Durant 27 dies els britànics van bombardejar tant el castell com Saint Augustine. Adonant-se que el seu canó no foradava les parets del Castell, Oglethorpe va decidir a fer morir de fam a la gent de Saint Augustine bloquejant l'entrada a través del riu Matanzas i totes les carreteres que arribaven a Saint Augustine. Cap subministrament podia arribar a la ciutat. Amb la moral baixa i escassetat de subministraments per a les pròpies tropes, Oglethorpe va haver de retractar-se. Per tal de protegir la ciutat de setges i bloqueigs futurs, els espanyols van construir el fort Matanzas per guardar l'entrada, la qual podia ser usada com una entrada posterior per evitar el sistema de defensa primària de Saint Augustine.
Ocupació britànica miniatura|Una vista aèria del Castell de San Marcos. El 1763, els britànics van iniciar gestions per prendre el control del castell sense l'ús de la força. Com a part del Tractat de París (1763) després de la Guerra dels Set Anys, Gran Bretanya va obtenir el control de la Florida espanyola a canvi de retornar a l'Havana i Manila a Espanya. El 21 de juliol de 1763, el governador espanyol va entregar el Castell als britànics, que van establir St. Augustine com la capital de la província de Florida Oriental, establert així per la Proclamació reial de 1763.
Els britànics van fer alguns canvis al fort, i el van rebatejar com a fort de St. Mark. Mentre la Gran Bretanya era el poder dominant dins Amèrica del Nord, no es van preocupar pel manteniment del fort en condicions òptimes. Aquesta actitud va prevaldre fins a l'esclat de la Guerra de la Independència dels Estats Units. El fort va ser utilitzat com a presó militar durant la guerra. Entre els presoners hi va haver Christopher Gadsden, el governador-Lloctinent de Carolina del Sud. Va ser també un delegat al Congrés Continental i un brigadier general de l'Exèrcit Continental durant la guerra. Va ser alliberat després d'onze mesos.Daniel J. McDonough, Christopher Gadsden and Henry Laurens: The Parallel Lives of Two American Patriots p.241, Susquehanna Univ. Pr. (2000)