Alec B. Francis (Suffolk, 2 de desembre de 1867 – Hollywood, 6 de juliol de 1934) va ser un actor anglès actiu sobretot durant l'època del cinema mut. Inicià la seva carrera com a actor de repartiment a la Vitagraph per passar poc després a ser una de les principals estrelles de la productora Éclair Film Co. Posteriorment fou contractat durant un temps per la World Film Corporation on actuà en els seus primers llargmetratges per passar després a la Goldwyn Pictures. A partir de 1921, l'actor era prou conegut per actuar com a freelance de múltiples companyies. Durant tots aquests anys va ser un actor de repartiment molt solvent i va actuar de manera constant fins a la seva mort, el 1934, ja en plena època del cinema sonor. La seva dilatada carrera li va permetre treballar amb moltes estrelles del cinema mut com Gloria Swanson, Rodolfo Valentino, Mae Marsh, Mabel Normand, John Barrymore, Norma Talmadge, Louise Fazenda, Clara Kimball Young, Harry Langdon, Clara Bow o Harold Lloyd.
Biografia Home de múltiples oficis Alec Francis Budd (més tard adoptaria el nom artístic d'Alec B. Francis, però apareixeria també com Alec Frances, Alec Francis, Alex B. Francis o Alexander Francis) va néixer l'any 1867 probablement a Suffolk, tot i que altres fonts situen el seu naixement a Londres. El seu avi era d'origen holandès i el seu era un prominent advocat resident al centre de Londres. Va ser educat al Uppingham College, on va estar fins al 1884, i al Mount Mellary Abbey a Irlanda. Per acontentar el seu pare va estudiar dret a Irlanda, però al cap de poc d'exercir en una oficina amb catorze advocats més, va descobrir que no estava fet per a aquell ofici i decidí canviar d'aires. A la dècada de 1890 va aprofitar una oportunitat per dedicar-se a la carrera d'actor unint-se a la companyia itinerant de teatre de J. H. Darnley en una obra on interpretava un detectiu. Després d'un temps combinant la feina d'actor ocasional amb la de “noi per a tot”, Darnley el va contractar per actuar en una de les seves companyies itinerants que recorrien Anglaterra. Després de més de 500 funcions va ser contractat per la companyia de W.H. Kendall amb qui va estar durant dos anys. Allà va participar en obres d'èxit com “The Solicitor”, “The Barrister” o “The Guardsman”. L'èxit va fer que demanés un augment excessiu de sou i fou acomiadat. Incapaç d'acceptar la situació es va allistar durant quatre anys a l'exèrcit amb la Royal Horse Artillery essent destinat a l'Índia i posteriorment Sud-àfrica. Quan va abandonar l'exèrcit va tornar a treballar com a actor participant en diferents produccions a Anglaterra. Després va intentar fer fortuna al Canadà i posteriorment als Estats Units, treballant en molts oficis, des de portar un ranxo a ser cuidador en un hospital, feina que també exercí a l'exèrcit durant la guerra hispano-estatunidenca (1898). Entre altres oficis, també va participar en la construcció del ferrocarril a Illinois, on va estar a punt de perdre un dit en quedar-li atrapat entre dues vies. Finalment decidí reprendre la seva carrera com a actor als Estats Units. miniatura|Retrat de l'actor del 1924 (s'observa l'heterocromia en els ulls) Tot i que no es coneix la data en què va retornar als escenaris, el novembre de 1907 ja es trobava a Randolph (Vermont) actuant amb el nom d'Alec B. Francis en l'obra de teatre "Comning Thro' the Rye" on feia el paper d'un caballer anglès. Va ser durant la gira d'aquesta obra que es va casar amb una de les actrius de la companyia. Altres obres de teatre en què treballà, ja fos a Broadway o de gira, foren "The Girl Question", “The Solicitor”, “The Girl from Kays”, “The Barrister” i “Our Flat”. Va actuar tant en teatre com en òpera còmica o vodevils. Finalment, el 1910 va començar a treballar en el món del cinema dins de la companyia Vitagraph Company of America.
Actor de cinema mut Tal com declararia més tard, el canvi del teatre al món del cinema va ser una decisió sense marxa enrere convençut que el futur estava en el cinema. La primera pel·lícula en que va participar va ser Twa Hieland Lads (estrenada el 19 de juliol de 1910). Puntualment va compaginar el seu treball d'actor amb la direcció d'algunes pel·lícules en les quals també treballava com a actor, com és el cas de The Sheriff's Friend (1911). Es desconeix bona part de la seva filmografia a la Vitagraph, ja que es tracta d'una època en què els actors no apareixien en els títols de crèdit ja sigui perquè els estudis temien que la fama portés a aquests a reclamar sous més alts o perquè l'ofici d'actor cinematogràfic estava mal considerat. De totes maneres, en un reportatge publicat al Motion Picture News el 1917 s'assegurava que l'actor ja havia participat en unes 200 pel·lícules, de les que solament es tenen identificades aproximadament un centenar. El gener de 1912 va ser contractat per la companyia Éclair Film Co., on va ser considerat una de les seves estrelles juntament amb Barbara Tennant, Julia Stuart i Lamar Johnstone. La primera pel·lícula en que va participar en aquesta productora fou Mamie Bolton, estrenada el 16 de gener de 1912. De nou, apart de la feina d'actor també va exercir com a director de diferents pel·lícules i al març de 1912 la revista Moving Picture News esmentava que una de les dues companyies d'actors de l'Éclair estava dirigida per Francis. És desconeix, en la majoria de casos, quines pel·lícules va dirigir estant documentades Suffrage and the Man (1912) i A Living Memory (1912). La feina d'actor podia ser perillosa i per exemple el 1914 va estar a punt de morir asfixiat dins d'un taüt on representava que s'hi havia d'estar durant una escena, i que després no hi havia manera d'obrir-lo. A l'Éclair s'hi va estar fins que un incendi va arrasar els estudis de la companyia a Fort Lee el 19 de març de 1914. Mentre es rodava la pel·lícula The Gentleman From Mississippi, protagonitzada pel mateix Francis, un incendi va afectar l'estudi, el magatzem de pel·lícules i el laboratori. Com a conseqüència del foc, l'Eclair va decidir prescindir de la companyia dels actors de Fort Lee entre els quals, a part de Francis, hi havia Oscar A.C. Lund, Barbara Tennant, Bert Starkey i Stanley Walpole. El productor de l'Éclair, Jules Brulatour, va fer construir un nou estudi, el més modern del moment, de cinc acres i amb mesures antiincendis que va anomenar Peerless Studios. Mentrestant, Francis, després d'un breu retorn al teatre, fou contractat, igual que els altres actors de l'Éclair, per la Peerless-World per actuar dins de les companyies productores de la World Film Corporation.miniatura|Alec B. Francis en un fotograma de la pel·lícula Earthbound (1920).La World Film Corporation, creada per Lewis J. Selznick, era la companyia distribuïdora de diferents productores dirigides pel mateix Selznick (Equitable Pictures), per Jules Brulatour (Peerless Pictures) i per William A. Brady (Shubert Pictures i William A. Brady Productions). La seva arribada va coincidí amb la del director francès Maurice Tourneur i Francis protagonitzaria les primeres pel·lícules americanes del director. De les pel·lícules en que actuà amb aquesta distribuïdora es poden destacar The Wishing Ring: An Idyll of Old England (1914), Alias Jimmy Valentine (1915) o The Yellow Passport (1916). Fins a l'any 1917, Francis va actuar en 33 pel·lícules, sobretot per a les productores de Brady i Brulatour. A mitjans de 1917 degué deixar la World ja que entre l'abril i el desembre de 1917 no s'estrena cap pel·lícula on ell aparegui en el repartiment. El setembre del 1917 és seleccionat per la Goldwyn Pictures Corporation per al càsting de The Cinderella Man (1917) amb Mae Marsh i Tom Moore. A rel de la pel·lícula és contractat per aquesta companyia per intervenir en diverses produccions rodades al voltant de Nova York, com The Venus Model (1918) amb Mabel Normand o The Face in the Dark (1918) de nou amb Mae Marsh. Aquell 1918, Samuel Goldwyn va comprar la productora Triangle situada a Culver City i aquell hivern hi traslladà la companyia. Com a conseqüència, Francis es traslladà a viure a llarg termini a Califòrnia. La seva primera pel·lícula allà fou Spotlight Sadie (1919). Fins al 1921, moment en què s'estrena la darrera pel·lícula (A Voice in the Dark (1921)), realitzarà 22 pel·lícules per a la Goldwyn, algunes molt populars com The Pest (1919) amb Mabel Nornand, o The World and Its Woman (1919) amb Geraldine Farrar. A partir de 1920, però, començà a realitzar pel·lícules amb altres productores i al 1921 s'establí com a freelance actuant per companyies com la Robertson-Cole, la Famous Players – Lasky (futura Paramount), la Fox o la Metro.
Malgrat ser sobretot un popular actor secundari, la pel·lícula The return of Peter Grimm (1926) i el subseqüent film de la Fox, The Music Master (1927), van convertir Francis en el que en un article es va anomenar “una estrella als seixanta” aconseguint uns guanys d'uns 70.000 dòlars l'any 1929. Altres pel·lícules molt populars d'aquella època en què Francis intervingué foren Beau Brummel (1924) amb John Barrymore, The Circle (1925) de Frank Borzage, 3 Bad Men (1926) de John Ford o Camille (1927) de Fred Niblo. La seva darrera pel·lícula muda va ser The Companionate Marriage (1928) d'Erle C. Kenton. Tot i que la seva carrera es centrà en el cinema, mai va deixar completament el teatre tot i que actuant d'una manera més aviat amateur. Així, per exemple consta que el 1921 actuava en l'obra “Mrs. Dane’s Defense” amb la companyia Caravan Players. Posteriorment, el 1923, li van proposar de tornar al teatre amb l'obra “The Old Soak” però ell va decidir continuar en el món del cinema. Finalment, també consta que el 1928 va actuar en un vodevil d'un sol acte escrit per ell mateix titulat “Scandal”.
El pas al sonor La primera pel·lícula sonora en què Francis va participar va ser The Little Snob (1928). L'actpr va fer fàcilment la transició cap al cinema sonor actuant, per exemple, en la primera pel·lícula de misteri completament parlada, The Terror (1928), o a pel·lícules com The Sacred Flame (1929) amb Lila Lee o Mata Hari (1931) amb Greta Garbo. Les publicacions de l'època destacaven que gràcies a la seva formació teatral no tenia cap problema de veu per participar en el cinema sonor. Tot i això, el seu accent marcadament britànic va fer que alguna interpretació resultés poc creïble, com a The Case of Sergeant Grischa (1930) en què interpretava un general alemany. Poc després va començar a tenir problemes de salut. El 9 de novembre del 1931 va desaparèixer durant el rodatge de Mata Hari (1931). El van trobar tres dies més tard, despentinat i confús en un menjador a Ventura (Califòrnia), aparentment afectat d'amnèsia, la qual es va atribuir a un excés de feina o a un atac de nervis. Durant aquell temps havia vagat pels suburbis de la ciutat fins que el propietari d'un restaurant el va reconèixer en demanar-li uns ous amb pernil. El van portar a l'hospital i uns dies després va tornar al rodatge per completar les darreres escenes de la pel·lícula. Encara va participar en pel·lícules destacades com Arrowsmith (1931), dirigida per John Ford, Alice in Wonderland (1933) o Oliver Twist (1933). La darrera pel·lícula en que va participar, finalitzada molt poc abans de morir, va ser Outcast Lady (1934).
Vida personal: algú popular entre la comunitat d'actors