El test de la casa es fa a partir de dibuixos representatius de cases realitzats per infants.
El dibuix de la casa és un element recurrent i d'alta presència en els dibuixos infantils. Això podem associar-ho a l'expressió gràfica d'un fort sentiment intern com és el de la necessitat i desig de viure protegit per la seguretat de la casa i evitar els perills del món exterior. Així, els nens representen o projecten sobre el paper la seva pròpia forma de vida, els vincles afectius que l'uneixen a la seva família i també la seva relació amb el món exterior. El dibuix de la casa pot estar ja present amb esbossos molt esquemàtics i simples en nens de quatre a cinc anys. Evidentment, aquest primer tipus de dibuix ens proporcionarà una informació encara molt pobra donada l'escassetat d'elements interpretatius, encara que és possible que ja puguem trobar algun tret significatiu. És a partir dels 6 anys, de mitjana, quan la casa comença a mostrar-nos detalls més variats. Pot ser gran, petita, molt o poc elaborada i presentar elements afegits diversos (arbres, plantes, animals, núvols, xemeneies, fum, etc.). És llavors quan podem procedir a una anàlisi més detallada.
Igual que ocorre amb altres tests projectius, sol ser bastant ben acceptat pels nens en considerar-ho poc intrusiu i relativament simple. Alguns d'ells poden mostrar algunes resistències excusant-se en la seva poca habilitat amb el dibuix. Quan això ocorri cal tranquil·litzar-los i fer-los veure que, en tot cas, no jutjarem la qualitat del seu dibuix i que pot efectuar-ho com millor li sembli.
Sigui com sigui, el test de la casa pot aportar informació valuosíssima sobre els diferents aspectes del temperament del nen així com del seu món emocional i la forma amb la qual es relaciona amb l'ambient extern.
Aplicació del test És molt simple. N'hi ha prou amb donar les indicacions al nen perquè efectuï el dibuix d'una casa. Pot ser qualsevol que ell desitgi però hem de procurar no influenciar-ho de cap manera amb algun comentari o resposta. Les instruccions verbals poden ser alguna cosa així com: “Dibuixa una casa qualsevol, com se t'ocorri. Fes-ho com millor et sembli". Si el nen ho desitja, després pot acolorir-la. S'ha de disposar de paper en blanc (DIN A4), llapis (núm.2), llapis de colors, goma d'esborrar i una maquineta.
No hi ha temps límit i el dibuix es donarà per conclòs quan així ho determini el nen.
Consideracions generals La interpretació d'un dibuix infantil ha de basar-se en aproximacions estadístiques, és a dir, en què la presència d'una determinada característica del dibuix s'associï amb una elevada probabilitat de presentar un tret de temperament o personalitat concret. Des de la psicoanàlisi s'apunten també certes interpretacions basades en la seva teoria. No obstant això, en cap dels dos casos, es tracta d'una ciència exacta i, per tant, cal ser prudents en la interpretació d'aquestes proves. De totes maneres, aquesta reflexió no ha de fer-nos perdre de vista la gran utilitat d'aquestes proves com a canal comunicatiu i de connexió amb el món interior infantil. Les dades han d'analitzar-se en conjunt i no tan sols a partir d'elements individuals. S'ha de tenir en compte, a més, que el nen és un ésser en desenvolupament, en constant canvi i no sempre és fàcil determinar què pensa i per què actua de determinades maneres. És possible que molts dels elements que apareguin en el dibuix siguin a causa de circumstàncies recents i temporals viscudes pel nen i no a conseqüència de la presència d'un tret de personalitat concret i estable. Per exemple, un nen pot pintar una casa amb cavalls perquè recentment ha muntat en algun després d'una excursió i li ha agradat. En aquest cas, el nen projecta principalment les vivències d'una experiència recent i no una característica de personalitat estable, si bé podem interpretar que hi ha una predisposició cap a la recerca de llibertat, ànsies d'aventura o escapar del quotidià. Les diferents característiques del nen que es poden anar suposant de l'anàlisi d'aquesta prova, només tenen validesa mentre siguin complementades amb altres proves o observacions. Per tant, només és possible formular hipòtesis de treball que després s'han de contrastar amb altres proves. La peculiaritat de cada nen, de cada cas, fa molt difícil establir el mateix significat fins i tot per a dibuixos molt semblants. D'aquí la necessitat que aquest tipus de proves siguin subordinades o complementàries d'altres més objectives. Les interpretacions del dibuix hauran de tenir en compte l'edat del nen. Una mateixa característica pot tenir diferents significats segons l'edat.
Claus interpretatives Casa gran. Sol associar-se a alegria i benestar. El nen que la dibuixa probablement és extravertit, amb capacitat per mostrar-se afectuós i amigable. Casa seva és acollidora i està sempre oberta per als seus amics. És símptoma, també, que la casa és interioritzada com a confortable i càlida. Tanmateix, tot això ha de confirmar-se segons la disposició i forma dels altres elements del dibuix. Casa petita. En aquest cas podria trobar-se amb l'expressió d'introversió, necessitat d'autoprotecció contra el món extern. Segons l'edat del nen, timidesa, dificultat en les relacions amb els seus iguals, pors i/o sentiments d'inferioritat. Tot això vindrà confirmat per la grandària relativa i la presència i forma dels altres elements. Casa alta. Quan la casa representada és excessivament allargada en la seva altura poden ser signes de necessitat de créixer, si es fes major d'aconseguir la vida adulta. És propi d'alguns nens amb problemes afectius a casa i que desitgen fer-se adults per emancipar-se. Casa baixa. Les cases que són baixes, amb escassa distància entre sòl i sostre respecte a la seva amplitud, s'associa a sentiments d'opressió, angoixa, preocupació, malestar al domicili actual, especialment si es presenten sense la línia del sòl o es presenten deformades o inacabades. Casa de dos nivells. Si s'efectua a una edat inferior als 9 o 10 anys pot estar associada a un bon nivell cognitiu. Nen sensible, observador, detallista i amb bona relació familiar i exterior. Dibuixa un castell o casa amb forma de castell. Pot interpretar-se de diferents formes i segons edat i característiques del nen. D'una banda, es pot estar davant d'un nen amb gran imaginació que li agrada somiar i crear llocs i personatges, però també pot denotar un caràcter fort amb ànsia de poder. De la disposició dels altres elements dependrà la interpretació. En nens majors pot significar protecció i fugida del món real, necessitat de defensar-se d'elements externs que són vists com a perillosos o indesitjables. Dibuixa una casa de camp. Sol estar relacionada amb desitjos de recerca de tranquil·litat, vida afable i fugida del món urbà ple de sorolls i presses. Pot també indicar sensibilitat, gust per les arts plàstiques i necessitat de fugir del material. Casa dibuixada a la llunyania. Si es representa amb una grandària petita i envoltada de paisatge amb riquesa de detalls, pot significar sentiments de tristesa, enyorança o "allunyament emocional" pel que fa a la família. El nen pot simbolitzar així la seva desesperança a causa d'un canvi recent o allunyament i/o pèrdua d'algun ser estimat. També pot denotar una sensibilitat especial i la necessitat de fugida del món quotidià. Casa vallada o amb cèrcol. A mesura que el tancament de la casa sigui més evident, tant més hauria de ser el nivell d'introversió i desconfiança cap a l'exterior expressat pel nen. Si a més ens trobem amb formes punxegudes en les tanques o murs, pot significar defensa agressiva, és a dir, la disposició a defensar costi el que costi el nostre territori de la invasió d'estranys. Casa amb jardí. En general, és un signe positiu si la seva distribució és proporcional a la grandària de la casa. Pot simbolitzar el gust pels espais oberts, les activitats a l'aire lliure, la naturalesa i els animals. És propi de nens amb personalitat extravertida (si no apareixen reixats o murs), amb sensibilitat i obertura cap als altres.
Anàlisi detallada dels diferents elements La porta La porta representa l'accés a l'habitatge, és l'element que regula l'entrada a l'espai vital, però també és la sortida i el contacte amb el món exterior. La seva presència, forma i grandària ve a donar informació vital sobre com el nen projecta les seves relacions amb l'ambient. Casa sense porta o porta molt petita. Excepte al fet que es degui a una distracció del dibuixant, ometre la porta significa un bloqueig, una necessitat de trencar les relacions amb el món extern, introversió, aïllament de les pressions externes que són viscudes com a agressives o indesitjables. També timidesa i necessitat d'autoprotecció. Necessitat de disposar del propi espai sense interferències d'altres persones. Porta molt gran. Sol associar-se a necessitat i fins i tot dependència dels altres. La persona es percep amb limitacions per desembolicar-se en la vida quotidiana, buscant i necessitant l'ajuda de l'entorn per a continuar endavant. També pot indicar generositat extrema, persones sense secrets. Porta tancada, draps i panys. En general pot associar-se a introversió, evasió del món exterior. També necessitat de protegir el seu àmbit més íntim. En nens petits la porta tancada és una forma de protegir-se de les seves pròpies pors. No obstant això, cal tenir en compte que és bastant habitual que la porta es presenti tancada en aquest col·lectiu atès que la representació d'una porta oberta requereix major habilitat en el dibuix. En general i depenent de l'edat, els símptomes d'introversió serien més evidents si la porta a més presenta pany, draps o elements que reforcen la seva solidesa (pedres, ferros, etc.). En aquest últim cas a més podem especular amb sentiments de culpabilitat i un cert temor a ser vist o jutjat. Porta oberta. Persona o nen obert, extravertit, amb capacitat i gust per les relacions socials i la comunicació. Probablement amb seguretat en si mateix i confiança en l'entorn. Rarament aquesta característica es presentarà en els nens més petits atès que no disposen encara del domini necessari en el dibuix. Dues portes. Quan se situen en dos laterals diferents de la casa poden simbolitzar la confrontació entre els pares o dues persones del cercle familiar que amenaça ruptura o que així ho visqui el nen. Porta discreta situada al costat o amb dificultat per veure-la. Persona selectiva. Que tria detalladament a les seves amistats. Prudent, que li costa donar confiança als estranys. També denota sentit crític i de difícil obertura cap a persones alienes al seu entorn més proper.
Les finestres Les finestres sol dir-se que representen els ulls de la casa atès que a través d'elles es contempla el que succeeix exteriorment. Però també constitueixen un element a partir del qual podem ser observats en la nostra intimitat per agents externs. En definitiva la presència, forma i grandària de les mateixes venen a donar pistes de com viu i es comunica el nen amb el mitjà extern. Casa sense finestres. A partir dels 5 o 6 anys pot indicar-nos que el nen té la sensació que no pot afrontar la realitat externa. Se sent pressionat en el seu ambient familiar i íntim. Pot ser que hi hagi manques afectives, rigidesa en l'educació parental o excessiva sobreprotecció. Si a més s'observen barrots o creus en la finestra, la casa és sentida amb desgrat o la rebutja. Finestres grans o obertes. Són pròpies de nens curiosos, amb obertura cap al món exterior, amb necessitat d'aprendre, capacitat d'observació i sense pors a les valoracions dels altres. Finestres petites i/o tancades. Segons la seva grandària i forma poden significar protecció cap als altres, introversió, necessitat d'apartar-se dels ulls indiscrets que puguin observar-los i prudència en les relacions amb altres persones. Són habituals en nens petits adquirint major significació en adolescència i edat adulta.