Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà. Adquirí la condició de capital del Comtat d'Empúries després del trasllat des de la veïna Sant Martí d'Empúries, més exposada als atacs des del mar, esdevenint així l'autèntica capital medieval de l'Empordà durant els segles de més esplendor polític d'aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom. Castelló fou una vila important. Deu ser per això que la gent dels altres pobles de la comarca deien: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris». El seu ric passat medieval afavoreix que, cada any, a mitjans de setembre se celebri el Festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i teatrals, conferències de temes medievals i exposicions.
El gentilici d'aquest municipi, en les seves diferents formes, és castelloní, castellonina, castellonins, castellonines, gentilici que comparteix amb Castelló de Farfanya, a la Noguera.
Geografia Llista de topònims de Castelló d'Empúries (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Castelló és sobre un turó d'uns 17 metres d'alçada al bell mig de la plana al·luvial, a la riba esquerra del riu La Muga i a uns 4 km del mar.
El terme municipal està dividit en dues parts: la que originàriament era el nucli del municipi i, a uns 2 km en línia recta, un complex turístic arran de mar anomenat Empuriabrava. Empuriabrava disposa d'una llarga platja i és una de les marines residencials més grans del món, amb uns 24 km de canals navegables i amb 5.000 embarcadors privats. A l'estiu es multiplica la població a causa de la gran afluència de turistes, podent arribar a una població real d'uns 75.000 habitants.
En els últims anys han sorgit també altres urbanitzacions com ara Mas Nou, que és a l'altre costat de la carretera de Roses, i queda separada d'Empuriabrava, i Castelló Nou que també resta separada, en aquest cas del nucli antic, per la mateixa carretera.
La carretera de Roses (C-260) la comunica amb el cap de comarca, Figueres (a 10 km), per on passen la carretera N-II i l'autopista AP-7, i amb la vila de Roses (a 10 km). Una línia regular d'autobusos comunica la vila amb els municipis d'aquest important eix comarcal.
Història Es creu que en els turonets on es troba la vila de Castelló hi existí alguna «villa» o gran explotació agrària d'època romana. Jeroni Pujades, parla de l'existència de dues làpides romanes, ceràmica i monedes de la mateixa època. Aquestes restes avui es troben desaparegudes. En els darrers anys s'han trobat restes prehistòriques prop del nucli de la vila. Es tracta de destrals neolítiques de pedra polida. També es trobaren un grup de sitges, que podrien ser pre-romanes.
Edat mitjana El fet que no té directament contacte amb el mar, sinó més aviat amb els aiguamolls, propicià que vers els fos nova residència dels comtes d'Empúries, esdevenint la nova capital del Comtat d'Empúries, quan abandonaren Sant Martí d'Empúries donat que estava massa exposada als atacs dels pirates. D'aquesta manera va esdevenir l'autèntica capital medieval de l'Empordà durant els segles de més esplendor polític d'aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom.
Durant l'alta edat mitjana el nucli urbà de Castelló ocupava el puig Salner, prop de l'església de Santa Maria. Durant la baixa edat mitjana, en créixer la població i l'activitat artesanal-comercial la vila s'eixampla i el centre passà a ser la «plaça dels Homes», on hi havia la casa de la vila i l'antiga llotja del Mar. Cal tenir en compte que tant el nucli alt-medieval com el baix-medieval foren circuïts per la muralla. Aquest recinte murat resta limitat a llevant pel rec del Molí, que segueix els antics valls i a ponent pel «carrer de la Muralla».
A partir del comencen a aparèixer alguns barris situats a extramurs. La vila posseïa dos hospitals, l'Hospital Major o de Santa Llúcia, prop de l'església, i un hospital de mesells al barri de Sant Llàtzer, extramurs. De l'època medieval han quedat pocs edificis (de l'Hospital Major no en queda cap resta). Alguns foren reconstruïts durant els segles i , com la casa de la Canònica, la casa del monestir de Sant Pere de Rodes i alguns convents.
El primer document conegut que parla del lloc de Castelló és de l'any 879. Es tracta de l'acta d'un judici celebrat «in villa castilione in territorio Petralatense» en presència de Delà, comte d'Empúries, i de Teotari, bisbe de Girona. S'havia de dirimir la possessió de quatre cel·les monàstiques, situades al comtat de Peralada, que es disputaven els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès. Una d'aquestes esglésies era Sant Joan Sescloses emplaçada a la riba occidental de l'estany de Castelló. Aquesta església és avui una simple ermita que pertany a la parròquia de Castelló però es troba dins el terme de Vilanova de la Muga. Aquest document mostra que ja en el Castelló devia ser un lloc força important pel fet de celebrar-s'hi un judici d'aquestes característiques.
Edat Moderna i Contemporània miniatura|El terme de Castelló d'Empúries al 1748. Durant l'edat mitjana Castelló vivia principalment del comerç, l'artesania i l'administració derivada dels comtes. L'agricultura estava poc desenvolupada. Durant els segles , i part del l'agricultura i la ramaderia varen ser les activitats econòmiques més importants.
Des de l'edat mitjana havia comptat amb una important activitat musical, que es va mantenir durant l'edat moderna, amb una capella musical pròpia, gràcies a la col·laboració entre la parròquia i l'ajuntament. Així, va disposar d'un mestre de capella, tres beneficiats músics i la col·laboració esporàdica d'una cobla de quatre ministrers. Dels músics que van ser-ne mestres, destaca Pau Rosés, a inicis del selgle XVIII. L'important orgue neoclàssic de la catedral és testimoni d'aquella rica vida musical de la capella.
Durant la segona meitat del es va viure la transformació derivada del turisme, principalment amb la construcció de la marina residencial Empuriabrava i totes les activitats econòmiques que ha generat, com ara construcció, hostaleria, comerç, immobiliària, nàutica, esports, gestió administrativa...
Capital del Comtat d'Empúries miniatura|Escut d'armes dels comtes d'Empúries: faixat de sis peces, or i gules. L'any 945 el comte Gausfred I d'Empúries feia donació al monestir de Sant Pere de Rodes de tot l'estany de Castelló amb els seus drets de pesca. De l'any 1007 és la primera notícia documentada sobre l'existència de l'església de Santa Maria de Castelló. Es tracta d'una compra feta pel bisbe de Girona Odó als esposos Tedmar i Truitel la d'un alou del terme de Castelló que comprenia diversos monticles, dues llacunes i dos estanys anomenats «Ded» i «Bona conca». La propietat limitava, en diferents punts, amb terres de Sancta Maria de Castilione. Es creu que el trasllat de la capital del comtat de Sant Martí a Castelló fou degut als saquejos dels normands i de pirates que feren a Sant Martí pels volts de l'any 860. Alguns autors consideren que fou el comte Sunyer II qui traslladà la seva residència a Castelló; mentre d'altres suposen que aquest fet es produí en temps del comte Gausfred I. Tot i això l'establiment definitiu de la capital a Castelló no es produí fins a l'any 1078, a la mort del comte Ponç I. En els documents anteriors a aquesta data Castelló s'esmenta com un territori del comtat de Peralada (que depenia del d'Empúries). Ponç I deixà com a comte d'Empúries al seu fill Hug II, mentre l'altre fill, Berenguer, era nomenat senyor de Peralada, però depenent del seu germà. A partir d'aquest moment Peralada deixa de sortir en els documents com un comtat i aquest fet propicià la naixença de Castelló com a capital.
Primera nissaga comtal esquerra|miniatura|Hug IV d'Empúries i Pero Maça durant la Croada contra Al-Mayûrqa. El comte Gausfred I fou qui separà els comtats d'Empúries i del Rosselló. Hug I heretà Empúries. El seu fill Ponç I i el seu net Hug II propiciaren una etapa de tranquil·litat i prosperitat pel -comtat. L'any 1035 el comte Hug I va vendre a la seva esposa, la comtessa Guillema, dos importants alous dels termes de Castelló i de Roses. Més tard, la comtessa cedia aquests dos alous i altres possessions al bisbe de Girona. D'aquesta forma anava creixent la importància del bisbe dins el comtat d'Empúries fet que, amb el temps, havia de ser fatal per a la primera dinastia comtal emporitana.
El comte Hug II fortificà la vila de Castelló amb un recinte murat. El govern de Ponç Hug I fou poc favorable pel comtat degut als enfrontaments amb Ramon Berenguer III de Barcelona, els veïns senyors de Peralada i la Seu de Girona. Ponç Hug s'hagué d'humiliar davant els comtes de Barcelona, que s'erigiren en protectors dels feudals menys forts. Durant el govern d'Hug IV el comtat participà en la Tercera Croada, a la batalla de les Navas de Tolosa i, potser, a la de Muret. També participà en la conquesta de Mallorca. El comte hi anà al front d'un gran nombre d'empordanesos i hi morí. Molts dels seus súbdits es quedaren a l'illa per a repoblar-la.
Hug V s'enemistà molt amb Jaume el Conqueridor doncs fou un dels principals elements de la lliga de barons agreujats amb el rei. El comte arribà a assetjar Figueres amb el seu exèrcit i s'endugué les portes d'aquella vila reial a Castelló. Després d'una forta lluita armada Hug V fou vençut al Voló, junt a Dalmau de Rocabertí, i s'hagué de sotmetre.
Durant la invasió francesa del 1285 el comte s'identificà plenament amb la causa de Pere el Gran i lluitaren plegats. Ponç Hug IV també lluità amb Jaume el Just en la guerra de Sicília, però s'enemistà amb els bisbes de Girona que l'acusaven d'haver intentat enderrocar el seu castell de la Bisbal. També empitjoraren les relacions amb el comte de Barcelona quan apujà el preu de la sal de Castelló que es venia als súbdits del rei o de l'església i impedí l'exportació de viandes a terra reial. Tot plegat donà lloc a llargs processos davant la justícia reial. L'any 1305 una galera d'Empúries apressà, en la costa d'Andalusia, 65 súbdits del soldà de Granada, aliat de Jaume el Just en aquells moments. Aquest fet ho empitjorà tot. El rei preparà un exèrcit contra Empúries i el comte no tingué més remei que sotmetre's, a causa del fet que les seves rendes estaven totalment embargades pels jueus.
Segona nissaga comtal