A l'antiga Grècia, la novel·la com a gènere literari sembla haver-se desenvolupat, si s'obliden precedents en la literatura de l'antic Egipte com la Història de Sinuhé (), ja a l'època hel·lenística; el fragment més antic conegut és la novel·la de Ninos i Semíramis, de la segona meitat del , però va florir especialment a partir del renaixement aticista del .
Característiques La novel·la grega antiga és pobra a l'hora de desenvolupar els seus personatges si ho comparem amb les novel·les romanes, les orientals o les novel·les occidentals actuals. Això va ser a conseqüència de la visió individualista típica de la burgesia grega, però és rica en els arguments. Els seus antecedents es poden veure a les Històries milèsies d'Aristides, relats breus i picants que van escandalitzar els parts, a la manera de Decameró de l'època, quan els van descobrir entre el botí després de la derrota romana de Cras a Carres, l'any , però també en les epopeies; de fet, n'hi ha que consideren l'Odissea d'Homer la primera novel·la grega, però per això cal negligir el fet que està en vers. Com a les novel·les occidentals, les gregues van néixer de la degradació dels mites èpics, primer en forma de novel·la històrica i després en forma de novel·les més o menys verídiques de viatges perillosos. Dels seus autors en sabem ben poc, només que solien tenir connexions amb Orient; paradoxalment, el més característic de les novel·les gregues és el seu caràcter no grec, potser perquè les colònies gregues havien estès molt el seu domini i la cultura grega era una amalgama de cultures orientals i occidentals. Però el realment propi de l'argument d'aquestes novel·les era la separació de dos amants que, després de moltes aventures i perills, s'acaben retrobant en un final feliç i idíl·lic, que conclou l'obra.
Repertori Es conserven cinc novel·les gregues completes: Quèreas i Cal·lírroe, de Caritó d'Afrodísias (mitjan ), una història d'amor d'ambientació històrica Leucipe i Clitofont, d'Aquil·les Taci (final del ), una història d'amor entre dos joves Les Etiòpiques, d'Heliodor d'Èmesa (final del ), una història d'amor entre Teàgenes i Cariclea, una princesa etíop Dafnis i Cloe, de Longus (), una història d'amor d'ambientació pastoral Les Efesíaques, de Xenofont d'Efes (), una història d'amor entre dos joves efesis, Àntia i Habròcomes
També es pot considerar una novel·la la Història vertadera de Llucià de Samòsata (), una història entre la fantasia i la ciència-ficció.
A aquestes s'hi ha d'afegir algunes conegudes més parcialment, bé sigui per troballes papiràcies, resums d'altres autors o traduccions a altres idiomes: Conegudes per fragments papiracis: , coneguda per dos fragments papiracis, és la novel·la grega més antiga de què es té coneixement, datable de cap al . , coneguda per uns fragments d'un còdex que conté Cal·lírroe de Caritó i per un fragment papiraci , coneguda per un fragment papiraci , coneguda per diversos fragments papiracis i per uns mosaics, posteriorment fou adaptada i traduïda al persa per Onsorí i a altres idiomes Les de Lol·lià, conegudes per diversos fragments papiracis , novel·la coneguda per un fragment papiraci, i inspirada en la biografia del faraó Sesostris, conegut per les Històries d'Heròdot , coneguda per un fragment papiraci , coneguda per un fragment papiraci , coneguda per un fragment papiraci Conegudes per traduccions i resums: Les , de Iàmblic de Calcis (mitjan ), suposadament conservada en un manuscrit destruït en un incendi el 1671, se'n conserva un resum a la Biblioteca de Foci. Les metamorfosis, de Luci de Patres (?), reelaborada en llatí per Apuleu en L'ase d'or () i en grec per un Pseudo-Llucià en , d'Antoni Diògenes (), coneguda per un breu resum a la Biblioteca de Foci i altres referències, a més de qualque troballa papiràcia La , del , perduda però coneguda per diverses versions medievals
També es poden considerar pròximes a la novel·la les biografies () fantàstiques, com ara les pseudobiografies mitologitzades d'Alexandre el Gran, que fossilitzaren en el Romanç d'Alexandre de Pseudo-Cal·lístenes, datable cap al i que va donar lloc a moltes de versions a l'edat mitjana; en aquesta categoria hi entren molts de texts del cristianisme primitiu, com ara els Fets dels apòstols, els Evangelis, les hagiografies i, a tall d'exemple, les Pseudoclementines. A l'origen de la novel·la també s'hi poden situar els Contes milesis d'Aristides de Milet (), una col·lecció d'històries breus d'amors i aventures, i el gènere de la sàtira menipea, una forma de narració fantàstica de la qual són exemples l'Apocolocintosi de Sèneca i el Satíricon de Petroni, totes dues pertanyents a la literatura llatina.
Bibliografia
Vegeu també Novel·la bizantina
Enllaços externs Perseus Digital Library conté algunes de les novel·les conservades