La Torre de la Guíxola, també coneguda com a Torre del Brunet, és una torre de telegrafia òptica construïda a mitjan segle XIX al municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages). Està protegida com a bé cultural d'interès local (BCIL) i forma part de l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. La seva singularitat rau tant en la funció de torre de comunicació militar com en l'existència d'un fossat defensiu, un element força inusual en aquest tipus de construccions.

Descripció La torre s'aixeca en un petit turó de 420 m d'altitud, envoltat de bosc i en posició estratègica prop de la carretera de can Maçana (BP-1101), que constitueix un històric pas de comunicació.

És una torre quadrada de tipus militar, amb planta baixa i dos pisos (l'últim esfondrat). A la part superior hi havia un terrat de forma circular, destinat a sostenir el mecanisme telegràfic. L'edifici conserva un cos rectangular defensiu adossat al cantó nord-oest (9,5 × 4,5 m) amb espitlleres, que feia funcions de reforç militar.

Les façanes exteriors són de pedra irregular escairada, combinada amb fragments de maó i tàpia, i els murs interiors estaven arrebossats. Els pisos es separaven per cornises de lloses i la porta principal, situada al primer pis del mur sud, s'accedia amb una escala de fusta que es retirava per seguretat. També hi ha diverses espitlleres a les parets.

Un dels trets més singulars de la torre és el seu fossat perimetral, d'uns 5 m d'amplada i 2 m de profunditat, excavat a la roca i en part folrat amb murs de contenció. Es creu que originàriament hi havia un pont llevadís per salvar-lo. L'existència d'un fossat en una torre telegràfica és excepcional, tot i que documentada en algun altre cas.

Actualment la torre es troba en estat ruïnós: les cobertes s'han esfondrat, les bigues de fusta es troben malmeses i les façanes presenten esquerdes i despreniments. El fossat està parcialment cobert de bardisses.

Es tracta de la torre número 79 de la línia de telègraf òptic existent entre Barcelona i Manresa, Cardona i Solsona. Aquesta torre es comunicava amb la de can Maçana (Massana) del Bruc que tenia el número 41 de la línia de Barcelona a Lleida i situada a 7'4 km i la de Puigterrà a Manresa, situada a 6'8 km.

Funció i xarxa telegràfica La Torre de la Guíxola formava part de la xarxa de telegrafia òptica militar construïda a Catalunya entre 1848 i 1849, sota la direcció del brigadier José Maria Mathé i impulsada pel capità general Manuel Pavía. El sistema es basava en la posició combinada d'una bola i una barra al terrat de la torre, que permetia transmetre missatges numèrics descodificables mitjançant un diccionari.AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). "La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión", Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Universitad de Barcelona. Scripta Nova.

La torre era una torre "frontissa", ja que enllaçava dues línies la línia Barcelona – Lleida i la línia Solsona – Manresa.

A més de la funció comunicativa, la torre tenia un valor estratègic, ja que controlava el coll de can Maçana, un dels principals passos cap a l'interior de Catalunya al .

La xarxa de telegrafia òptica va tenir una vida curta: es va inaugurar el 1849 i fou oficialment donada de baixa el 1862, arran de la implantació del telègraf elèctric.

Antecedents medievals Diversos indicis i la documentació històrica suggereixen que la torre telegràfica del segle XIX es va construir al mateix emplaçament d'una antiga torre medieval. Aquesta hipòtesi és recolzada per l'historiador Jaume Capdevila,CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 9-10, 17-19, 23, 24, 33, 34, 63, 75, 78, 158. que planteja que la torre del segle XIX podria haver aprofitat fonaments medievals i fins i tot el fossat original.

Ja al , la torre apareix esmentada amb el nom de Guíxola, vinculada a la família Ça Guíxol, pagesos que exercien funcions de vigilància militar. També hi havia una estreta relació amb el mas Puig o Podio, documentat des del 1256, i amb el castell de Guardiola, centre feudal de la zona.

El turó de la Guíxola és allargassat, amb dos pics separats per uns 150 m. En cadascun s'hi hauria aixecat una torre: a l'extrem est, el mas Puig de l'Escuder, amb possible funció defensiva, i a l'oest, la torre de la Guíxola pròpiament dita. Aquest sistema complementava la defensa del terme del castell de Guardiola, amb torres encarregades de controlar els camins de can Maçana i d’Igualada.

Alguns autors, com Albert Benet, han proposat que la torre de la Guíxola podria correspondre a una “guardiola” esmentada ja el 978 en la descripció del terme antic de Manresa, tot i que la identificació no és del tot segura.BENET CLARÀ, Albert (1985) Història de Manresa, dels orígens al segle XI, Manresa, p. 69.

Noms i protecció La torre és coneguda amb els noms de Torre de la Guíxola i Torre del Brunet. Està inclosa al catàleg de béns protegits del POUM de Sant Salvador de Guardiola. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC), gestionat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Vegeu també Castell de Guardiola Sant Salvador de Guardiola Xarxa de telegrafia òptica a Espanya

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Sant Salvador de Guardiola Categoria:Torres del Bages Brunet