El Programa PISA de 2003 va incloure una enquesta complementària sobre les polítiques i pràctiques nacionals per ajudar els estudiants immigrats a aconseguir el domini de la llengua d'instrucció.OECD 2007 Els resultats són recollits al capítol 5 "Policies and practices to help immigrant students attain proficiency in the language of instruction". Les principals conclusions d'aquest capítol sobre polítiques i pràctiques són: Gairebé tots els països que van completar el qüestionari ofereixen classes als adults nouvinguts. En alguns països europeus, la participació en classes d'idiomes és obligatori i el no assistir a aquests programes pot resultar en sancions. La majoria dels països recopilen informació sobre les competències lingüístiques de l'alumnat immigrant durant l'educació pre-primària (ISCED 0) o primària (ISCED 1). Molt pocs països ofereixen suport lingüístic sistemàtic basat en un currículum explícit en l'educació pre-primària (ISCED 0). El mètode més generalitzat per donar suport als alumnes immigrants amb coneixements limitats de l'idioma d'instrucció és la immersió, amb el suport sistemàtic al llenguatge en l'ensenyament primari (ISCED 1) i secundari (ISCED 2). Diversos països ofereixen programes d'immersió amb una fase preparatòria per als alumnes acabats d'arribar. Aquest enfocament s'adopta més en l'educació secundària inferior (ISCED 2) que en l'educació primària (ISCED 1). Els programes de suport bilingüe de l'idioma, involucrant tant l'idioma natiu de l'estudiant i la llengua d'instrucció, són relativament poc comuns. Diversos països o administracions sub-nacionals tenen plans explícits o documents marc curriculars per donar suport a la segona llengua. Molt pocs països en general ofereixen classes complementàries per millorar l'idioma natiu de l'alumne en el si de les seves escoles. Tots els països participants en l'enquesta proporcionen recursos especials a les escoles que tenen un alt percentatge d'immigrants.
Eurydice va publicar el 2004 un informe que permet una visió comparada dels països de l'Europa comunitària i de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).Eurydice, Brussels, Integrating Immigrant Children into Schools in Europe
Unió Europea La primera política de la Unió Europea en matèria en favor dels treballadors migrants, les seves famílies i l'educació del llurs fills és una resolució del Consell de 21 de gener de 1974 en què, es va donar prioritat a l'establiment d'un programa d'acció, que va ser transmès per la Comissió Europea al Consell Europeu en 18 de desembre de 1974, i descrivia els problemes que hi havia als diferents països de la UE i proposava accions concretes per tal d'aconseguir una situació d'igualtat en favor dels treballadors migrants i les seves famílies en tots els àmbits. Els quatre punts principals que estudia són les condicions de vida i de treball, els drets civils i polítics, la lluita contra la immigració il·legal i la coordinació de les polítiques de migració.El pla El primer bloc -les condicions de vida i de treball- engloba tota una sèrie d'aspectes: les condicions laborals, la llibertat de moviment, la seguretat social, l'aprenentatge de llengües, els serveis socials, temes relacionats amb l'habitatge, l'educació dels nens i la sanitat.
Posteriorment el Consell de les Comunitats Europees preveu l'establiment d'aquest programa tenint en compte tota uns sèrie de consideracions. En primer lloc, creu que l'objectiu essencial d'aquest programa és que els treballadors dels estats membres puguin trobar feina a la seva regió i cal reforçar les mesures per tal d'humanitzar més la lliure circulació dels treballadors. També convindria millorar la situació dels treballadors nacionals de tercers estats i dels membres de les seves famílies. D'altra banda, caldrà promoure una concertació de les polítiques migratòries als tercers estats i estudiar els problemes dels treballadors dels Estats membres que resideixen a tercers Estats. A més, les accions en favor dels treballadors migrants i dels membres de les seves famílies hauran de ser coherents amb la concertació de polítiques de treball i protecció social. També cal tenir en compte les característiques concretes de cada Estat membre i, en especial, la importància i les característiques dels moviments migratoris i la densitat de les poblacions immigrades.
El Consell creu que hi ha alguns aspectes que són molt importants en aquesta matèria: oferir una assistència apropiada (formació, serveis socials, escolarització, etc.) als treballadors migrants i als membres de les seves famílies per tal de facilitar la integració al país d'acollida, intentar eliminar les limitacions no justificades dels treballadors nacionals de la resta d'estats membres i promoure la igualtat de tracte en matèria de qualitat de vida i de treball.
Al cap de pocs mesos s'aprova la directiva 77/486/CEE en què es detallen una sèrie d'accions en matèria d'educació dels fills dels immigrants en edat d'escolarització obligatòria. Els estats membres hauran d'oferir un ensenyament gratuït que inclogui l'ensenyament de la llengua oficial o d'una de les llengües de l'estat d'acollida, així com hauran de promoure l'ensenyament de la llengua materna i de la cultura del país d'origen. També explica que els estats membres hauran d'adoptar les mesures necessàries en un termini de quatre anys i hauran d'anar informant a la Comissió sobre l'aplicació de la Directiva.
El Parlament Europeu s'ha interessat en l'educació dels fills dels immigrants resolent detalladament tots els aspectes que cal tenir en compte i les accions que cal dur a terme per tal d'oferir un programa educatiu complet que vetlli per la integració dels fills dels immigrants al país d'acollida. Entre altres aspectes, destaca l'ensenyament de la llengua i cultura del país d'acollida i també la del país d'origen (conservació del multilingüisme per tal de fomentar la inclusió de la població immigrant), la integració dels pares i mares en els programes d'aprenentatge de llengües oficials, la presència de comunicació intercultural, la formació específica del professorat per tal de dissenyar programes educatius orientats a la realitat cultural dels immigrants, etc. En general, aquesta resolució té com a objectiu transmetre la importància d'establir un programa educatiu que fomenti la diversitat i que respongui a les necessitats especials dels fills dels immigrants pel que fa a la integració de la població immigrant en general al país d'acollida.
El Parlament creu que ha de modificar-se la Directiva 77/486/CEE, la qual no s'adapta a la realitat social de la UE, ja que hauria d'abastar l'educació dels nens nacionals de tercers països i, per tant, es reconeix la importància de disposar d'una legislació actualitzada de la UE que garanteixi el dret a l'educació també per als estudiants nacionals de tercers països. Per acabar, demana a la Comissió que informi periòdicament sobre el progrés en la integració dels fills dels immigrants al sistema educatiu dels Estats membres.
El canvi constant del paisatge demogràfic d'Europa A Europa el creixement demogràfic sostingut arribarà més per la immigració internacional que no pas pel creixement natural. La immigració és un factor clau per evitar una situació de descens potencial de la població i de manca de mà d'obra, la qual porta a l'augment consegüent del cost de la força de treball i, al seu torn, afecta negativament les empreses de la Unió. Aquestes circumstàncies poden fer trontollar l'assoliment d'un mercat econòmic europeu sòlid i dificultar-ne l'estabilitat.
Les dades de població del 2002 ja auguraven un risc imminent de la disminució demogràfica en el conjunt de la Unió Europa, i també es preveia que el risc es mantindria o que fins i tot creixeria després de l'ampliació amb 10 països el 2003. A causa del descens de la taxa de fertilitat, a la UE el nombre de naixements ha minvat, i ho ha fet de manera paral·lela a la disminució de la taxa de mortalitat; això explica la lentitud del ritme de creixement de la UE en aquest període.
A l'estat espanyol s'ha produït un creixement més ràpid que a altres països pel nombre de naixements, que ha anat en augment a causa de l'increment de la població immigrant. Així doncs, les dades sobre immigració actual avalen la tesi que l'estat espanyol és el principal país europeu en termes d'immigració, i que ha contribuït de manera fonamental a l'expansió demogràfica de la UE durant els anys 2001 i 2002 (en aquest període rep gairebé tants immigrants com Alemanya). L'estat espanyol hauria de tenir molt a dir en la definició de les polítiques europees en matèria d'immigració.
Tal com ja va passar durant la dècada del 1980 i la dècada del 1990, la immigració és la causa que la UE continuï creixent de manera significativa. No obstant això, molts estats es mostren inquiets davant d'aquest fenomen, i la tendència és reduir-la o restringir-la d'una manera o altra. Si sumem el descens demogràfic natural i els nivells d'immigració més baixos -previsibles- arran de les polítiques en matèria d'immigració dels diferents països de la UE, la conseqüència és la disminució de la població del mercat i la manca de mà d'obra a què ja ens hem referit.
Si es gestiona adequadament, la immigració és l'única eina de què disposa la UE a curt termini per evitar tant el descens demogràfic com la manca de mà d'obra. Els esforços i les polítiques s'haurien de centrar en els aspectes econòmics de la immigració, i no només en el fre de la immigració il·legal (problema que no es pot obviar), i s'hauria de vetllar per l'arribada de persones qualificades. En els diferents països de la UE no s'apliquen els mateixos criteris, per exemple, a l'hora d'atreure i d'acceptar immigrants qualificats: la UE es considera un mercat comú però no una àrea comuna d'immigració.
La declaració d'Europa com a àrea d'immigració pot ser que tingui, com a mínim, dues conseqüències positives: d'una banda, un canvi en l'actitud dels ciutadans europeus envers la immigració i, de l'altra, oferir als immigrants potencials una immigració regulada enfront a la il·legal.
Cap a un nou enfocament en les relacions migratòries europees Els països mediterranis tenen un paper destacat en la immigració mundial perquè estan situats en el punt de trobada de dos sistemes migratoris d'alt interès: Àfrica (gran zona de mobilitat) i Europa (una de les regions d'acollida més grans del món). Europa es consolida com un dels pols migratoris del continent; de 1995 a 2002, el potencial d'acollida d'Europa s'incrementa substancialment (per exemple, Itàlia o Estat espanyol passen de l'1% al 3% de població immigrada).
La mobilitat segueix clarament el sentit sud-nord (5 dels 18 milions d'immigrants de la UE provenen de països del sud i de l'est del Mediterrani). Això alerta sobre la importància d'actuar en el desenvolupament d'aquestes societats. Els països magribins, principals emissors d'immigració, consideren aquest fenomen una oportunitat, atès que redueix la pressió del mercat laboral, és una important font de divises i permet una formació professional. Aquesta circumstància demogràfica, però, esdevé una font d'oportunitats més que no pas una amenaça. Tenim el nord, amb una societat cada cop més envellida i el sud, on la població activa hi té molta importància. Aquesta situació palesa la complementarietat de banda i banda de la Mediterrània.