Carlos Oroza (Viveiro, Espanya, 1923 - Vigo, 21 de novembre de 2015) va ser un poeta en llengua castellana. Va ser conegut principalment per la interpretació i performance de la seva pròpia obra. Aquesta obra és escassa, freqüentment reescrita i basada en poemes de versos lliures amb un gran predomini del ritme. És poesia per ser escoltada, ja que el poeta es declara a favor de l'oralitat considerant als llibres "cementiris de signes".
En els anys seixanta es va fer famós en l'ambient literari-poètic gràcies a la realització de múltiples recitals per tot Espanya, adscrits en forma i contingut als de la Generació Beat. Són múltiples les entrevistes que li nomenen l'Allen Ginsberg espanyol. Francisco Umbral va escriure que "[Carlos Oroza] era el poeta maleït del cafè Gijón, el bohemi dels seixanta".
En aquesta època va fundar, al costat de Víctor Lizárraga i Victoria Paniagua, la revista Tropos.
Se li va atorgar a Nova York el premi internacional de Poesia Underground.
Després de viure a Madrid, Eivissa i EUA actualment resideix a Vigo.
Ha rebut nombrosos homenatges i ha rebut la medalla d'or del Cercle de Belles arts de Madrid.
miniatura|Oroza recitant.
Obra publicada Eléncar, (1974, Tres Catorze Disset) Cabalum, (1980, Ediciós do Castro) Alicia, (1985) Una porción de tierra gris del norte, (1996) En el norte hay un mar que es más alto que el cielo, primera edició 1997, revisada i ampliada en 2005 (Diputació de Pontevedra). La llama prestada, (1998) Un sentimiento ingrávido recorre el ambiente, (2006, Raiña Lupa i Yves Rivière)
Referències
Enllaços externs
CARLOS OROZA EN LA SETMANA DE POESIA SALVAXE FERROL https://sites.google.cat/site/carlosorozanapoesiasalvaxe/
Categoria:Poetes gallecs Categoria:Persones de Viveiro Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts a Vigo Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Poetes espanyols del segle XXI Categoria:Escriptors de la província de Lugo Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX