miniatura|Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume el menor i Sant Pau (ca. 1385), obra de Pere Serra (MNAC). La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta. El focus d'irradiació cultural al va ser Barcelona i al va passar a València.
Quan es parla d'art gòtic es fa referència a un conjunt de manifestacions que sovint tenen poc en comú a part d'un marc temporal, també pel gòtic català. La pintura gòtica de la Corona d'Aragó disposa com a trets comuns: Una major independència d'aquesta respecte a l'arquitectura. Una major diversitat de gèneres pictòrics i d'estils. Apareixen els primers paisatges, el dibuix es torna minuciós i detallista. Tècniques destacades són els retaules i les miniatures, però cal contemplar els vitralls, els murals i la pintura d'agulla.
Fins aquí hem esmentat característiques genèriques. Si hi ha una característica que defineix la pintura de la Corona d'Aragó és la potencialitat del que podia haver estat i va renunciar a ser. Segons Pi i Margall: Ninguna nación se encontraba en Europa tan ventajosamente situada como la de Aragón, para seguir de cerca a la Italia en el camino de las artes. i , pàgina 401
Marc històric miniatura|Mapa de l'Europa del 1360 miniatura|Banderes a l'Atles de Benincasa, 1473 Després de la derrota a la batalla de Muret, la Corona d'Aragó va emprendre una expansió per la Mediterrània que li va suposar un creixement territorial i una gran prosperitat comercial. A les ciutats portuàries, hi havia una elevada concentració de gremis i tallers que es dedicaven a l'elaboració d'objectes artístics. L'art era un altre producte comercial, obres i artistes transitaven per les ciutats més importants. La Corona d'Aragó ostentava el privilegi de dominar bona part del comerç de la Mediterrània i va establir una relació estreta amb diferents ciutats italianes. Una altra via de penetració de nous estils és la presència d'estudiants eclesiàstics en universitats europees. En retornar als seus llocs d'origen no només han adquirit una nova sensibilitat estètica sinó que sovint poden portar exemples que seran imitats com bíblies o art sumptuari. El 1300, Jaume II va fundar l'Estudi General de Lleida, la universitat més antiga de Catalunya. Aquest estudi està vinculat a bona part dels còdexs il·luminats que es conserven.
Les institucions catalanes entre els segles i experimenten un fort arrelament. Això afavoreix la consolidació d'un art vinculat a aquestes.
Un seguit de desastres iniciats amb Lo mal any primer, però sobretot la pesta de 1348 fa estralls en la població de la Corona d'Aragó i l'efecte sobre la demografia i, per tant, en la composició social d'aquest territori, és més profund que a l'oest de la península Ibèrica. El sentiment religiós creix, els individus queden fortament vinculats a sants. Els gremis creen confraries que, entre altres funcions, procuren que els seus membres rebin enterraments dignes. Això afavoreix un art que exalta la vida dels sants.
El regnat d'Alfons el Magnànim va comportar que la cort es desplacés a Nàpols, on el rei va promoure el dispendi afavorint un art humanista provenint bàsicament d'Itàlia. Les institucions catalanes i la dinastia dels Trastàmara mai van congeniar, això va desembocar en la Guerra civil catalana durant el regnat de Joan el Gran.
Protogòtic (1275 - 1350) miniatura|Frescos murals del de la casa de Berenguer d'Aguilar de Barcelona (Actualment al MNAC) El protogòtic (primer gòtic) sorgí com a evolució del romànic, adaptació a les necessitats de l'església i per a satisfer els incipients encàrrecs de la corona. També és fruit d'una nova cosmovisió on Déu ja no subjugarà a l'home i on els sants poden intercedir per ell. El pensament escolàstic influeix la pintura i els filòsofs del moment, entre els quals cal destacar Ramon Martí, Ramon Llull i Arnau de Vilanova.
En el període analitzat destaquen dos moments convulsos la Confiscació del Regne de Mallorca per Alfons el Franc el 1285 i la pesta negra de 1348. Entre aquestes dues dates transcorre un interval de temps amb una entitat cultural pròpia; d'aquesta manera arrela l'esperit del gòtic català com estil arquitectònic. Comencen les edificacions de Santa Maria del Mar, la catedral de Mallorca i la de Barcelona, però aquestes seran decorades i pintades a posteriori, només les edificacions ja finalitzades podien allotjar pintures del gòtic inicial. D'aquesta manera l'església dels agustins de Lluçà, la capella dels Dolors de Santa Maria d'Arboç, l'església de Peralta, la catedral de Tarragona, La Seu Vella de Lleida o el Convent de Sant Domènec de Puigcerdà disposen de pintures protogòtiques., pàgina 12
Al , el monarca Jaume I no va propiciar un art de la cort. Així doncs, el principal consumidor d'art va ser l'estament eclesiàstic amb l'orde del Cister i posteriorment dels dominics i els franciscans que afavoriren, pel que fa a la pintura, un gust arcaïtzant. Tot i això, alguns artistes aconsegueixen elaborar encàrrecs amb un estil innovador, essent els següents casos excepcionals i desvinculats de l'art imperant.
Modes estilístics Dins del protogòtic es poden distingir dos estils que no corresponen a divisions geogràfiques ni temporals sinó a unes diferències de caràcter formal: el mode dominant o auster i el mode secundari o gràcil. El mode dominant mostra contorns durs, que singularitzen les figures per damunt d'un fons d'un sol color, corresponent a un estil provinent del romànic tardà. El mode secundari participa de manera més notòria del caràcter elegant i gràcil del déhanchemet francès. Aquest entra per Tolosa cap a terres catalanes però, és l'antic Regne de Mallorca, amb centre a Perpinyà, el que esdevindrà el centre generador del mode innovador.
Pintura sobre taula miniatura|Sant Miquel pesant les ànimes. Escena de la taula de Sant Miquel del mestre de Soriguerola La pintura sobre taula és molt compartimentada, empra per als fons com a màxim dos colors que són absolutament plans i que s'intercalen rítmicament, usualment són el vermell, el verd o el blau. Damunt d'una base rectangular i amb motius geomètrics o florals se subdivideix l'espai en altres rectangles més petits. S'acostuma a emprar un eix de simetria per enfrontar dues escenes simètriques o equivalents. Per bé que hi ha gèneres que són tractats en un sol espai com l'Anunciació, la Presentació al Temple o el bes de Judes., pàgina 35
S'observa la presència d'un incipient estil protogòtic en: Taula de Sant Miquel, obra atribuïda al Mestre de Soriguerola de finals del , es conserva al MNAC.Les Col·leccions Online del MNAC Taula de sant Miquel [Consulta: 17 d'octubre del 2011]
A l'Aragó l'estudi del gòtic resta per a ser estudiat de manera sistemàtica però, es poden destacar taules com:, pàgines 14 i 17
Taula de Sant Domènec de Guzmán de l'església de Sant Miquel de Tamarit de Llitera (Osca), obra anònima del primer quart del , es conserva al MNAC.Les Col·leccions Online del MNAC Taula de sant Domènec de Guzmán [Consulta: 17 d'octubre del 2011] Retaule de sant Pere Màrtir del monestir de Santa Maria de Sixena, datat entre el el , es conserva al MNAC.Les Col·leccions Online del MNAC Retaule de sant Pere Màrtir [Consulta: 2 de gener del 2012]
Dins del mode dominant trobem retaules que, en general, encara disposen d'una composició dels frontals lligada al romànic:, pàgina 25
Retaule de Sant Cebrià de l'antiga església parroquial de Sant Cebrià de Cabanyes, de començaments del , conservat al MEV. Retaule de Santa Perpètua de l'església parroquial Santa Perpètua de la Moguda, de començaments del , conservat al Museu Diocesà de Barcelona. Retaule de Sant Jaume, de l'església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà, del primer quart del , conservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Excepcionalment no segueix els criteris compositius del del romànic.
Del mode secundari hi ha retaules rellevants com: Retaule de Santa Úrsula de l'església franciscana d'Artà, del segon quart del , conservades a Sant Francesc de Palma. Retaule de la Crucifixió de l'església parroquial de Marinyans, datat el 1342, conservat a l'església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà. Retaules de l'Eucaristia del monestir de Vallbona de les Monges, del segon quart del , es conserven parcialment al MNAC.
Pintura mural Tot i que en la pintura al fresc es mantenen els contorns durs procedents del romànic i característics dels vitralls; hi ha un canvi formal i iconogràfic., pàgina 373 S'acostuma a realitzar un fons pla d'un sol color usualment blau o vermell, encara que també s'empren ocres i el groc. Desapareix la compartició de l'espai en franges horitzontals pròpies del romànic., pàgina 29 En construccions civils s'empren motius de la composició a manera d'enllaç; d'aquesta manera, terrenys sinuosos o turons poden servir de nexe de dues escenes superposades. En altres ocasions l'arquitectura pot recuperar la compartició, ja que esdevé l'espai volumètric que ordena els diferents registres.
A Barcelona es conserven magnífiques representacions de gestes militars que pertanyen al mode dominant com: Pintures murals de la conquesta de Mallorca, atribuïdes al mestre de la conquesta de Mallorca i datades entre 1285 i 1290, es conserven al MNAC.Les Col·leccions Online del MNAC Pintures murals de la conquesta de Mallorca [Consulta: 13 d'octubre del 2011] Pintures del Saló del Tinell, darreries del s. XIII, es conserven al MUHBA.
miniatura|Pintura mural al Castell d'Alcanyís que representa l'entrada de Jaume I a València el 1238
Aquestes pintures s'acostumen a senyalar com l'inici del gòtic català. Tot i que formalment no signifiquen un gran canvi estilístic, temàticament hi ha un gir important, doncs és la història militar com crònica el que resta representat.
Com s'ha esmentat manca una classificació sistemàtica en el cas d'Aragó però, cal destacar altres conjunts murals com:
Frescos de l'església de Sant Fructuós de Bierge (Osca), datats en l'últim terç del , el conjunt es troba distribuït en diversos museus i col·leccions, resten a l'església alguns exemples d'art mural. Pintures del Castell d'Alcanyís, pintures datades a la primera meitat del , conservades al Castell d'Alcanyís.Ajuntament d'Alcanyís, Castell d'Alcanyís [Consulta: 2 de gener del 2012]
El mode secundari disposa de les expressions més notables en la pintura mural, aquest és el cas de: Decoració mural de la primitiva capçalera parroquial de l'Arboç (Capella dels Dolors), datada al voltant de 1330. Decoració mural del monestir agustinià de Santa Maria de Lluçà, datada entre 1361 i 1371. Decoració mural de l'església del convent de Sant Domènec de Puigcerdà, datada entre 1330 i 1340, conservada al Convent de Sant Domènec i restes de la mateixa formalització al MNAC.
Miniatura En l'art de la miniatura destaca: Sacramentari dels Templers, missal de 1245-1250 que es conserva a la biblioteca vaticana. Bíblia, encarregada pel canonge de la seu de Vic, Pere Ça Era, realitzada pel Mestre Ramon, finalitzada a mitjans del febrer del 1268, es conserva al MEV., pàgina 29 Haggadà d'Or, (1315 - 1325). Entre el gòtic lineal i l'italogòtic, és una obra representativa de la importància de la cultura hebraica a les terres de la Corona d'Aragó.
Italogòtic (1325 - 1400) miniatura|Àngel tocant un llaüt miniatura|Taller del Mestre dels Privilegis, Llibre dels privilegis de Mallorca, 1334, Jaume II, és coronat davant de Jaume I.