Els himba (singular: OmuHimba; plural: OvaHimba) són un grup ètnic ovaherero establert principalment al nord-oest de Namíbia, a la regió del Kunene, i en zones limítrofes del sud d'Angola. La seva població s'estima en prop de 50.000 persones, tot i que el cens de Namíbia de 2023 en va registrar 35.221 al país.
Tradicionalment, els himba han basat la seva economia en la ramaderia extensiva de bovins, cabres i ovelles, complementada amb una agricultura de subsistència i una mobilitat estacional adaptada a les condicions semiàrides del seu territori. Parlen otjihimba, una varietat de la llengua herero, pertanyent a la família de les llengües bantus, i comparteixen un origen històric i cultural amb altres pobles ovaherero, tot i haver desenvolupat una identitat pròpia. miniatura|300px|esquerra|Vista panoràmica d'un poblat himba al nord de Namíbia.
Els himba són especialment coneguts per les seves tradicions pastorals, l'ús de l'otjize —una barreja de mantega i ocre aplicada sobre la pell i els cabells—, els seus elaborats pentinats i una organització social fortament vinculada als lligams familiars i al bestiar. Tot i que moltes comunitats mantenen formes de vida pastorals, l'accés a l'educació, els serveis públics, el turisme i els canvis econòmics experimentats per Namíbia han influït en l'evolució de la societat himba durant les darreres dècades.
Territori miniatura|300px|Pastor himba a la regió del Kunene.
Els himba habiten principalment a la regió del Kunene, al nord-oest de Namíbia, i en zones limítrofes del sud d'Angola, a banda i banda del riu Kunene, que constitueix la frontera natural entre ambdós països.
El seu territori correspon en gran part a l'antic Kaokoland, una de les regions més àrides i menys poblades de Namíbia. El paisatge està format per planes pedregoses, serralades de baixa altitud, sabanes arbustives i cursos d'aigua de règim estacional, amb precipitacions escasses i molt irregulars. Les principals poblacions de la zona són Opuwo, centre administratiu del Kunene, així com Epupa i Ruacana, situades prop del riu Kunene.
Les condicions ambientals han afavorit una forma de vida adaptada a la disponibilitat d'aigua i de pastures. Per aquest motiu, moltes famílies mantenen una mobilitat estacional amb els ramats entre diferents àrees de pastura, tot i que en les darreres dècades els contactes amb nuclis urbans com Opuwo han augmentat a causa de l'accés a serveis sanitaris, educatius i comercials.
Història miniatura|300px|Dona himba amb membres de la seva família en un poblat del nord de Namíbia.
Els himba formen part del conjunt de pobles ovaherero, establerts al sud-oest d'Àfrica després de les migracions de pobles bantus cap a aquesta regió. Durant el segle XIX, un grup d'ovaherero es va desplaçar cap al sud d'Angola, on es va mantenir relativament aïllat. A partir de la dècada de 1920, moltes d'aquestes comunitats van tornar a travessar el riu Kunene i es van establir de nou al Kaokoland, l'actual regió del Kunene, on es va consolidar la identitat diferenciada dels himba.
Durant el període colonial alemany, entre 1904 i 1908, els himba també es van veure afectats per les conseqüències de les Guerres Herero i del genocidi herero i namaqua, encara que el seu aïllament geogràfic va limitar l'impacte directe que aquest conflicte va tenir sobre les comunitats establertes al Kaokoland. Posteriorment, sota l'administració sud-africana, aquesta regió va romandre relativament isolada de la resta del país, fet que va contribuir a la conservació de moltes de les pràctiques socials i pastorals dels himba.
Entre el final de la dècada de 1970 i els primers anys de la de 1980, la combinació d'una greu sequera i de la guerra a la frontera entre Namíbia i Angola va provocar una de les crisis més importants de la seva història recent. Es calcula que es va perdre entre el 80% i el 90% del bestiar de la regió, fet que va obligar nombroses famílies a abandonar temporalment els seus assentaments i desplaçar-se cap a poblacions com Opuwo, on van dependre de l'ajuda alimentària mentre reconstruïen els seus ramats.
Des de la independència de Namíbia, el 1990, els himba han recuperat progressivament els seus ramats i han mantingut bona part del seu sistema de vida pastor, tot i que l'expansió de l'educació, les comunicacions, el turisme i els serveis públics ha incrementat els contactes amb la resta del país. Aquest procés ha comportat importants canvis socials i econòmics, però moltes comunitats continuen preservant els seus sistemes tradicionals d'organització i les seves pràctiques culturals.
Economia i mode de vida miniatura|300px|Graner elevat tradicional en un poblat himba del nord de Namíbia.
La ramaderia constitueix la base de l'economia himba. Els ramats de bovins representen la principal forma de riquesa i tenen un paper central tant en la subsistència com en les relacions socials, ja que intervenen en els matrimonis, les herències, els rituals i el prestigi dels diferents llinatges. A més del bestiar boví, moltes famílies també crien cabres i ovelles, més resistents a les sequeres i ben adaptades a les condicions semiàrides del Kunene.
L'aprofitament de les pastures es basa en un sistema de mobilitat estacional desenvolupat al llarg de generacions. Durant l'estació de les pluges, els ramats pasturen principalment als voltants dels assentaments familiars (onganda), mentre que durant l'estació seca una part del bestiar és traslladada cap a zones amb una major disponibilitat d'aigua i de vegetació. Aquest model permet reduir la pressió sobre les pastures i adaptar-se a la gran variabilitat climàtica del nord-oest de Namíbia. miniatura|esquerra|Dona himba realitzant tasques quotidianes en un poblat del nord de Namíbia.
L'alimentació tradicional es basa principalment en la llet i els seus derivats, complementats amb farinetes de blat de moro, mill i altres productes agrícoles. Tot i que el bestiar és una font de carn, els animals només se sacrifiquen habitualment durant celebracions, rituals o altres esdeveniments destacats, atès que el seu valor econòmic i social és superior al seu valor alimentari.
Els assentaments himba estan formats per diverses cabanes distribuïdes al voltant d'un espai central, on també se situen els corrals per al bestiar i altres espais comunitaris que constitueixen el nucli de la vida quotidiana del poblat. Les dones s'encarreguen principalment de la construcció i el manteniment de les cabanes, de l'obtenció d'aigua i llenya, de l'elaboració dels aliments i de la cura dels infants, mentre que els homes assumeixen sobretot la cura dels ramats i les decisions relacionades amb les pastures i els desplaçaments estacionals, tot i que moltes tasques es duen a terme de manera cooperativa entre els membres de la família extensa.
Durant les darreres dècades, l'augment de l'escolarització, el desenvolupament del turisme i una major integració en l'economia nacional han diversificat parcialment les fonts d'ingressos de moltes famílies. Malgrat aquests canvis, la ramaderia continua essent el principal element econòmic i identitari de la societat himba.
Organització social miniatura|300px|Reunió comunitària en un poblat himba del nord de Namíbia.
La societat himba s'organitza al voltant de la família extensa i dels llinatges, que constitueixen la base de les relacions socials, econòmiques i rituals. Els poblats solen estar formats per diverses unitats familiars emparentades, habitualment encapçalades per un cap de família o un ancià reconegut per la seva autoritat, responsable de representar el grup i d'intervenir en la resolució de moltes qüestions comunitàries.
Una de les característiques més singulars dels himba és el seu sistema de doble descendència, poc habitual entre els pobles pastors africans. Cada persona pertany simultàniament a un clan matern (eanda) i a un clan patern (oruzo), cadascun amb funcions específiques dins de la societat. Aquesta doble pertinença determina bona part dels drets i les obligacions dels individus, així com la seva participació en la vida ritual i comunitària. miniatura|esquerra|300px|Infants himba jugant en un poblat del nord de Namíbia. Tradicionalment, una part important del bestiar es transmetia dins del llinatge matern, sovint de l'oncle matern al nebot, mentre que la pertinença al clan patern, els drets vinculats als espais residencials i bona part de les responsabilitats rituals seguien la línia paterna. En l'actualitat, aquests patrons tradicionals conviuen cada vegada més amb l'herència directa als fills, com a conseqüència dels canvis socials, econòmics i legals experimentats durant les darreres dècades.
Els matrimonis han estat tradicionalment concertats entre famílies, amb un paper destacat del bestiar en els acords matrimonials. La poligínia ha format part de l'organització familiar himba, especialment entre els homes amb recursos suficients per mantenir diverses llars, tot i que actualment és menys habitual. Després del matrimoni, la residència acostuma a ser patrilocal, és a dir, la nova família s'estableix habitualment prop del llinatge del marit.
Malgrat els canvis experimentats durant les darreres dècades, la família extensa, els clans i les relacions de parentiu continuen essent els principals elements d'organització de la societat himba i mantenen un paper fonamental en la transmissió dels coneixements, les responsabilitats col·lectives i la identitat cultural.
Llengua L'idioma propi dels himba és l'otjihimba, una varietat de l'otjiherero pertanyent al grup de llengües bantus de la família lingüística nigerocongolesa. Es parla principalment al nord-oest de Namíbia, especialment a la regió del Kunene, i també en algunes comunitats del sud d'Angola.
L'otjihimba és plenament intel·ligible amb altres varietats de l'otjiherero, tot i que presenta diferències de pronunciació, vocabulari i algunes formes gramaticals derivades de l'aïllament geogràfic i de l'evolució pròpia de les comunitats himba. Per aquest motiu, alguns autors el consideren un dialecte de l'otjiherero, mentre que d'altres el descriuen com una varietat diferenciada dins del continu lingüístic herero.
La transmissió de la llengua continua essent principalment oral i es produeix dins l'àmbit familiar i comunitari. Tanmateix, l'escolarització, l'augment dels contactes amb altres grups i l'ús de l'anglès —llengua oficial de Namíbia— han afavorit el bilingüisme entre les generacions més joves, especialment a les zones més properes als nuclis urbans.
Malgrat aquests canvis, l'otjihimba continua essent un dels principals elements d'identitat del poble himba i es manté com la llengua d'ús habitual en la majoria de comunitats tradicionals del Kunene.
Cultura Creences i religió miniatura|300px|Dona himba alimentant el foc ritual en un poblat himba del nord de Namíbia.
La religió tradicional dels himba es basa en la creença en un ésser suprem, anomenat Mukuru, i en el culte als avantpassats, que constitueixen el principal vincle entre la comunitat i el món espiritual. Tot i que Mukuru és reconegut com el creador i origen de la vida, les pregàries i els rituals quotidians s'adrecen principalment als avantpassats, considerats els intermediaris entre els vius i la divinitat.
L'element central d'aquestes creences és el foc sagrat (okuruwo), present a cada poblat tradicional. Se situa sobre l'eix simbòlic que uneix la cabana del cap de família amb el corral del bestiar i és el principal espai ritual de la comunitat. Al seu voltant es duen a terme pregàries, ofrenes i cerimònies relacionades amb els principals esdeveniments de la vida familiar, com ara naixements, matrimonis, defuncions o períodes de sequera, en què es demana protecció, salut, fertilitat del bestiar o pluja.