En física teòrica de partícules, lskyrmió és una partícula hipotètica relacionada originalment amb els barions.Posteriorment el model també fou aplicat als mesons. Va ser proposta pel físic nuclear Tony Skyrme com una superposició quàntica de barions i estats ressonants hadrònics per a explicar algunes propietats de la matèria nuclear.M.R.Khoshbin-e-Khoshnazar,"Correlated Quasiskyrmions as Alpha Particles", Eur Phys J A (2002) 14: 207. https://doi.org/10.1140/epja/i2001-10198-7
Els skyrmions com a objectes topològics són també importants en física de l'estat sòlid, especialment en la tecnologia emergent d'espintrònica. S'ha proposat, però no provat definitivament, l'existència de skyrmions en estats de condensats de Bose-Einstein, en superconductors, en pel·lícules magnètiques primes i en cristalls líquids quirals nemàtics.
Definició matemàtica En teoria de camps, els skyrmions són solucions clàssiques no-trivials homotòpiques d'un model-sigma no-lineal, i.e. són solitons topològics. Un exemple té lloc en models quirals de mesons, on la varietat del model-sigma és un espai homogeni del grup d'estructura
on SU(N)L i SU(N)R són les parts esquerres i dretes de la matriu del grup unitari especial SU(N), i SU(N)diag és el subgrup diagonal.
Si l'espaitemps té la topologia S3×R, les configuracions clàssiques poden ser classificades pel seu nombre integral de bobinatge car el tercer grup d'homotopia
és equivalent a l'anell d'enters, amb el signe de congruència referit a l'homeomorfisme.
Un terme topològic pot ser afegit al lagrangià quiral, la integral del qual depèn només de la classe d'homotopia. Aquest fet resulta en sectors de superselecció del model quantitzat. Un skyrmió pot ser aproximat per un solitó de l'equació de Sinus-Gordon. Després de la quantització, via l'ansatz de Bethe o altrament, es converteix en un fermió que interacciona segons el model de Thirring massiu.
Referències
Categoria:Física de partícules