El conflicte diplomàtic entre Espanya i el Marroc de 2007 va consistir en una alteració de les relacions internacionals entre tots dos països, de breu durada i de relativament baixa intensitat, que es va suscitar després de l'anunci de la imminent visita oficial dels reis d'Espanya a Ceuta i Melilla, ciutats espanyoles enclavades al nord d'Àfrica i reivindicades pel Marroc.
Es va iniciar de manera formal el 2 de novembre de 2007 quan el Govern del Marroc «va cridar a consultes» al seu ambaixador a Espanya, Omar Azziman, per un «període indeterminat,... després de molt altes instruccions de Sa Majestat el Rei Mohamed VI», com a conseqüència, segons nota diplomàtica del Ministeri d'Afers exteriors i Cooperació del Marroc, de «l'anunci oficial el divendres de la lamentable visita de Sa Majestat el rei Joan Carles I, els dies 5 i 6 de novembre, a les dues ciutats ocupades de Ceuta i Melilla», qualificant la visita d'«iniciativa reprotxable, qualssevol que siguen els motius i objectius».Marruecos llama a consultas a su embajador en España, El País, 2 de noviembre de 2007.
Després de comunicar la crida a consultes de l'ambaixador, el portaveu del govern marroquí va manifestar: «la pilota està en el camp d'Espanya i esperem que aquest país tingui en consideració els sentiments del poble marroquí i l'interès de les relacions bilaterals i de cooperació».
La visita reial es va produir en els dies previstos, registrant-se una afluència de desenes de milers de ciutadans, que van aclamar als reis tant a Ceuta com a Melilla. Durant aquests dies van continuar les declaracions contràries a la visita per part de les autoritats marroquines. En aquest sentit el primer ministre del Marroc, Abbas el Fassi, va arribar a comparar la situació d'ambdues ciutats amb l'ocupació israeliana dels Territoris Palestins, i el mateix rei Mohamed VI va qualificar la visita com un «acte nostàlgic i d'una era ombrívola i superada». El govern espanyol, poc abans del viatge, i després d'anunciar el Marroc la seva oposició, va declarar a través de la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, que la visita dels Reis d'Espanya era un acte de «normalitat institucional». Dies després, a iniciativa d'alguns col·lectius del Marroc, alguns centenars de persones van dur a terme actes de protesta en Tetuà, així com enfront del límit fronterer amb Ceuta i Melilla. El Marroc va suspendre també les visites d'alt nivell d'autoritats espanyoles al seu país.
Finalment, el ministre d'Afers exteriors d'Espanya, Miguel Ángel Moratinos, va visitar a Rabat al seu homòleg marroquí el 3 de gener de 2008, fent-li lliurament d'una carta personal del president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero al monarca alauí, en la qual advocava per estrényer les relacions entre tots dos països. Quatre dies després, el Ministeri d'Afers exteriors marroquí va anunciar el retorn del seu ambaixador a Madrid, donant-se així per finalitzat el conflicte.
Visita real miniatura|Joan Carles I i Sofia. El 30 d'octubre el Govern d'Espanya va donar a conéixer la visita dels reis Joan Carles I i Sofia a Ceuta i Melilla per als dies 5 i 6 de novembre. El dia anterior, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, hi havia comunicat tal circumstància al capdavanter de l'oposició, Mariano Rajoy, durant un acte oficial, al que Rajoy va manifestar la seva satisfacció.
Els reis d'Espanya no havien visitat Ceuta ni Melilla en tot el seu regnat. L'antecedent més immediat de l'estada del rei Joan Carles I en aquestes ciutats datava de 1970, quan va realitzar una visita a Ceuta en la seva condició de Príncep d'Astúries amb motiu de complir-se el cinquantè aniversari de la Legió.
Les últimes visites d'un Cap d'Estat espanyol a Ceuta i Melilla es remuntaven a les que feren el rei Alfons XIII, que va estar per última vegada en 1927, i el president de la Segona República Niceto Alcalá Zamora, que ho va fer el 4 de novembre de 1933.El Rey destaca que su visita a Ceuta cumple un «compromiso pendiente», El País, 6 de noviembre de 2007.
Els reis d'Espanya havien previst realitzar una visita en 1997 a la ciutat autònoma de Melilla en ocasió del V Centenari de la fundació d'aquesta ciutat, però la pressió de les autoritats marroquines va fer que l'anul·lara.Los Reyes visitarán por primera vez de forma oficial Ceuta y Melilla, 20 minutos, 31 d'octubre de 2007.
El dia 5 de novembre el Rei i la Reina d'Espanya van romandre cinc hores a Ceuta, on van intervenir davant l'Assemblea de la ciutat autònoma, on el monarca va manifestar que «tenia un compromís pendent amb Ceuta, amb els ceutís i amb les seves autoritats, però també amb nosaltres mateixos com a Reis que es deuen, abans de res, a tots els espanyols». Ni el monarca, ni la ministra d'Administracions Públiques que l'acompanyava, Elena Salgado, ni cap altra autoritat espanyola van fer cap esment a la situació amb el Marroc. Els Reis van ser acollits per unes 25.000 persones.Veinticinco mil personas reciben en Ceuta a Don Juan Carlos y a Doña Sofía, 20 minutos, 6 de noviembre de 2007
El 6 de novembre els reis van acudir a Melilla, en l'Assemblea dels quals va intervenir el monarca espanyol. Allí va agrair la lleialtat dels de Melilla a la Corona. No va fer esment exprés al Marroc, encara que va manifestar que «Espanya des del respecte mutu conrea relacions de sincera amistat amb els seus veïns». El nombre de persones que es van concentrar per a rebre els Reis es va xifrar en 30.000.Don Juan Carlos destaca en Melilla «la sincera amistad de España con sus vecinos» , La Nueva España, 7 de noviembre de 2007.
Altres antecedents del conflicte Un mes abans de l'anunci de la visita real, el jutge de l'Audiència Nacional d'Espanya, Baltasar Garzón, hi havia obert expedient per investigar un suposat genocidi de sahrauís per part del Marroc, admetent a tràmit la querella presentada en 2006 per diferents associacions de defensa dels drets humans i familiars de presos i de desapareguts sahrauís, on s'acusava a 31 alts càrrecs de la seguretat marroquina. El Marroc, per la seva banda, el va acusar d'alinear-se amb les posicions del Front Polisario. El portaveu marroquí va afirmar que «seria bo que el jutge Garzón s'ocupe una mica del respecte dels Drets Humans en Tinduf».Marruecos dice que Garzón debería preocuparse por los DDHH en Tinduf y no por el presunto genocidio saharaui, Lukor, 10 de diciembre de 2007. Entre els acusats es troben Dris Basri, exministre de l'Interior, i el general Housni Benslimane.Garzón abre una investigación judicial contra Marruecos, Afrolnews, 31 d'octubre de 2007.
Segons va declarar Yassine Mansouri, Cap del Servei Secret Exterior del Marroc (DGED), durant una estada a Mallorca, el deteriorament de les relacions també està relacionat amb la posició activa del Govern espanyol i de les autoritats locals de Ceuta de desvincular els creients musulmans de la ciutat de l'Islam malekita i del Ministeri d'Assumptes Religiosos del Marroc i apostar pels moviments com el Tablig (Congregació per a la Propagació de l'Islam) o els Germans Musulmans, del que Mansouri va informar a Alberto Saiz, Director del Centre Nacional d'Intel·ligència.
La situació era causa d'enuig del rei Mohamed VI, segons Mansouri, que recordava que el Rei marroquí és Comendador dels Creients i que moltes mesquites de Ceuta s'havien anat vinculant a la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (UCIDE) (36 de les 40 comunitats islàmiques de Ceuta). La figura del líder de la UCIDE a Ceuta, Laarbi Maateis, és relacionada pel Marroc amb moviments islamistes radicals. Per la seva banda, Laarbi Maateis va negar qualsevol vinculació amb moviments integristes, indicant que cap membre del Tablig havia estat mai detingut ni assenyalat com a sospitós de vinculació amb el jihadisme. Va indicar també no entendre l'acusació «perquè el ritu malekita es practica tant aquí com en la resta d'Espanya com al Marroc i ningú ha intentat canviar això, sobretot perquè ens sembla que és el millor per a la ciutat».Maateis recuerda que el rito musulmán malekita se practica 'en Ceuta, en el resto de España y en Marruecos', Terra Actualidad, 11 de diciembre de 2007.Marruecos acusa a España de echar a los musulmanes ceutíes en brazos del integrismo, El País, 10 de diciembre de 2007.
Posició del govern del Marroc miniatura|Mohamed VI. El Primer Ministre del Marroc, Abbas el Fassi, havia comunicat al Parlament marroquí el 31 d'octubre que el seu govern no estalviaria esforços per recuperar les dues ciutats (Ceuta i Melilla). L'endemà, 1 de novembre, Abbas el Fassi va demanar al Rei d'Espanya que «renunciara» al viatge, al mateix temps que el Ministre-Portaveu del Govern del Marroc, Khalid Naciri, manifestava el «total rebuig i reprovació» de la visita real a les «ciutats marroquines espoliades». Abbas el Fassi, no obstant això, va manifestar en aquest moment a la premsa espanyola que no hauria mesures coercitives i que el conflicte «ha de ser abordat amb intel·ligència, respecte mutu, concertant-se i dialogant».
El dia 5 de novembre, mentre el Rei Joan Carles I visitava Ceuta, Abbas el Fassi va comparar la situació de Ceuta i Melilla amb l'ocupació israeliana de Palestina durant una sessió extraordinària del Parlament marroquí per tractar de la qüestió.
En el mateix sentit es va pronunciar el líder islamista marroquí del Partit Justícia i Desenvolupament, Mustafà Ramid, en manifestar al Parlament que «els marroquins viuen sota la colonització espanyola com els nostres germans palestins sota la colonització israeliana».Marruecos equipara Ceuta y Melilla con la Palestina ocupada por Israel, El País, 6 de noviembre de 2007
Manifestacions del Rei Mohamed VI El 6 de novembre, després de la celebració d'un Consell de Ministres i abans d'intervenir en els actes de commemoració de la marxa verda al Parlament marroquí, el Rei Mohamed VI va emetre un comunicat personal de dura condemna a través d'un portaveu:Mohamed VI condena la visita real y advierte a España de las consecuencias, El País, 7 de noviembre de 2007.
En aquest comunicat Mohamed VI sol·licitava l'obertura formal de negociacions sobre les dues ciutats.
Reaccions del Govern del Marroc després de la visita dels Reis El 15 de novembre el portaveu del govern, Khalid Naciri, al final d'un Consell de Govern, va declarar que esperava que els espanyols «col·loquen la seva mà dins de la nostra per superar la crisi i privilegiar la nostra relació bilateral. La relació hispanomarroquina ha passat per una crisi». No va fixar data per al retorn de l'ambaixador a Madrid, va insistir en la necessitat d'un diàleg entre les parts sobre el futur de les ciutats autònomes espanyoles i va concloure que esperava per al futur que «els nostres amics espanyols tinguen en consideració els nostres sentiments, la nostra sensibilitat i les nostres reivindicacions, el propòsit de les quals no és crear dificultats sinó preservar les nostres relacions».Marruecos quiere que España «le coja la mano» para superar juntos la crisis diplomática, El País, 15 de noviembre de 2007. Malgrat això, el 16 de novembre el Govern del Marroc va suspendre dues visites d'alt nivell d'autoritats espanyoles: la de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que tenia previst tractar amb el Ministre d'Equipament i Transports marroquí, Karim Ghellab, el túnel ferroviari de Gibraltar per unir els dos països a través de l'estret (qüestió sobre la qual tots dos treballen oficialment des de 2005 quan a Tànger es va tractar l'evolució dels enllaços fixos entre Europa i Àfrica) i la del Cap d'Estat Major de l'Armada d'Espanya, almirall Sebastián Zaragoza.Magdalena Álvarez y su homólogo marroquí califican de éxito los sondeos geológicos para el enlace fijo entre España y Marruecos, Ministerio de Fomento, 13 de junio de 2005Marruecos muestra su enfado cancelando una visita de la ministra de Fomento, El País, 17 de noviembre de 2007.
Posició del govern d'Espanya